Inversió tèrmica: diferència entre les revisions

m
Revertides les edicions de 90.69.227.227. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
(.)
m (Revertides les edicions de 90.69.227.227. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiquetes: Reversió Desfés
El fenomen de la inversió tèrmica és el responsable que l'aire calent (menys dens) no tingui aquesta tendència a pujar, per tant una situació d'inversió tèrmica pot provocar que la contaminació de l'[[aire]], com el [[boirum]], quedi atrapada a prop del sòl, amb efectes nocius per la salut. La inversió tèrmica també pot aturar el fenomen de la [[convecció]], actuant com una capa aïllant. Si per algun motiu aquesta capa es trenca, la convecció de qualsevol humitat present pot ocasionar violents temporals.[²]
 
== Condicions atmosfèriques ==
Una de les característiques més importants de l'[[atmosfera terrestre]] des del punt de vista termodinàmic és la variació de la temperatura a mesura que s'ascendeix en alçada, és a dir, el gradient tèrmic. És un factor de gran importància per la dispersió dels contaminants, i la situació normal és que la temperatura decreixi amb l'alçada. En les denominades condicions adiabàtiques, la disminució de temperatura amb l'alçada és constant, de l'ordre d'1 °C per cada 100 m, aquesta variació rep el nom de '''gradient adiabàtic''' de temperatures. També s'ha determinat la disminució real que normalment experimenta la temperatura amb l'alçada, mesurant la temperatura de l'aire en latituds mitjanes fins a alçades de 10 km aproximadament i s'ha trobat que la variació normal és d'uns 0,66 °C/ 100 m.
 
Una condició estable inhibeix la creació de remolins i la difusió de contaminants. Una condició inestable actua en sentit contrari, augmenta la creació de remolins i la [[difusió]] dels contaminants.
 
== Com i per què es produeix? ==
El màxim grau d'estabilitat s'estableix en aquelles capes de l'atmosfera on la temperatura augmenta amb l'alçada. Els estrats on es presenta aquest fenomen s'anomenen '''inversions tèrmiques'''. Es diu '''punt d'inversió tèrmica''' a aquell on el gradient vertical de temperatura canvia de signe i '''capa d'inversió''' a la zona compresa entre dos punts d'inversió. Les inversions impedeixen la difusió vertical dels contaminant.
 
Generalment, la inversió tèrmica s'acaba quan en escalfar-se l'aire que està en contacte amb el sòl, es restableix la circulació normal en la [[troposfera]]. En condicions meteorològiques desfavorables, la inversió pot persistir durant diversos dies.
 
== Efectes i zones afectades: ==
Quan la velocitat del vent baixa a conseqüència de la inversió, els gasos emesos pels motors dels automòbils i altres contaminants no es dispersen i s'arriben a adquirir concentracions elevades, sobretot a les zones més poblades com, [[Atenes]],[[Tòquio|Tokyo]], [[Houston]], [[São Paulo]], [[Nova York]], [[Milà]], [[Bombai]], [[Pekín]], [[Singapur]], [[Los Angeles]], [[Londres]], [[Santiago de Xile]], [[San Diego]] i a la [[Ciutat de Mèxic]]. El fenomen també passa en petites ciutats com ara [[Oslo]] ([[Noruega]]), [[Praga]] ([[República Txeca]]) i [[Ljubljana]] ([[Eslovènia]]), les quals estan envoltades de muntanyes i turons. Sota la situació d'inversió tèrmica l'aire contaminat pot produir problemes respiratoris a la població.[²]
 
A [[Catalunya]] la inversió tèrmica que es produeix a l'hivern a la [[Plana de Vic]] explica que les rouredes (més resistents al fred) ocupin les cotes baixes i les alzines que són més termòfiles en canvi estiguin en les zones més altes on les temperatures mínimes no són tan baixes (s'ha arribat al fons de la Plana de Vic a -24 °C mentre a 800 metres estaven a -4 °C). També es produeix a la ciutat de Barcelona degut a la contaminació de l'aire per l'elevada circulació de vehicles i pels gasos emesos a les zones industrials.
 
== Vegeu també: ==
* [[Fata morgana]]
 
== Bibliografìa:Bibliografia ==
{{Commonscat}}
* Orozco, Carmen; Pérez, Antonio; González, Mº Nieves; Rodríguez, Francisco. J; Alfayate, José Marcos. Contaminación Ambiental. Una visión desde la Química. Madrid: Thomson Editores Spain Parainfo, S.A., 2003.