Narn: diferència entre les revisions

Poc temps després, en Hurin i el seu germà [[Huor]], van haver de marxar a la Batalla de les Llàgrimes Incomptables ([[Nirnaeth Arnoediad]]) aen l'host del rei En [[Fingon]] (Rei Suprem dels [[Nóldor]]). [[Mòrgoth|Mòrgoth Bàuglir]], Senyor Fosc, vencèvencé i matà el Rei. Féu presoner en Hurin i li va oferir la llibertat si li deia l'enclavament exacte de [[Góndolin]] (la Ciutat Oculta del rei [[Turgon]], que encara oferia resistència). En Hurin s'hi negà i Mòrgoth llençà una maledicció sobre tota la seva parentel•laparentel·la i el seu fat i el va asseure en un tron de pedra d'on no podia escapar.

Després de la Nirnaeth, en [[Brodda|Brodda l'Orientalenc]] atacà Dor-lomin i, se'n féu amo i senyor. Esclavitzài lan'esclavitzà sevala gent. Na Morwen, però, va fer fugir en Turin cap a [[Dòriath]] amb el rei En [[Thíngol]] i Nana [[Mèlian]]. De camí es trobà un servent d'Enen Thíngol, en [[Béleg|Béleg Arcferm]], que el conduí fins a [[Ménegroth]], les Mil Cavernes (el palau del Rei).

Els Reis de Dòriath acolliren amb grans honors en Turin i l'adoptaren com a fill i volgueren fer venir amb ells na Morwen. Ella no ho acceptà, però com a mostra de gratitud hi féu arribar l'Elm-Drac d'en Hàdor, que Enen Thíngol lliurà a en Turin. Quan fou més gran i fort marxà a lluitar contra l'Enemic d'Àngband.

Uns tres anys després en Turin tornà a les terres de Dòriath, on aleshores era envejat per en [[Sàedros]] (conseller del Rei). EllAquest començà insultanta insultar-lo i provocantprovocar-lo i entre ell i en Turin; s'entaulà una baralla entre els dos, en que en Sàedros volgué atacar en Turin a traïció per l'esquena i fou encalçat per en Turin pel bosc, fins que trobà la mort en relliscar i trencar-se el cap contra una pedra. En Turin, avisat per un servent, fugí de Dòriath pensant que Enen Thíngol el jutjaria i el condemanariacondemnaria a mort.

Però el Rei va sentir el testimoni d'una donzella de la corcort que havia vist com la mormort d'en Sàedroshavia siguthavia estat accidental, i que era ell que havia provocat en Turin. En Thíngol l'absolgué i va manar a en Béleg que sortís a buscar-lo.

En Turin, per la seva banda, arribà al cau dels Proscrits (a l'oest de les fronteres de Dòriath), capitenejatscapitanejats per en [[Fórweg]] i adoptà el nom de Nèithan (l'Agreujat). En una batussa en Nèithan matà Fórweg i es proclamà el capità.

Mentrestant els Orcs començaven a ocupar les Terres del Tèigling. En Béleg va trobar els Proscrits i en Nèithan. En Béleg li explicà que el Rei l'havia absolt i que podia tornar a Dòriath, on seràseria rebut amb tots els honors, en Nèithan s'hi negà per orgull i en Béleg va haver de marxar.

Mentre durava el sojorn dels Proscrits a ca'n Mîm, tornà en Béleg i portà l'Elm-Drac a en Nèithan, pensant-se que així tornaria a Dòriath. Però, lluny d'això, en Nèithan decidí reunir un exèrcit i sortir a lluitar contra Àngband. L'exèrcit que va aplegar en Nèithan aviat es va convertir en una gran força que va fer recular l'Enemic i en Nèithan es convertí en el gran senyor de la zona d'Amon Rûdh. Es posà el sobrenom guerrer de Gòrthol i per això d'aquellade la zona se'n deiadigué [[Dor-Gúrthol]]. Però l'exèrcit es confià amb aquestes victòries i abaixà la guàrdia.

Un dia el fill d'en Mîm el Nan ([[Ibun]]) fou capturat per uns servents Mòrgoth i l'amenaça que el torturessin va fer revelar aque en Mîm revelés l'amagatall dels Proscrits.

Arribaren a Nargòthrond i en Turin canvià el seu nom per Agarwaen («Tacat de sang»). Mica en mica n'Agarwaen s'anà guanyant el favor del rei N'Oròdreth i va esdevenir-ne el seu conseller. La filla del Rei, na [[Finduilias|Finduilias Faelevrin]], per la qual n'Agarwaen sentia una gran amistat, s'enamorà d'ell i li canviarcanvià de nou el nom i li posà Thurin («el Secret»). En Gwíndor estimava na Finduilias i estava gelós d'en Thurin. Disposat a fer-li mal revelà la seva veritable identitat a la filla del Rei i ella demanà explicacions a en Turin sobre perquè l'havia enganyat. Ell s'enfadà amb en Gwíndor i restaren enemistats.

En Turin ho va fer així, però quan va arribar a Dor-lomin es trobà que en Brodda, l'Orientalenc, continuava sent l'amo i senyor de la terra i que sa mare i sa germana havien fugit. Ell, adonant-se de l'engany del Glàurung, matà Brodda i tots els Orientalencs i alliberà el poble de Dor-lomin. Aleshores ell marxà cap a Nàrgothrond un altre cop per trobar na Finduilias.

Allà els va atacar el Glàurung i tota la companyia es va dispersar, na Morwen es perdé per sempre i na Níenor es trobà tota sola al cim del turó amb el Glàurung, que la sotmeté a un encanteri i es quedà desmaiada allà. El cap de la compayia, Màblung, va tornar a Amon Ethir i hi va trobar na Níenor inconcientinconscient i la portà cap a Dòriath, junt amb tres soldats més. De camí foren víctimes d'un atac d'Orcs i na Níenor començà a córrer sense parar i es va perdre.

Però el poder de l'Enemic creixia i el Glàurung emprengué el camí cap a Brethil per matàmatar en Turàmbar. I en Turàmbar i dos homes més ([[Dorlas]] i [[Húntor]]) sortiren per anar a matar-lo. Na Níniel, que no es resignava a esperar en Turàmbar, va sortir cap a l'indret on es dirigia junt amb altres dones. I poc més tard en Bràndir de Brethil, que estimava na Níniel i envejava en Turàmbar, sortí a cercar-la i renuncià al seu senyoriu.

En Turàmbar, hagué d'enfrontar-se tot sol al Drac (ja que en Dorlas els havia abandonat com un covard i en Húntor havia mort), però va poder clavar la seva espasa Ànglachel al ventre del Drac i el matà, però es va esquitxar la mà de sang i quedà inconcientinconscient i enverinat al seu costat.