Musèon d'Alexandria: diferència entre les revisions

El Museion, institució fundada, per Ptolemeu I Sòter (c. 367 aC - c. 283 aC) o per Ptolemeu II Filadelf (309-246 aC),<ref name=dreams/> i que va romandre sota el patrocini de la [[Dinastia ptolemaica]], fou edificat en connotació a una assemblea reunida sota la protecció de les [[Muses]], en record als llocs sagrats —altars en el seu honor o fins i tot petits edificis anomenats ‘museus’—.<ref>Escolar, 2001, pàg. 71</ref> Així, dins del seu palau a Alexandria van edificar un conjunt d'instal·lacions, on desitjaven allotjar i mantenir als millors erudits de la seva època.<ref>Escolar, 2001, pàg. 72</ref> Per tant, no era un edifici consagrat a aquestes divinitats, sinó diversos, amb diferents finalitats. Comptava amb diverses dependències al servei dels erudits i savis; sales de conferències, laboratoris i observatoris, a més de la zona d'allotjament i menjador. Però destacava sobre totes elles la seva biblioteca, que ha arribat a conèixer-se com la «gran Biblioteca d'Alexandria». El Museion podia complir una funció instructiva, però també propagandística i com a reacció cultural dels grecs davant d'una cultura que sempre van considerar superior; però es desconeix com era la seva estructura, el seu emplaçament exacte, les obligacions impartides als seus hostes o les seves fonts exactes de finançament. Tot i que no tenia una col·lecció d'escultures i pintures presentades com a obres d'art, sí tenia una sala dedicada a l'estudi de l'anatomia i una instal·lació per a observacions astronòmiques. Més que un simple museu en el sentit que s'ha desenvolupat des del [[Renaixement]], va ser una institució que va reunir alguns dels millors erudits del món hel·lenístic.

[[Fitxer:Ancientlibraryalex.jpg|miniatura|esquerra|L'antiga Biblioteca d'Alexandria, part del Museion]]

 

El període clàssic del Mouseion no va sobreviure a la purga i l'expulsió de la majoria dels intel·lectuals vinculats a ell el 145 aC, quan [[Aristarc de Samotràcia]] va renunciar al seu càrrec; en qualsevol cas, les fonts que millor descriuen el Musaeum i la biblioteca, Johannes Tzetzes i d'altres, tots bizantins i tardans, no fan referència a cap altre director.<ref>[[Daniel Heller-Roazen]], "Tradition's Destruction: On the Library of Alexandria" ''October'', '''100''', Obsolescence (Spring 2002:133-1530 esp. p. 140.</ref> El Musaeum va continuar com una institució en l'època romana quan [[Estrabó]] va fer la seva descripció, i segons [[Suetoni]],<ref>Suetonius, ''Claudius'', 42</ref> l'emperador Claudi va afegir un edifici addicional.<ref name="watts147">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', pàg. 147. University of California Press</ref> Sota els emperadors romans, la pertinença al Musaeum es va adjudicar a destacats estudiosos i estadistes, sovint com una recompensa als partidaris de l'emperador.<ref name="watts148">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', pàg. 148. University of California Press</ref> L'emperador [[Caracalla]] va suspendre el Musaeum el 216,<ref name="Butler">Butler, Alfred, ''[https://books.google.com/books?id=O3-yWUIs7TkC The Arab Conquest of Egypt – And the Last Thirty Years of the Roman Dominion]'', p. 411.</ref> potser com a mesura temporal.<ref name="watts147"/> En aquest moment, el centre d'aprenentatge d'Alexandria ja s'havia traslladat al ''[[Serapeum]]''.<ref name="Butler"/> Les últimes referències conegudes respecte a membres pertanyents al Musaeum són en els anys 260.<ref name="watts150">Edward Jay Watts, (2008), ''City and School in Late Antique Athens and Alexandria'', page 150. University of California Press</ref> El Bruchion, la zona d'Alexandria que incloïa el Mouseion, probablement va ser destruïda per l'incendi provocat per ordre de l'emperador Aurelià el 272, encara que no sabem amb certesa si encara existia aleshores, ja que la zona ja fou incendiada durant l'ocupació per [[Juli César]]. Les referències escampades en fonts posteriors suggereixen que es va restablir un Mouseion el segle IV en un lloc diferent, però poc es coneix sobre aquesta organització posterior i és poc probable que tingués els recursos del seu predecessor.<ref name="watts150"/> El matemàtic [[Teó d'Alexandria (astrònom)|Teó]] (cap. 335-ca. 405), pare d'[[Hipàtia]], es descriu el segle X en la ''[[Suïda]]'' com l'«home del Mouseion», malgrat no se sap quina connexió tenia amb el Musaeum.<ref name="watts150"/>

 

== Bibliografia ==

 

== Bibliografia addicional ==