El Matí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - si fos poc la + si no n'hi hagués prou la
Afegit enllaç JB Solervicens
Línia 34:
Segons un dels seus fundadors, [[Josep Maria Capdevila i Balanzó]]: {{citació|Era un diari catòlic d'un país catòlic, del país de [[Ramon Llull]] i de [[Jacint Verdaguer i Santaló|Verdaguer]]. No tenia filiació política de cap mena... Sortia en la llengua del país amb la mateixa naturalitat que un diari de París surt en francès i un de Londres en anglès... Ben de la terra i de l'Evangeli, havia de refusar aquelles formes de pietat forasteres i d'ètica dubtosa... Pel mateix sentit de llibertat natural, no podia admetre els vincles arbitraris religioso-polítics que provenien de l'absolutisme.... Calia des de la primera plana del primer dia, expressar ben clarament aquella alegre independència, aquella llibertat d'esperit amb què ens posàvem a la tasca periodística, tan humil com vulgueu, però definida i neta.<ref>Francesc Canosa i Farran ''[http://tdx.cat/bitstream/handle/10803/9219/TesiCanosa.pdf?sequence=1 El somni d’una societat i d’un periodisme. La televisió de paper (1931-1936)]'' p. 208</ref>}}
 
Els seus fundadors (Enric Jardí, Josep M. Junoy, [[Joan Baptista Solervicens i Pollina|J.B. Solervicens]], J.M. Capdevila i la crida signada per [[Josep Llimona]], [[Joaquim Ruyra]], [[Lluís Millet]]; [[Amadeu Vives]], [[Miquel d'Esplugues]]) l'entengueren com a instrument de difusió de doctrines compartides per gent de diferents partits polítics, i no necessàriament l'instrument de cap grup ni de cap partit polític, tot i que acabà forjant el nucli bàsic de la [[democràcia cristiana]].
 
L'objectiu era donar als problemes socials una atenció que suplia la negligència de l'altra premsa. Tot i no ser ideològicament republicà es posicionà inequívocament a favor de la República ja des del [[Pacte de Sant Sebastià]] en un editorial del 7 d'octubre de 1930 que, sota el títol de ''Cap a un Estatut de Catalunya'' afirma: {{citació|Hem retornat al bon camí: millor dit, a l’únic camí, bo o dolent que sigui. Cal ara seguir-lo sense defalliment, posant-hi tota l’atenció, sense parlar massa per no tornar-nos a perdre.}} Malgrat lligams amb [[Unió Democràtica de Catalunya]], mai aquest partit intervingué en les directives del diari, ni el diari intervingué per res en les directives del partit.