Catalunya del Nord: diferència entre les revisions

El reial decret francès de [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] del [[2 d'abril]] del [[1700]], amb data d'aplicació de l'[[1 de maig]] del mateix any, va prohibir l'ús de la [[català|llengua catalana]] en documents oficials, notarials i d'altra mena, sota pena d'invalidar-ne el contingut.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sanabre |nom=José |títol=La Resisència del Rosselló a incorporar-se a França |url=http://books.google.cat/books?id=Mq5VAAAAYAAJ&q=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&dq=2+d%27abril+del+1700+catal%C3%A0&hl=ca&sa=X&ei=ns1QU5_cLaWi0QW_7YH4Bw&ved=0CFcQ6AEwCA |llengua= |editorial=Trabucaire |data=1985 |pàgines=177 |isbn=2905828013}}</ref> Des d'aleshores, el [[francès]] continua essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Les escoles de [[la Bressola]], de caràcter privat, són les úniques que utilitzen el català a l'ensenyament obligatori.

 

 

Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució i ha afegit al seu article 2 la frase següent: ''La langue de la République est le français.'' ("La llengua de la república és el francès."). Aquest article, tot i que oficialment ha de protegir el francès contra l'expansió de l'anglès, de fet s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català i les altres llengües minoritàries en l'administració.