Escola concertada: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Una '''escola concertada''' és un [[escola|centre]] educatiu de gestió privada [[Finançament|finançat]] total o parcialment per l'[[administració pública]]. Aquest model de financiació existeix actualment a molt pocs països. Els concerts educatius es van legislar per primera vegada a Espanya el [[1985]] amb la Llei Orgànica del Dret a l'Educació (LODE) per als ensenyaments[[ensenyament]]s obligatoris.<ref>{{GEC|0272564|escola concertada}}</ref>

La [[Llei d'Educació de Catalunya]] indica que han de servir per afavorir que "tots els centres sostinguts amb fons públics, que conformen centres públics i centres privats concertats, treballin junts amb uns objectius compartits des de la cooperació i la corresponsabilitat, tot respectant la naturalesa jurídica de les diverses institucions que el presten."<ref>{{ref-publicació|títol=LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació|publicació=Portal Jurídic de Catalunya|data=31 desembre 2011|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/portaljuridic/menuitem.d15a4e5dfb99396dc366ec10b0c0e1a0/?vgnextoid=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b85297b5a87d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&action=fitxa&portalId=1&documentId=480169&newLang=ca_ES|consulta=6 maig 2014}}</ref> El curs [[2012]]-[[2013]] la [[Generalitat de Catalunya]] va finançarpagar parcialment 362.063 places d'[[educació]] concertada (l'administració paga despeses i l'entitat privada cobra beneficis i decideix), que signifiquen el 28% del total delsde alumnesl'alumnat de [[Catalunya]]. Al mateix curs hi havia 861.280 places d'[[educació pública]] (67%) (l'administració paga despeses i decideix), i 69.824 places d'educació privada (5%) (l'entitat privada paga les seves despeses, cobra els seus beneficis i decideix).<ref>{{ref-publicació|cognom=Gencat|títol=Inici de curs 2012-2013|publicació=Gencat.cat|data=4 setembre 2012|url=https://commons.wikimedia.org/wiki/File:PRESENTACI%C3%93_inici_curs_escolar_2012-2013.pdf|consulta=6 maig 2014}}</ref>
 
== Cost per a l'administració ==
PerAlgunes corrents polítiques consideren que per a l'administració el [[cost]] d'una plaça concertada per a alumne és inferior al d'una plaça pública, això es deu a que en escoles privades i concertades el [[professorat]] i personal administratiu cobra un [[salari]] molt inferior del que correspon a un professional de la seva qualificació, o de vegades poden a més no tenir-ne la mateixa.<ref name=ruizrazon>{{ref-notícia|cognom=Ruiz|nom=Rocío|títol=Estudiar en la pública cuesta el doble que en la concertada|publicació=La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_407273/7902-estudiar-en-la-publica-cuesta-el-doble-que-en-la-concertada#.U2jHhPl_t8E|consulta=6 maig 2014|data=29 octubre 2011}}</ref><ref name=Mundomitad>{{ref-notícia|cognom=Cano|nom=José A.|títol=La concertada cuesta menos por alumno, pero también paga peor|publicació=El Mundo|url=http://www.elmundo.es/andalucia/2014/02/16/53008e96268e3e1f5c8b456d.html|consulta=6 maig 2014|data=16 febrer 2014}}</ref><ref name=8tv>{{ref-notícia|cognom=8tv|títol=Irene Rigau: “Puc garantir la qualitat de l’ensenyament per la professionalitat dels docents”|publicació=8 al dia amb Josep Cuní|url=http://www.8tv.cat/8aldia/videos/irene-rigau-dona-els-detalls-del-nou-curs-escolar-aquest-vespre-a-8-al-dia/|consulta=6 maig 2014|data=6 setembre 2012}}</ref> El sindicat Unión Sindical Obrera (USO) va denunciar el 2012 que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.<ref name=Mundomitad/> La Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament (CECE) va apuntar el 2011 que a l'Estat "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.<ref name=epcon>{{ref-notícia|cognom=EP|títol=Los conciertos educativos suponen un ahorro anual a las CC.AA de 2.350 millones de euros, según CECE|publicació=Europa Press|url=http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-conciertos-educativos-suponen-ahorro-anual-ccaa-2350-millones-euros-cece-20110411140952.html|consulta=6 maig 2014|data=11 abril 2011}}</ref> Amb motiu de la crisi econòmica i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que les retallades, els impagaments i la caiguda de la natalitat les situava "al caire de la fallida".<ref name=elpunt1212124>{{ref-notícia|cognom=García i Aranzüeque|nom=Raül|títol=L'escola concertada trontolla|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/588252-lescola-concertada-trontolla.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page=|consulta=26 juliol 2014|data=elpunt2014}}</ref>
 
En canvi, un informe d'[[Izquierda Unida]] amb dades del [[2011]], que reconeixia treballar amb algunes "estimacions" i que no separava entre les escoles concertades i les privades, apuntà que tenint en compte la ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el salari dels professors (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions [[currículum|curriculars]] (13,4% als públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.<ref name=eldiario1314>{{ref-notícia|cognom=Pérez Mendoza|nom=Sofía|títol=Un informe desmiente que la plaza escolar pública sea más cara que la concertada|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/sociedad/informe-desmiente-escolar-publica-concertada_0_270173975.html|consulta=26 juliol 2014|data=13 juny 2014}}</ref>
 
Per la seva part, el sindicat [[Unión Sindical Obrera]] (USO) va denunciar el [[2012]] que una plaça pública costa 7.000 euros mentre que una plaça concertada en costa 3.000.<ref name=Mundomitad/> La [[Confederació Espanyola de Centres d'Ensenyament]] (CECE) va apuntar el [[2011]] que a l'[[Estat Espanyol]] "el cost mitjà d'una plaça escolar és de 2.771 euros per alumne a l'escola concertada enfront dels 6.567 euros de la pública" mentre que a Catalunya la plaça concertada costava 3.114 euros i la pública 7.056.<ref name=epcon>{{ref-notícia|cognom=EP|títol=Los conciertos educativos suponen un ahorro anual a las CC.AA de 2.350 millones de euros, según CECE|publicació=Europa Press|url=http://www.europapress.es/castilla-y-leon/noticia-conciertos-educativos-suponen-ahorro-anual-ccaa-2350-millones-euros-cece-20110411140952.html|consulta=6 maig 2014|data=11 abril 2011}}</ref>
 
== Cost per alsa paresles famílies ==
TotsLes elsescoles partitsreligioses admetenno públiques es queixen de que l'escola concertada, estàno malpública, no estigui totalment finançada pels diners públics.<ref name="partits">{{ref-notícia|títol=Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada|publicació=Catalunya Religió|url=https://www.catalunyareligio.cat/ca/tots-partits-admeten-lescola-concertada-esta-mal|consulta=19 desembre 2017|data=12 desembre 2017}}</ref> Per aixòAixí, les escoles concertades cobrenjustifiquen cobrar no només dels diners de tothom, també dels usuaris de l'escola pública, sinó de les famílies: el que oficialment són unes quotes "voluntàries"<ref name=sindic2011>{{ref-publicació|cognom=Síndic de Greuges|títol=Informe al Parlament 2011|publicació=Sindic.cat|data=febrer 2012|pàgines=88-91|url=http://www.sindic.cat/site/files/229/pag%2088%20segregacio%20escolar.pdf|consulta=26 juliol 2014}}</ref> alsque parestotes perquèles considerenfamílies insuficients els diners rebutshan de les administracionspagar.<ref>{{ref-notícia|cognom=Rodríguez-Borlado|nom=Fernando|títol=Escuela concertada: discriminada pero popular|publicació=Aceprensa|url=http://www.aceprensa.com/articles/escuela-concertada-discriminada-pero-popular/|consulta=6 maig 2014|data=30 maig 2011}}</ref> En aquest sentit l'ex conseller d'Educació [[Ernest Maragall i Mira]] del [[PSC]] va reconèixerconsiderar que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".<ref name=vilawebmaragall>{{ref-notícia|cognom=Barrera|nom=Marcel|títol=Maragall veu «imprescindible» que la concertada cobri quotes a les famílies|publicació=Vilaweb|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2380464|consulta=6 maig 2014|data=3 maig 2007}}</ref><ref name=EPmaragall>{{ref-notícia|cognom=EP|títol=Els centres cristians lamenten que el Govern hagi posposat el debat sobre el concert escolar|publicació=ElPuntAvui|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/288295--els-centres-cristians-lamenten-que-el-govern-hagi-posposat-el-debat-sobre-el-concert-escolar-.html?cca=1|consulta=6 maig 2014|data=4 movembre 2009}}</ref> D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.<ref name=ultimahora>{{ref-notícia|cognom=González|nom=Mónica|títol=Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada|publicació=Ultima Hora|url=http://ultimahora.es/ibiza/noticias/local/2012/62435/cada-alumno-de-centro-publico-cuesta-el-doble-que-otro-de-concertada.html|consulta=6 maig 2014|data=29 gener 2012}}</ref> L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.<ref name=ieffuente>{{ref-publicació|cognom=De la Fuente|nom=Ángel|títol=La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes|publicació=Instituto de Estudios Fiscales|data=abril 2006|pàgines=24|url=http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/revistas/presu_gasto_publico/44_Educacion.pdf|consulta=6 maig 2014}}</ref>
 
Un alumne que va a una escola concertada sol pagar centenars d'euros mensuals, depenent de l'escola. En el cas d'escoles concertades d'èlit el preu supera el miler d'euros mensuals per alumne. A més, sumen les actualment quantioses subvencions públiques. Sumant les aportacions privades de les famílies, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 67% del cost directe d'una plaça pública mentre que en el cas dels centres privats no concertats (sense subvenció pública) aquest percentatge era del 69%.<ref name=ieffuente>{{ref-publicació|cognom=De la Fuente|nom=Ángel|títol=La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes|publicació=Instituto de Estudios Fiscales|data=abril 2006|pàgines=24|url=http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/revistas/presu_gasto_publico/44_Educacion.pdf|consulta=6 maig 2014}}</ref>
 
== Dificultats ==
Amb motiu de la [[crisi]] [[econòmica]] i les dificultats de l'administració per afrontar els pagaments el 2012 els principals sindicats i organitzacions de centres educatius concertats de l'estat espanyol van emetre un comunicat conjunt alertant que la baixa recaptació d'[[impost]]os, les [[privatitzacions]], les retallades de [[pressupost]] [[social]] i la caiguda de la [[natalitat]] les situava "al caire de la fallida".<ref name=elpunt1212124>{{ref-notícia|cognom=García i Aranzüeque|nom=Raül|títol=L'escola concertada trontolla|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/588252-lescola-concertada-trontolla.html?cca=1&tmpl=component&print=1&page=|consulta=26 juliol 2014|data=elpunt2014}}</ref>
 
== Crítiques ==
Algunes crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública, ja que l'administració pública financiaria només i per tant millor la seva educació, la pública, mentre que qui vulgui muntar-se una entitat privada i vulgui tenir-ne guanys, es pot finançar també les inversions i costos, com a qualsevol altre empresa privada.<ref name=arainfo14>{{ref-notícia|cognom=Redacció|títol=El Grupo contra los Conciertos Educativos registra un escrito contra la propuesta de concertar un gran centro en Valdespartera|publicació=Arainfo|url=http://arainfo.org/2014/02/el-grupo-contra-los-conciertos-educativos-registra-un-escrito-contra-la-propuesta-de-concertar-un-gran-centro-en-valdespartera/|consulta=26 juliol 2014|data=28 febrer 2014}}</ref>
 
Sense posar en dubte les xifres oficials, sí que N'hi ha opinionss'oposen divergents pela que fales aescoles laamb sevaun interpretació.ideari Unno informe d'[[Izquierda Unidalaicisme|laic]] amb dades del 2011, quei reconeixiaper treballar amb algunes "estimacions" i quetant no separava entre les escoles concertades i les privades[[constitucional]], apuntàestiguin quefinançat tenintper entots compteels laciutadans ràtio d'alumnes (21,3 alumnes a les públiques i 22,6 a les concertades-privades), el sou dels professorsamb (els de la concertada-privada cobren 5.808 euros menys) i les adaptacions curriculars (13,4% alsdiners públics, 6,1% als concertats i 0,3% als privats) el cost per alumne era en ambdós casos de 4.185 euros.<ref name=eldiario1314>{{ref-notícia|cognom=Pérez Mendoza|nom=Sofía|títol=Un informe desmiente que la plaza escolar pública sea más cara que la concertada|publicació=Eldiario.es|url=http://www.eldiario.es/sociedad/informe-desmiente-escolar-publica-concertada_0_270173975.html|consulta=26 juliol 2014|data=13 juny 2014}}</ref> Les crítiques als concerts educatius provenen dels qui consideren que suprimint-los s'enfortiria l'educació pública,<ref name=arainfo14>{{ref-notícia|cognom=Redacció|títol=El Grupo contra los Conciertos Educativos registra un escrito contra la propuesta de concertar un gran centro en Valdespartera|publicació=Arainfo|url=http://arainfo.org/2014/02/el-grupo-contra-los-conciertos-educativos-registra-un-escrito-contra-la-propuesta-de-concertar-un-gran-centro-en-valdespartera/|consulta=26 juliol 2014|data=28 febrer 2014}}</ref> s'oposen a que les escoles amb un ideari cristià rebin ajudes públiques,<ref name=laici2010>{{ref-notícia|cognom=Xornal|títol=La materia de religión y el colegio concertado, en el punto de mira|publicació=Laicismo.org|url=http://www.laicismo.org/detalle.php?pk=6749|consulta=26 juliol 2014|data=28 març 2010}}</ref> o, pel mateix motiu, rebutgen el model d'[[educació diferenciada]] per [[sexe]]s.<ref name=confi12>{{ref-notícia|títol=El PSOE, contra la educación diferenciada|publicació=Elconfidencialdigital|url=http://www.elconfidencialdigital.com/opinion/tribuna_libre/PSOE-educacion-diferenciada_0_1898210163.html|consulta=26 juliol 2014|data=30 juliol 2012}}</ref> o consideren que només haurien de rebre el concert els qui no s'ho puguin pagar.<ref name=ccaa2013>{{ref-notícia|cognom=Vallespín|nom=Ivanna|títol=Rigau declina eliminar los conciertos con las escuelas de élite|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/09/catalunya/1378734293_121479.html|consulta=26 juliol 2014|data=9 setembre 2013}}</ref>
 
Alguns consideren que, en tot cas, com a molt només haurien de rebre subvencions públiques els qui no s'ho puguin pagar, ja que no té sentit donar diners de tothom a escoles d'elit.<ref name=ccaa2013>{{ref-notícia|cognom=Vallespín|nom=Ivanna|títol=Rigau declina eliminar los conciertos con las escuelas de élite|publicació=El País|url=http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/09/09/catalunya/1378734293_121479.html|consulta=26 juliol 2014|data=9 setembre 2013}}</ref>
== Cost per als pares ==
Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada.<ref name="partits">{{ref-notícia|títol=Tots els partits admeten que l'escola concertada està mal finançada|publicació=Catalunya Religió|url=https://www.catalunyareligio.cat/ca/tots-partits-admeten-lescola-concertada-esta-mal|consulta=19 desembre 2017|data=12 desembre 2017}}</ref> Per això les escoles concertades cobren unes quotes voluntàries<ref name=sindic2011>{{ref-publicació|cognom=Síndic de Greuges|títol=Informe al Parlament 2011|publicació=Sindic.cat|data=febrer 2012|pàgines=88-91|url=http://www.sindic.cat/site/files/229/pag%2088%20segregacio%20escolar.pdf|consulta=26 juliol 2014}}</ref> als pares perquè consideren insuficients els diners rebuts de les administracions.<ref>{{ref-notícia|cognom=Rodríguez-Borlado|nom=Fernando|títol=Escuela concertada: discriminada pero popular|publicació=Aceprensa|url=http://www.aceprensa.com/articles/escuela-concertada-discriminada-pero-popular/|consulta=6 maig 2014|data=30 maig 2011}}</ref> En aquest sentit l'ex conseller d'Educació [[Ernest Maragall i Mira]] va reconèixer que "les quotes són tant voluntàries com imprescindibles".<ref name=vilawebmaragall>{{ref-notícia|cognom=Barrera|nom=Marcel|títol=Maragall veu «imprescindible» que la concertada cobri quotes a les famílies|publicació=Vilaweb|url=http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2380464|consulta=6 maig 2014|data=3 maig 2007}}</ref><ref name=EPmaragall>{{ref-notícia|cognom=EP|títol=Els centres cristians lamenten que el Govern hagi posposat el debat sobre el concert escolar|publicació=ElPuntAvui|url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/288295--els-centres-cristians-lamenten-que-el-govern-hagi-posposat-el-debat-sobre-el-concert-escolar-.html?cca=1|consulta=6 maig 2014|data=4 movembre 2009}}</ref> D'aquesta manera, els concerts educatius suposen un estalvi per les arques públiques que assumeixen parcialment els pares dels alumnes.<ref name=ultimahora>{{ref-notícia|cognom=González|nom=Mónica|títol=Cada alumno de centro público cuesta el doble que otro de concertada|publicació=Ultima Hora|url=http://ultimahora.es/ibiza/noticias/local/2012/62435/cada-alumno-de-centro-publico-cuesta-el-doble-que-otro-de-concertada.html|consulta=6 maig 2014|data=29 gener 2012}}</ref> L'any 2000 a l'estat espanyol la subvenció mitjana per plaça escolar concertada representava un 59,3% de la despesa directa per estudiant escolaritzat en un centre públic. Sumant les aportacions privades dels pares, que representaven un 7,3% del cost d'una plaça pública, el cost total d'una plaça escolar concertada suposava un 66,6% del cost directe d'una plaça pública. En el cas dels centres privats no concertats aquest percentatge era del 69,1%.<ref name=ieffuente>{{ref-publicació|cognom=De la Fuente|nom=Ángel|títol=La educación en las regiones españolas: algunas cifras preocupantes|publicació=Instituto de Estudios Fiscales|data=abril 2006|pàgines=24|url=http://www.ief.es/documentos/recursos/publicaciones/revistas/presu_gasto_publico/44_Educacion.pdf|consulta=6 maig 2014}}</ref>
 
== Referències ==