|
El '''poble palestí''' (en [[àrab]]: الشعب الفلسطيني) ([[Transliteració|transliterat]]: al-xab al-filastini) anomenat habitualment palestins o [[Àrab|àrabs]] [[Estat de Palestina|palestins]], és un poble [[Semites|semita]] del [[Xam|llevant mediterrani]] amb orígens familiars a la regió històrica de [[Palestina]] i que constitueix una de les poblacions autòctones de la totalitat de [[territoris palestins]] i [[Israel]].
Estudis genètics realitzats en la població palestina actual, confirmen que la majoria dels [[Musulmà|musulmans]] de Palestina, incloent als ciutadans culturalment [[àrabs]] d'Israel són descendents dels cristians, jueus i altres pobles indígenes del [[Llevant]] austral, el nucli del qual es pot seguir fins a la [[ Prehistòria|prehistòria .]] . Un estudi d'[[Haplotip|haplotipus]] d'alta resolució va demostrar que una part substancial dels [[Cromosoma Y|cromosomes I]], tant dels [[jueus]] d'Israel (70 %), així com dels palestins [[musulmans]] (82 %) pertanyien al mateix grup de cromosomes.<ref name="gibbons2000">{{ref-web|url=http://bric.postech.ac.kr/science/97now/00_10now/001030a.html|títol=Jews and Arabs Share Recent Ancestry|cognom=Gibbons|nom=Ann|data= 30 d'octubre de 2000|obra=ScienceNOW|editor=American Academy for the Advancement of Science}}. Studies cited are: {{ref-publicació|autor=M. F. Hammer|títol=Jewish and Middle Eastern non-Jewish populations share a common pool of Y-chromosome biallelic haplotypes|publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America|any=2000|volum=97|pàgines=6769-6774|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1073/pnas.100115997|exemplar=12|autor2=<Please add first missing authors to populate metadata.>|pmid=10801975|pmc=18733|cognom3=Wood|nom3=ET|cognom4=Bonner|nom4=MR|cognom5=Jarjanazi|nom5=H|cognom6=Karafet|nom6=T|cognom7=Santachiara-Benerecetti|nom7=S|cognom8=Oppenheim|nom8=A|cognom9=Jobling|nom9=MA}} and {{ref-publicació|autor=Almut Nebel|títol=High-resolution Y chromosome haplotypes of Israeli and Palestinian Arabs reveal geographic substructure and substantial overlap with haplotypes of Jews|publicació=Human Genetics|volum=107|any=2000|pàgines=630-641|author-separator=,|display-authors=1|doi=10.1007/s004390000426|pmid=11153918|cognom2=Filon|nom2=D|cognom3=Weiss|nom3=DA|cognom4=Weale|nom4=M|cognom5=Faerman|nom5=M|cognom6=Oppenheim|nom6=A|cognom7=Thomas|nom7=MG|exemplar=6}}Otro estudio nos dice que: "Our recent study of high-resolution microsatellite haplotypes demonstrated that a substantial portion of Y chromosomes of Jews (70%) and of Palestinian Muslim Arabs (82%) belonged to the same chromosome pool."[http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1274378/?tool=pubmed]</ref> Des de l'època de les [[Expansió de l'Islam|conquestes musulmanes]] del territori de l'actual [[Palestina]] al [[segle VII]], les conversions religioses, moltes vegades buscant evitar l'obligació de pagar la J[[Jizya|izya]] o [[Dhimma|estat de dhimmi]], han donat lloc al fet que la majoria dels palestins siguin actualment musulmans, inicialment [[Xiisme|xiites]] i posteriorment [[Sunnisme|sunnites]], encara que persite una important minoria [[Cristianisme|cristiana]] de diferents denominacions, així com [[drusos]] i una petita comunitat [[Samaritans|samaritana.]] Encara que els jueus palestins formaven part de la població palestina prèvia a la creació de l'estat d'Israel, pocs s'identifiquen amb els <span>palestins</span> actualment. L'aculturació, independentment de la conversió a l'[[Islam]], ha resultat que els palestins perdessin la seva llengua i fossin assimilats cultural i linguísticamente pels conqueridors àrabs.<ref>http://books.google.com.au/books?id=RrcoTW_vKDUC&pg=PA221#v=onepage&q&f=false</ref> Aproximadament, només la meitat de la seva [[població]] habita a la zona que considera històricament el seu origen; la resta viuen disseminats, sobretot per [[Orient Pròxim]], després dels esdeveniments viscuts a la zona durant el [[segle XX]] que van provocar una important [[diàspora]] palestina.<ref> Carol R. Ember, Melvin Ember, Ian Skoggard. [http://books.google.es/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA234&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false] (en inglés).  Springer Science+Business Media, Inc.. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-306-48321-1|ISBN 0-306-48321-1]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Springer+Science%2BBusiness+Media%2C+Inc.&rft.isbn=0-306-48321-1&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.es%2Fbooks%3Fid%3D7QEjPVyd9YMC%26pg%3DPA234%26redir_esc%3Dy%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFFarsoun2005"> </span></ref>
== Població ==
La població total palestina, inclosos [[Refugiats palestins|refugiats]] i [[Desplaçat intern|desplaçats]], s'estima en uns 10 milions d'individus, dels quals aproximadament la meitat continua vivint a la [[Palestina|regió històrica de Palestina]], un àrea aproximada que abastava les actuals [[Israel]], l'Estat de Palestina i l'occident de [[Jordània|Jordània.]]. La resta, aproximadament l'altra meitat dels palestins, constitueixen el que es coneix com la diàspora palestina, la majoria dels quals són refugiats [[Apàtrida|apàtrides]] que manquen de ciutadania en alguns països.<ref>Abbas Shiblak (2005). [https://web.archive.org/web/20080914013400/http://www.rsc.ox.ac.uk/PDFs/Shiblak.pdf "Reflections on the Palestinian Diaspora in Europe"] (PDF). The Palestinian Diaspora in Europe: Challenges of Dual Identity and Adaptation (Institute of Jerusalem. Studies). [//es.wikipedia.org/wiki/Special:BookSources/9950315042 ISBN 9950-315-04-2].</ref> Més de dos milions i mitjà d'ells viuen en la veïna Jordània, un milió és compartit entre [[República Àrab Siriana|Síria]] i el [[Líban]], i una cambra de milió a [[Aràbia Saudita]], sent els aproximadament 500.000 a [[Xile]] la major concentració fora del [[Països àrabs|món àrab]].
L'Agència de [[Nacions Unides]] per als refugiats de Palestina a Orient Pròxim (UNRWA) té registrats a més de 5 milions de refugiats palestins repartits entre la Franja de Gaza, Cisjordània, Síria, Líban i Jordània. Gairebé un terç d'ells, més de 1,4 milions, viuen en 58 [[Camps de refugiats palestins|campaments de refugiats]] que van ser creats després de la [[Guerra araboisraeliana de 1948|guerra àrab-israeliana de 1948]] en la qual més de 700.000 palestins van perdre les seves cases i els seus mitjans de vida. Els refugiats palestins del [[segle XXI]] són les persones desplaçades en aquell èxode —anomenat [[Nakba|Nakba–]]– i els seus descendents.<ref name="UNRWA Dónde">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Dónde están|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/donde-estan|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref><ref name="UNRWA Nakba">{{ref-web|autor=UNRWA|títol=Los refugiados - Nakba|url=http://www.unrwa.es/los-refugiados/nakba|consulta= 28 de desembre de 2013}}</ref>
Segons les estimacions calculades per l'[[Oficina Central d'Estadístiques de Palestina]] (PCBS per les seves sigles en [[anglès]]), l'[[Estat de Palestina]] compte 4.816.503 habitants palestins dels quals 2.935.368 viuen a [[Cisjordània]]<ref name="PCBS">{{ref-web|títol=Estimated Population in the Palestinian Territory Mid-Year by Governorate,1997-2016|url=http://pcbs.gov.ps/Portals/_Rainbow/Documents/gover_e.htm|editor=PCBS|llengua=anglès|data=2016|consulta= 4 de novembre de 2017}}</ref> (inclosa [[Jerusalem Est]]) i 1.881.135 a la [[Franja de Gaza]].
Des d'aleshores, els jueus de l'Estat d'Israel i dels [[Assentament|assentaments]] que es troben en l'[[Àrea de Judea i Samaria]], en la regió palestina de [[Cisjordània|Cisjordania]], que ha estat ocupada per l'Estat sionista d'Israel, es consideren [[assentaments israelians]]. Els ciutadans [[Àrabs d'Israel]] poden identificar-se com a ciutadans àrabs israelians, i com a ciutadans àrabs palestins.<ref>{{ref-web|autor=Isabel Kershner|títol=Noted Arab citizens call on Israel to shed Jewish identity|url=http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|editor=International Herald Tribune|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 8 de febrer de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070210074315/http://www.iht.com/articles/2007/02/08/africa/web.0208israel.php|dataarxiu= 10 de febrer de 2007}}</ref>
L'ús generalitzat del terme "palestí" com autònim referit a la concepció [[nacionalista]] del poble palestí, ha estat identificat amb la població autòctona de parla àrab, que va començar abans de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]], i la primera exigència d'[[independència]] nacional palestina, va ser emesa pel congrés sirià-palestí el [[21 de setembre]] de [[1921|1921.]].<ref name="enci">Encyclopedia Britannica. ''[http://www.britannica.com/EBchecked/topic/439645/Palestine Palestine.]''</ref><ref>Porath, 1974, p. 117.</ref> Després de la creació de l'Estat sionista d'Israel, i dels [[Nakba|èxodes de 1948]] i [[Guerra dels Sis Dies|1967]], el terme va venir a significar no tant sols un indret d'origen, sinó l'afirmació d'un passat comú, i d'un futur en forma d'[[estat-nació]] palestí.
Els primers passos cap a la creació d'una organització representativa del poble palestí es van donar en la primera cimera dels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] en g[[Gener|ener]] de [[1964|1964.]]. A instàncies d'aquesta, a partir del mes de [[febrer]], el representant de Palestina davant de la Lliga Àrab, Ahmed Shukeiri, va preparar la convocatòria d'un Consell Nacional Palestí (també anomenat Assemblea o Congrés en aquell moment) a [[Jerusalem]] per al mes de [[maig]]. A tal fi es van constituir comitès que van seleccionar a 422 membres representatius de la comunitat palestina: alcaldes i presidents de consells rurals i urbans de la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]], diputats al Parlament de Jordània, professionals, [[camperols]], [[sindicalistes]] i representants dels [[Camp de refugiats|camps de refugiats]] així com d'organitzacions de dones i estudiants. En la seva sessió de l'1 de [[juny]] de [[1964]], el Consell va adoptar resolucions orientades a dotar als palestins de infrastructures militars, financeres, polítiques i administratives, i va proclamar la creació de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP).<ref name="What_PLO">{{ref-publicació|cognom=Hamid|nom=Rashid|títol=What is the PLO?|publicació=Journal of Palestine Studies|any=1975|volum=4|exemplar=4|url=http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|consulta= 29 de març de 2014|pàgines=94-96|editorial=[[University of California Press]]|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20121023021451/http://www.palestine-studies.org/files/pdf/jq/11403.pdf|dataarxiu= 23 d'octubre de 2012}}</ref>
L'OLP va representar al poble palestí davant de la [[comunitat internacional]] a partir de [[1974]], [[any]] en què va ser reconeguda com el seu únic representant legítim pels [[Lliga Àrab|Estats àrabs]] i l'[[Organització de les Nacions Unides|ONU]], l'[[assemblea general]] de la qual li va concedir l'estatus d'[[observador]] en qualitat de [[moviment d'alliberament nacional]].<ref>IMEU, Institute for Middle East Understanding. ''[http://imeu.net/news/article0046.shtml "Who Represents the Palestinians Officially Before the World Community?".] {{Wayback|url=http://imeu.net/news/article0046.shtml|date=20070928063651}}''</ref><ref>{{ref-web|autor=Ricky Shah|títol=Security Council|url=http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|editor=Harvard WorldMUN2007|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 de març de 2007|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20070808101615/http://www.worldmun.org/MUNBase2007/files/downloads/guides/SCGuideA.pdf|dataarxiu= 8 d'agost de 2007}}</ref>
La [[Primera intifada|Primera Intifada]] ([[1987]]–93) va ser la primera [[revolta]] popular palestina contra l'ocupació israeliana de [[1967]], i seguidament l'OAP va proclamar unilateralment en [[1988]] la [[Declaració d'independència de Palestina|independència de Palestina]], que va ser reconeguda llavors per 94 països.<ref>{{ref-web|autor=Autoridad Nacional Palestina|títol=International Recognition of the State of Palestine|url=http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|consulta= 29 de desembre de 2013|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20060404211437/http://www.pna.gov.ps/Government/gov/recognition_of_the_State_of_Palestine.asp|dataarxiu= 4 d'abril de 2006}}</ref> El [[Consell Nacional Palestí]] va emetre un document adjunt a la declaració d'[[independència]], que demanava la retirada d'Israel dels [[Territoris Palestins|territoris ocupats]] des de [[juny]] de [[1967]], la devolució de la part àrab de [[Jerusalem]], una solució justa al problema dels [[refugiats]] i la [[convocatòria]] d'una [[conferència]] internacional de [[pau]] sobre la base de les resolucions 242 i 338 del [[Consell de Seguretat de les Nacions Unides]].<ref>{{ref-web|autor=Palestine National Council|títol=Political communique. Palestine National Council Algiers, November 15, 1988. Official translation.|url=http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|consulta= 29 de desembre de 2013|data= 15 de novembre de 1988|llengua=anglès|editor=Al-bab.com|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20010420191313/http://www.al-bab.com/arab/docs/pal/pal4.htm|dataarxiu= 20 d'abril de 2001}}</ref> Aquests esdeveniments van contribuir a reforçar el sentiment d'una identitat nacional palestina.
En [[1993]] es van signar els [[Acords d'Oslo]], el primer [[acord de pau]] provisional israelià-palestí. Estava previst que el procés durés 5 anys i acabés en [[1999]], quan va començar la retirada de les forces israelianes de la [[Franja de Gaza]] i de la ciutat de [[Jericó|Jericó.]]. El venciment del termini sense que Israel reconegués l'[[Estat de Palestina]], ni donés per acabada l'ocupació militar dels territoris, va donar lloc a la [[Segona intifada|Segona Intifada]] en l'[[any]] [[2000]], que va ser més violenta que la primera.<ref>{{ref-web|títol=Report of the Independent Fact Finding Committee On Gaza: No Safe Place|url=http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|editor=The League of Arab States|consulta= 28 de desembre de 2013|data= 30 d'abril de 2009|llengua=anglès|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20091013190358/http://www.arableagueonline.org/las/picture_gallery/reportfullFINAL.pdf|dataarxiu= 13 d'octubre de 2009}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Farsoun|nom=Samih K.|apellidos2=Hasan Aruri|nom2=Naseer|títol=Palestine and the Palestinians: a social and political history|any=2006|editorial=Westview Press|pàgina=275|llengua=anglès}}</ref><ref>[http://books.google.com/books?id=4RX7t4X8_RMC&lpg=PA198&pg=PA198#v=onepage&q&f=false] (en inglés).  University of California Press. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/0-520-25531-3|ISBN 0-520-25531-3]].<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=University+of+California+Press&rft.isbn=0-520-25531-3&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3D4RX7t4X8_RMC%26lpg%3DPA198%26pg%3DPA198%23v%3Donepage%26q%26f%3Dfalse" id="cxCITAREFGordon2008"> </span></ref>
En una opinió consultativa emesa en [[2004]], la [[Tribunal Internacional de Justícia|Cort Internacional de Justícia]] va observar que atès que Israel havia decidit reconèixer a l'OAP com a representant del poble palestí, la seva existència ja no era qüestionable. La Cort va apuntar també que l'acord interí israelià-palestí sobre la [[Franja de Gaza]] i [[Cisjordània]] del 28 de [[setembre]] de [[1995]] feia nombroses referències al poble palestí i als seus legítims drets.<ref>{{ref-web|autor=Corte Internacional de Justicia (ICJ)|url=http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|títol=LEGAL CONSEQUENCES OF THE CONSTRUCTION OF A WALL IN THE OCCUPIED PALESTINIAN TERRITORY - Advisory Opinion of 9 July 2004|formato=PDF|urlarxiu=https://web.archive.org/web/20100706021237/http://www.icj-cij.org/docket/files/131/1671.pdf|dataarxiu= 6 de juliol de 2010}}</ref> Pel que fa al dret del poble palestí a formar un estat sobirà independent, el jurista [[alemany]] [[Thomas Giegerich]] va afirmar que «el dret a l'[[autodeterminació]] atorga al poble palestí de forma col·lectiva el [[dret]] inalienable de determinar lliurement el seu estatus polític, mentre que Israel, que ha reconegut al poble palestí com un poble separat, està obligat a promoure i a respectar aquest dret de conformitat amb la [[Carta de les Nacions Unides|Carta de les Nacions Unides»]]».<ref name="Giegerich"> Amos Shapira, Mala Tabory. [http://books.google.com/books?id=kSMTX5jwaxQC&pg=PA198] (en inglés).  Kluwer Law International. ISBN 9041111557.<span class="Z3988" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pub=Kluwer+Law+International&rft.isbn=9041111557&rft_id=http%3A%2F%2Fbooks.google.com%2Fbooks%3Fid%3DkSMTX5jwaxQC%26pg%3DPA198" id="cxCITAREFGiegerich1999"> </span></ref>
L'[[Autoritat Nacional Palestina]] va ser establerta oficialment arran dels [[Acords d'Oslo]] com l'òrgan administratiu provisional nominalment responsable de l'administració dels centres de [[població]] palestina a [[Cisjordània]] i la [[Franja de Gaza]].
|
