Institut Ramon Muntaner: diferència entre les revisions

| nom = Institut Ramon Muntaner

| peu = Plaça i façana de l'institut Ramon Muntaner

L'any 1839<ref>Manuel Moreno i Chacón, [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93229/166655 «L'arxiu de l'Institut d'Ensenyament Secundari Ramon Muntaner de Figueres: notes al quadre de classificació.»] a:[[Institut d'Estudis Empordanesos|Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos]], volum 30 (1997), pàgines 339</ref> l'actual Institut Ramon Muntaner s'anomenava Col·legi d'Humanitats i formà part d'un conjunt d'iniciatives que distingiren Figueres com a ciutat moderna i culturalment avançada. Durant la primera meitat del [[segle XIX]], la Figueres sortida de les devastadores [[guerres amb els francesos]] es consolidà en prosperitat econòmica; ja comptava amb el notori augment de població procedent de la mà d'obra del [[castell de Sant Ferran]], es convertia en bressol del [[federalisme]], i destacà en el camp de la cultura, de la ciència i de les idees, arribant a brillar singularment en el context català i peninsular de l'època. Va ser en aquest context que els figuerencs, el 1839, instituïren el centre públic d'[[ensenyament secundari|ensenyament mitjà]] no lligat a cap [[orde religiós]] més antic de l'Estat, subvencionat amb diners [[Sector públic|públic]]s del pressupost municipal.{{CN}}

Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions [[catolicisme|catòliques]]; vist el tarannà [[liberal]] i [[republicà]] de la Figueres [[vuitcentista]], es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el [[Santa Maria de Jesús (Figueres) |claustre franciscà]], construït el 1827<ref>{{GEC|0230521|Figueres: La història, l'edat moderna}}</ref> afectat per la [[desamortització de Mendizábal]] de [[1835]]; i, d'altra banda, l'any de la fundació, el 1839, s'instal·lava a Figueres precisament amb el propòsit d'animar un centre educatiu, un ensenyant arribat de França on s'havia fet bon coneixedor de les més modernes tècniques pedagògiques: Julián González de Soto, de la [[Companyia de Sant Vicenç de Paül]]. El [[12 d'agost]] de 1839 signaren un contracte el [[pedagog]] i l'[[ajuntament]], segons el qual aquell es comprometia a dirigir el centre. A les 12 del matí de l'[[1 d'octubre]] de [[1839]], sota la presidència de l'alcalde Tomàs Roger, hom inaugurà el curs amb tota solemnitat.{{CN}}

A l'inici va ser un establiment de tercera classe però ja el 1847 va ser promogut de primera classe, mercès a la intervenció de l'advocat [[agrònom]] empordanès, [[Narcís Fages de Romà]].<ref>Joan Ferrerós, «L'Institut i la ciutat», a ''Studium, la revista del jove Dalí.''Figueres, Brau edicions, 2003, pàgina 56</ref> El [[còlera]] de 1854 empobrí considerablement l'ajuntament, i l'estat hagué de subvencionar el centre d'ensenyament amb 50.000 rals. El 1877, Narcís Fages de Romà que, anys enrere, havia fundat la suara esmentada [[Escola d'Agricultura de Fortianell]] (a cinc kilòmetres de Figueres) agregà el Centre que presidia a l'institut figuerenc, obrí així el ventall d'estudis — les pràctiques es feren a l'horta posterior — i engrandí notablement la biblioteca amb llibres científics. Des d'aquell moment a més dels coneixements que, ja des de Fortianell, l'escola proporcionà a l'agricultura comarcal a base de noves tècniques d'explotació, en nom de l'Institut es pogueren atorgar els títols d'[[agrimensura|agrimensor]] i de [[pèrit]] tasador de terres.{{CN}}

L'institut havia guanyat prestigi a la [[universitat de Barcelona]], de la qual depenia, per la bona preparació dels batxillers que allà acudien a seguir estudis; alhora, el centre físicament anava millorant i prenent més relleu social. El 1876 actuava ja com a institut, perquè s'incorpora a ell l'Escola Granja de Fortianell -Escola d'Agricultura- que ocuparà la façana que dóna a les Nacionals. El 1877 i gràcies a les terres obtingudes per la companyia del ferrocarril es va poder anivellar el carrer i fer l'actual plaça de l'Institut.<ref name="patmapa"/> A partir d'una primera donació del que fou ministre de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] i president de l'[[Ateneu Barcelonès]], [[Joan Tutau]], es fundà al centre un museu de dibuix i de pintura que el 1885 s'engrandí amb set olis cedits en dipòsit pel [[museu del Prado]]; a més, el 1887 Rubau Donadeu — republicà i mecenes figuerenc— envià des de París mil volums de dotació bibliotecària.{{CN}}

Entrats de ple al segle XX, l'Institut disposava d'un gran solar en la part est de l'edifici, entre aquest i el carrer Nou; en temps, havia estat usat com a horta de l'Escola d'Agricultura i ara, als anys vint, és cedit per a practicar-hi l'esport que ja comença a fer furor: el futbol; fins i tot, l'any 1923 és usat per la [[Unió Esportiva Figueres]]. Posteriorment aquest espai, després de llargues gestions, fou destinat a la ubicació del futur centre escolar Sant Pau, el qual obrí portes el 1933. De mica en mica el Centre de segon ensenyament anava perdent espai al seu entorn: a l'ala nord del claustre de l'Institut hi havia hagut un temple que dècades enrere s'havia ensorrat; desenrunat el solar, l'ajuntament el destinà a la construcció d'una escola d'arts i oficis i a eixamplar l'avinguda, futur carrer de Muntaner; no es féu ni una cosa ni l'altra, ans el contrari: l'any 1958 l'ajuntament, en un gest explicable només pel context politicoideològic del [[nacionalcatolicisme]] de l'època, cedí el solar al bisbat i s'hi edificà el temple que hi ha avui dia. La darrera pèrdua de disponibilitat espacial del Centre tingué lloc el 1977 quan el consistori, gairebé cent anys després que un altre ajuntament hagués dissenyat la plaça de davant per a l'expansió de l'alumnat, l'asfaltà i convertí en aparcament d'automòbils. Aquesta plaça havia estat enjardinada el 1943, i el 1948 hom construí l'actual façana neoclàssica; durant la dècada dels setanta es deformà i s'embordeí la singularitat del claustre quadrilàter a l'aixecar un pis sobre el costat sud: calia encabir els alumnes, en gran nombre a causa dels retards endèmics en la construcció del nou centre – l'[[Alexandre Deulofeu]] - que finalment es produí el 1978.{{CN}}

El centre, juntament amb l'[[institut Vicens Vives]] de [[Girona]] fundat també per Julián González de Soto el [[1845]], fou durant dècades un dels dos únics de la província i va atreure, tant de docents com de discents diverses personalitats que excel·liren en diversos àmbits de la cultura.{{CN}}

* [[Josep Roca i Bros]], artífex de l'arquitectura figuerenca del XIX{{CN}}

* [[Gabriel Alomar i Villalonga]], ja a principis del [[segle XX|XX]], escriptor [[modernisme|modernista]] i avantguardista{{CN}}

* [[Joan Guillamet i Tuèbols|Joan Guillamet]] i [[Maria Àngels Anglada]], literats{{CN}}

* Entre els dibuixants i pintors, [[Joan Núñez]], el llegendari mestre de Dalí; [[Eduard Rodeja Galter]], alhora historiador, [[Ramon Reig i Corominas]], que en fou director, i [[Joaquim Bech de Careda]], el dibuixant, que hi féu una estada breu{{CN}}

* El filòsof [[Joaquim Xirau]]{{CN}}

* El matemàtic [[Josep Cuadras]], amb llargs anys de docència i el naturalista [[Josep M Alvarez]], com a exemples de totes aquelles persones que, sense haver deixat cap obra paral·lela a la tasca docent, arrelaren profundament en la sociologia comarcal{{CN}}

* L'escriptora [[Isabel-Clara Simó i Monllor|Isabel-Clara Simó]]{{CN}}

* El [[ninotaire]] i ex director de l'institut [[Joan Antoni Poch i Goicoetxea|Joan Antoni Poch i Goicoetxea (JAP)]]{{CN}}

* L'articulista [[Joan Ferrerós i Serra]]{{CN}}

* El filòsof i polític [[Joan Manuel del Pozo i Àlvarez]]{{CN}}

* El polític i actual director de l'institut [[Francesc Canet i Coma]]{{CN}}

=== Alumnes ===

* El patòleg [[Jaume Pi i Sunyer]] i l'oculista [[Ignasi Barraquer]]{{CN}}

* El músic i compositor [[Ramon Basil]]{{CN}}

* Els escriptors [[Anicet de Pagès i de Puig]], [[Josep Pous i Pagès]], [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i [[M Carme Guasch]]{{CN}}

* Els periodistes [[Ferran Agulló]] i [[Jaume Miravitlles]]{{CN}}

* L'actor [[Alfredo Landa]]{{CN}}

* Els pintors [[Evarist Vallès]] i, abans, [[Carles Fages de Climent]] i [[Salvador Dalí]].{{CN}}

Entre el 1916 i el 1919 el futur geni Salvador Dalí cursà els set cursos de batxillerat al centre; aquí –ho podem llegir a ''La vida secreta'' i sobretot a ''Un diari 1919-1920'', que ha editat Fèlix Fanés-, un Dalí políticament molt conscienciat i - gran llegidor de diaris -, informat, assistia i jutjava les classes que rebia i els professors; fou l'animador d'algun acte de protesta i encapçalà totes les comissions per sol·licitar alguna cosa de la direcció; també aquí tingué per companys d'estudis el jurista [[Narcís Sala]] i el grup amb qui editaren [[Studium (revista)|"Studium"]]: [[Jaume Miravitlles]], [[Joan Xirau]], [[Joan Turró]] i Ramon Reig.{{CN}}