Ticià: diferència entre les revisions

Va pintar ''La batalla de Cadore'', una escena històrica, la més característica de les seves obres perdudes o mutilades. L'artista es va esforçar per plasmar el moviment del tumult, en la seva representació més violenta de l'heroisme. Rivalitza el llenç amb altres pintures bèl·liques com ''[[La batalla d'Anghiari]]'' de [[Leonardo da Vinci]] o ''La batalla de Pont Milvio'' de [[Giulio Romano]].

 

Les bones relacions que va mantenir amb la cort de Màntua li van a proporcionar contactes que suposarien la seva consagració com a retratista. El [[1530]], va poder pintar a [[Carles I d'Espanya]], que s'havia desplaçat a [[Bolonya]] amb motiu de la seva coronació imperial com a Carles V. L'emperador li va pagar només un [[Ducat (moneda)|ducat]] pel retrat, al qual va afegir cent cinquanta més de la seva bossa el mateix duc Frederic II Gonzaga, qui poc després li concediria el ''benefici de Mèdol'' al seu fill Pomponi, que s'havia decidit per la carrera eclesiàstica.