Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 74:
 
=== Granados i la seva relació amb l'Orfeó Català i el Palau de la Música Catalana ===
Enric Granados alAl costat de [[Lluís Millet i Pagès]], [[Amadeu Vives i Roig|Amadeu Vives]], o [[Francesc Pujol i Pons|Francesc Pujol]], Enric Granados va ajudar a potenciar l'activitat musical de l'[[Orfeó Català]] especialment en els seus inicis. L'any 1899 va entrar com afer-se soci protector ide &nbsp;participaràl'entitat, en lesla activitatsque dehavia la societatparticipat des de la seva fundació l'any 1891.{{efn|La major part de les fonts afirmen que l'Orfeó Català fou fundat per Amadeu Vives i Lluís Millet. Tanmateix, al seu diari, Enric Granados va escriure que fundà l'entitat amb Amadeu Vives i Lluís Millet, amb l'ajuda d'Enric Morera.{{sfn|Hess|1991|p=10}} }} El 1892 forma part de la Comissió d'Ensenyament i també va participar com a jurat concurs musical de la [[Festa de la Música Catalana]] al costat de Lluís Millet i Pagès i [[Antoni Nicolau i Parera|Antoni Nicolau]]. Cal destacar que Granados interpretarà ell mateix les seves ''Danses espanyoles'' en el primer concert de l'Orfeó Català el 1892.<ref>{{ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/ProgPMC/id/2756/rec/14|consulta=15 novembre 2016|títol=Programa del concert de l'Orfeó Català de 31 de juliol de 1892}}</ref> A l'any següent, estrenarà dins aquest mateix context l'obra ''Oriental'' per a corda i oboè, i també dedicarà concerts en honor als coristes,<ref>{{ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgOC/id/619/rec/10|consulta=15 novembre 2016|títol=Programa del concert de l'Orfeó Català del 6 de juny de 1893}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/ProgOC/id/1121/rec/272|títol=Recital que l'eminent pianista en Enrich Granados dedica als coristas del Orfeó Català.|consulta=|llengua=|editor=|data=02/05/1902}}</ref> com el celebrat al maig de 1902. Cal destacar també l'estrena d'alguna de les seves obres per part de l'Orfeó Català, com el poema simfònic ''[[Dante (Granados)|Dante]]'', o la seva peça per a veu i piano ''[[Elegia Eterna (Enric Granados)|Elegia eterna]]'' estrenada el 1914 per l'Orfeó Català i la solista [[Maria Barrientos i Llopis|Maria Barrientos]] a Londres.<ref>{{ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/ProgOC/id/2239/rec/7|consulta=15 novembre 2016|títol=Programa dels concerts de l'Orfeó Català al Royal Albert Hall el juny de 1914}}</ref>
[[Fitxer:Programa de mà del Recital de Granados.jpg|thumb|Programa del mà del recital d'Enric Granados dedicat als coristes de l'Orfeó Català. 2 de maig de 1902 i conservat a la Col·lecció de programes de l'Orfeó Català (CEDOC).]]
 
La relació entre Enric Granados i l'Orfeó Català no solament es pot percebre en els programes de mà conservats sinó que també es pot visualitzar &nbsp;en la correspondència entre el compositor i altres personalitats de la institució. Entre la documentació històrica de l'arxiu de l'Orfeó Català es poden trobar diverses cartes que testimonien la bona relació que hi havia amb Lluís Millet i Pagès, Francesc Pujol o amb el president de la institució [[Joaquim Cabot i Rovira|Joaquim Cabot]]. També es pot trobar conservat a l'arxiu del [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|CEDOC]] música manuscrita d'Enric Granados com les partitures de ''Goyescas'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/2255/rec/1|consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de Goyescas, 2n moviment (Los majos enamorados)}}</ref> les seves ''Danses espanyoles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/1569/rec/5|consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de la dansa espanyola núm. 11}}</ref> la ''Elegia eterna'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/3022/rec/1|consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura de Elegia eterna}}</ref> o el ''Cant de les estrelles'',<ref>{{ref-web|cognom=Granados|nom=Enric|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/MMautors/id/5286/rec/1|consulta=15 novembre 2016|títol=Partitura del Cant de les Estelles}}</ref> entre altres. També el [[Centre de Documentació de l'Orfeó Català|Centre de Documentació]] conserva de dos quadres pintats pel músic que deixen palesa la seva afició cap a la pintura. En un està representat el guacamai d'[[Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres]]<ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/OArtcat/id/47/rec/3|títol=Quadre "El meu guacamayo" d'Apel·les Mestres pintat per Enric Granados.|consulta=|llengua=|editor=|data=1869}}</ref> mentre que en l'altre apareix el dibuix d'un violí.<ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/OArtcat/id/31/rec/4|títol=Quadre d'un violí fet per Enric Granados.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> Se sap que durant la seva estada a París solia visitar la família Miralles la qual li va a introduir en el món del dibuix i de la pintura.
 
La seva relació amb l'Orfeó Català entronca amb el [[Palau de la Música Catalana]]. Des de la seva inauguració el 1908, serà el lloc escollit per Granados per estrenar moltes de les seves obres com ''Goyescas'' i el ''Cant de les estrelles'' el 1911,<ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/250/rec/8|títol=Programa de l'estrena de ·"Goyescas" i el "Cant de les estrelles" al Palau de la Música Catalana.|consulta=|llengua=|editor=|data=1911}}</ref> la col·lecció de ''Tonadilles'' <ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6180/rec/16|títol=Interpretació al Palau de la Música Catalana de les Tonadillas.|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> el 1914 amb la interpretació de la soprano [[Concepció Badia i Millàs|Concepció Badia]], també l'obra ''[[Elegia Eterna (Enric Granados)|Elegia eterna]]'' el 1915<ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6287/show/6283/rec/1|títol=Programa de l'estrena de "Elegía eterna" al Palau de la Música Catalana.|consulta=|llengua=|editor=|data=1915}}</ref> i també el poema simfònic ''[[Dante (Granados)|Dante]]'',<ref>{{Ref-web|url=http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/ProgPMC/id/6375/show/6371/rec/3|títol=Estrena del poema simfònic "Dante" al Palau de la Música Catalana.|consulta=|llengua=|editor=|data=1915}}</ref> al costat de l'Orquestra Simfònica de Madrid el 1915. A més donarà concerts al Palau de la Música al costat de grans intèrprets internacionals com el pianista [[Édouard Risler]], o els violinistes [[Mathieu Crickboom]] i [[Jacques Thibaud]].
 
DesprésPoc després de la desgraciada mort de Granados i la seva esposa, l'Orfeó Català crearàva lacrear una subscripció per a recaptar fons pels orfesseus defills, Granados. Amb aquest objectiuque l'Orfeóentitat enviaràva telegramesfer i missatgesextensiva a ambaixades i societats filharmòniques de tot el món per recaptar diners destinats als seus fills. Després de la seva mort, s'han realitzat alel [[Palau de la Música Catalana]] ha estat l'escenari de múltiples concerts d'homenatge al compositor, els quals han comptat amb la presència d'algunes de les millors intèrprets de la seva obra com les cantants [[Concepció Badia i Millàs|Concepció Badia]], [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]] o [[Teresa Berganza]], o la pianista [[Alícia de Larrocha i de la Calle|Alícia de Larrocha]], qui es va consolidar com una de les millors intèrprets d'Enric Granados.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Aviñoa|nom=Xosé|títol=La música i el modernisme|url=|edició=|llengua=Català|data=1985|editorial=Curial|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Carreras i Granados|nom=Antoni|títol=Gent nostra|url=|edició=|llengua=Català|data=1988|editorial=Nou Art Thor|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Riera|nom=Juan|títol=Enrique Granados (Estudio).|url=|edició=|llengua=Castellà|data=1967|editorial=Instituto de Estudios Ilerdenses|lloc=Lleida|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Roig Rosich|nom=Josep M.|títol=Historia de L'Orfeó Català. Moments cabdals del seu passat|url=|edició=|llengua=Català|data=1993|editorial=L'Abadia de Montserrat|lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=}}</ref>
 
=== Granados i Goya ===