Guerres de religió a França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ISBN incorrecte
Línia 124:
El resultat és que Caterina de Mèdici promulgà l'[[Edicte de Saint-Germain]] (17 de gener de [[1562]]), un darrer intent d'assolir una solució pacífica a la discòrdia religiosa. Es permetia als hugonots la pràctica del seu culte fora de les ciutats i a les seves cases particulars. A més, podien reunir-se en sínodes, prèvia autorització reial. Els ministres reformats eren reconeguts i, finalment, els hugonots podien constituir també corporacions religioses. Respecte els nobles, se'ls permetia llibertat de consciència absoluta. Però la tolerància civil instaurada per la reina produí l'efecte contrari al que es pretenia{{sfn|Delumeau (Larousse)|p=474}}: els protestants rebutjaven una ciutadania de segona classe, els catòlics estaven furiosos, i el Parlament es negà a ratificar-ho. Pressionat, Antoni de Borbó es decidí a abandonar el protestantisme i a unir-se als Guisa i als Montmorency.<ref>Frieda 2005: 201-3.</ref>
 
El 18 de març, el duc de Guisa i els seus homes van donar mort en obscures circumstàncies a 23<ref>Pierre Miquel. ''Les Guerres de religion''. Club France Loisirs, 1980, ISBN 978-2-7274724-20785-89, pág 229</ref> protestants que s'havien reunit en una granja per celebrar el culte. Va ser anomenada la matança de Wassy. En tornar a París el duc va ser rebut com un heroi pel poble, que reclamà una croada contra els hugonots. La reina Caterina realitzà un darrer intent per mantenir la pau, però el duc pressionà la regent en aparèixer amb les seves tropes a [[Fontainebleau]], on es trobava la cort. El jove rei i la seva mare van ser obligats a acompanyar-lo a París amb l'excusa de protegir-los dels protestants, obligant-los així a prendre partit pels catòlics. A [[Sens]] un centenar de calvinistes van ser degollats. A París van ser saquejades les cases dels protestants rics. A [[Tours]] van tancar 3 dies els protestants sense donar-los de menjar, sent portats després a la riba del [[Loira]] on van ser assassinats. Pel seu costat, Condé abandonà la capital, unint forces amb Coligny i es posà al capdavant dels protestants, conquerint la ciutat d'[[Orleans]]. Els hugonots en armes van proclamar la seva lleialtat al rei, afirmant que només volien deslliurar-se dels Guisa i mantenir l'edicte que els concedia la llibertat de culte. Van degollar alguns catòlics, sobre tot sacerdots. Van saquejar les esglésies i van destruir els altars, els crucifixos, els ornaments, les relíquies, els quadres i les estàtues dels sants que denominaven ídols, la qual cosa llavors semblava quelcom pitjor que un assassinat. Les Guerres de Religió havien començat<ref>Frieda 2005: 204-6.</ref>{{sfn|Péronnet|p=287}}.
 
== La guerra ==