Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La Sisena Guerra de Religió (1576–1577): amplio contingut |
m ISBN incorrecte |
||
Línia 124:
El resultat és que Caterina de Mèdici promulgà l'[[Edicte de Saint-Germain]] (17 de gener de [[1562]]), un darrer intent d'assolir una solució pacífica a la discòrdia religiosa. Es permetia als hugonots la pràctica del seu culte fora de les ciutats i a les seves cases particulars. A més, podien reunir-se en sínodes, prèvia autorització reial. Els ministres reformats eren reconeguts i, finalment, els hugonots podien constituir també corporacions religioses. Respecte els nobles, se'ls permetia llibertat de consciència absoluta. Però la tolerància civil instaurada per la reina produí l'efecte contrari al que es pretenia{{sfn|Delumeau (Larousse)|p=474}}: els protestants rebutjaven una ciutadania de segona classe, els catòlics estaven furiosos, i el Parlament es negà a ratificar-ho. Pressionat, Antoni de Borbó es decidí a abandonar el protestantisme i a unir-se als Guisa i als Montmorency.<ref>Frieda 2005: 201-3.</ref>
El 18 de març, el duc de Guisa i els seus homes van donar mort en obscures circumstàncies a 23<ref>Pierre Miquel. ''Les Guerres de religion''. Club France Loisirs, 1980, ISBN 978-2-
== La guerra ==
|