Guerres de religió a França: diferència entre les revisions

Mentre que Enric II fugia de Polònia a corre-cuita per tal d'ocupar el tron del seu germà difunt, començà la Quinta guerra de religió, amb la fugida de Condé de la cort, en la que es trobava en llibertat vigilada d'ençà de la nit de Sant Bartomeu. El nou rei va ser solemnement coronat a [[Reims]] el 13 de febrer de [[1575]] amb el nom d'Enric III, i el 15 de febrer es casà amb [[Lluïsa de Lorena]]. Tot i que despertava els recels dels seus coetanis en ser homosexual i summament afeminat, Enric era un polític experimentat que començà a governar amb vigor, adoptant una política de repressió contra els hugonots que, a exemple de La Rochelle, havien constituït un estat independent al Llenguadoc. Malgrat tot, l'aliança dels hugonots amb el partit dels "polítics" resultà desastrosa pel nou monarca. Condé envaí el país des de la frontera amb el Sacre Imperi al capdavant d'un exèrcit mercenari deixat pel [[Comte palatí|comte palatí del Rin]], [[Joan I, Comte Palatí de Zweibrücken|Joan I]], en tant que el mateix germà del rei, Alençon, desertà. La defecció va ser seguida per la fugida d'Enric de Navarra al seus estats. Amb el regne al llindar de la desintegració, la Cinquena Guerra acabà el 6 de maig de [[1576]], quan el rei acceptà signar l'humiliant [[edicte de Beaulieu]] per tal de conservar el tron. Enric III culpà de la catàstrofe a la seva mare i al seu germà, i mai no els perdonà. Els 63 articles del tractat van ser el major triomf dels hugonots fins elal moment. Alençon, la deserció del qual havia posat en escac el rei Enric, rebé nombrosos títols i propietats, incloent el [[ducat d'Anjou]]. Es condemnà la matança de Sant Bartomeu, i Coligny i els hugonots morts van ser rehabilitats; les seves vídues i orfes rebrien pensions reials durant 6 anys; els protestants passaven a tenir vuit places fortes; i Enric de Navarra rebé la lloctinença de la [[Guiena]]. França es comprometé a pagar les soldades dels mercenaris de Condé, i el comte palatí del Rin rebé propietats a França i una assignació de 40.000 lliures anuals. Finalment, el rei es comprometé convocar els [[Estats Generals]] no més tard de sis mesos. <ref>Frieda 2005: 375-411.</ref>