Revisió del 14:05, 31 març 2018 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - fins el moment. + fins al moment. ← Edició anterior		Revisió del 14:05, 31 març 2018 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m bot: - d'Orange]] per a que abandonés + d'Orange]] perquè abandonés Edició següent →
Línia 161: La pau de Longjumeau no suposà el final dels enfrontaments, car els protestants es negaren a abandonar les places que havien conquerit. A mesura que la violència es multiplicava per tot el regne, quedà manifest que la fràgil pau ni tant sols no valia el paper on va ser escrita. Als poc mesos de la treva, la reina mare tractà d'avançar-se a l'enemic i ordenà capturar el príncep de Condé (28 de juliol de [[1568]]), el qual, advertit, fugí conjuntament amb Coligny. A l'espera de l'escat de la guerra, la reina va fer pública la [[declaració de Saint-Maur]], que revocava totes les concessions de l'edicte d'Amboise i prohibia tota religió que no fos el catolicisme. Per aquelles dates va morir la seva filla, [[Isabel de Valois]], muller de Felip II de Castella, amb la qual cosa l'aliança entre Espanya i França començà a trontollar.<ref>Frieda 2005: 260-267.</ref> Caterina subornà el [[Guillem d'Orange\|Príncep d'Orange]] ~~per a que~~perquè abandonés França i s'abstingués d'ajudar els hugonots. L'exèrcit realista, de nou posat sota les ordres d'Enric d'Anjou, derrotà els protestants a la [[batalla de Jarnac]] el de març de [[1569]]. Els hugonots van patir serioses pèrdues, entre elles el mateix Condé. [[Gaspar de Coligny]] es convertí llavors en el líder dels hugonots. Recuperà les restes de l'exèrcit i es dirigí al sud per reclutar noves tropes. A més, va prendre sota la seva protecció els fills d'Antoni de Borbó i Condé: Enric de Navarra i Enric de Borbó.<ref>Frieda 2005: 265-269.</ref> [[fitxer:Gaspard de Coligny.jpg\|thumb\|200px\|L'Almirall [[Gaspar de Coligny]]]] Amb l'ajut dels prínceps protestants del Sacre Imperi, els hugonots aviat tornaren a l'ofensiva. No obstant, els realistes els tornaren a derrotar un cop més, aquest cop a [[batalla de Moncontour\|Moncontour]] (3 d'octubre de [[1569]]), amb la qual cosa els hugonots es fortificaren al voltant del seu baluard de [[La Rochelle]]. Les dificultats per reduir els rebels, la mancança de fons, la gelosia entre el rei i el seu germà el duc d'Anjou i les divergències entre la noblesa realista acabaren neutralitzant els seus progressos i portaren la reina mare a intentar una nova pacificació. Coligny formà l'anomenat "exèrcit dels vescomtes" amb nobles del Llenguadoc, i recuperà la iniciativa militar. L'almirall es trobava de nou marxant sobre París quan se signà una nova treva: la [[pau de Saint-Germanin]] el 8 d'agost de [[1570]]. Aquest tractat reinstaurava la llibertat de consciència i culte, i convertia La Rochelle, [[Cognac]], [[Montauban]] i [[La Charité]] en en places franques pels hugonots. Les propietats incautades als mateixos els serien restaurades, i finalitzaria la discriminació per motius religiosos als càrrecs administratius i les institucions de l'Estat. Cap de les parts se sentí feliç amb aquesta nova pacificació.<ref>Frieda 2005: 270-279.</ref>

Guerres de religió a França: diferència entre les revisions