Enric Granados i Campiña: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
m bot: -de màxim esplendor +de màxima esplendor
Línia 145:
 
== Estil ==
L'estil de Granados arrela al [[Romanticisme musical|romanticisme]] tardà, al que incorpora puntulment alguns elements propis del folklore musical espanyol.{{sfn|Hess|1991|p=1}} Malgrat que va viure la seva maduresa artística a Barcelona en l'època de màximmàxima esplendor del [[modernisme]], Granados no va sentir una especial atracció per [[Catalunya]], sinó que més aviat la seva curiositat i interès es van lliurar a la música i l'art espanyol – fonamentalment madrileny – dels períodes clàssic i romàntic. El món de la ''tonadilla'', el folclore urbà de [[Madrid]], i l'admiració per Goya van inspirar-li les obres més destacades de la seua producció.
 
La música de Granados s'emmarca en un moment que la disciplina va experimentar un impuls notable gràcies als esforços de [[Felip Pedrell i Sabaté|Felip Pedrell]] per fomentar la introducció de referents i elements procedents de la tradició musical hispànica en les composicions del moment. A més, en aquella època Barcelona fou un nucli on l'estètica musical [[Richard Wagner|wagneriana]] va tenir molt bona rebuda, així com la música de l'escola francobelga de [[César Franck]] i [[Vincent d'Indy]].{{sfn|Hess|1991|p=1}} Granados, format a París, no es va sentir especialment atret per les noves corrents musicals que començaven a aparèixer a la França de finals del segle XIX, sinó que les seves composicions de maduresa s'aproximen més aviat a plantejaments tardoromàntics, visibles tant en la temàtica compositiva com en la presència de [[Cromatisme|cromatismes]] oscil·lants i virtuosismes.{{sfn|Hess|1991|p=8}}