Guerres de religió a França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -exclussivament +exclusivament |
m bot: -incautades +confiscades |
||
Línia 163:
Caterina subornà el [[Guillem d'Orange|Príncep d'Orange]] perquè abandonés França i s'abstingués d'ajudar els hugonots. L'exèrcit realista, de nou posat sota les ordres d'Enric d'Anjou, derrotà els protestants a la [[batalla de Jarnac]] el de març de [[1569]]. Els hugonots van patir serioses pèrdues, entre elles el mateix Condé. [[Gaspar de Coligny]] es convertí llavors en el líder dels hugonots. Recuperà les restes de l'exèrcit i es dirigí al sud per reclutar noves tropes. A més, va prendre sota la seva protecció els fills d'Antoni de Borbó i Condé: Enric de Navarra i Enric de Borbó.<ref>Frieda 2005: 265-269.</ref>
[[fitxer:Gaspard de Coligny.jpg|thumb|200px|L'Almirall [[Gaspar de Coligny]]]]
Amb l'ajut dels prínceps protestants del Sacre Imperi, els hugonots aviat tornaren a l'ofensiva. No obstant, els realistes els tornaren a derrotar un cop més, aquest cop a [[batalla de Moncontour|Moncontour]] (3 d'octubre de [[1569]]), amb la qual cosa els hugonots es fortificaren al voltant del seu baluard de [[La Rochelle]]. Les dificultats per reduir els rebels, la mancança de fons, la gelosia entre el rei i el seu germà el duc d'Anjou i les divergències entre la noblesa realista acabaren neutralitzant els seus progressos i portaren la reina mare a intentar una nova pacificació. Coligny formà l'anomenat "exèrcit dels vescomtes" amb nobles del Llenguadoc, i recuperà la iniciativa militar. L'almirall es trobava de nou marxant sobre París quan se signà una nova treva: la [[pau de Saint-Germanin]] el 8 d'agost de [[1570]]. Aquest tractat reinstaurava la llibertat de consciència i culte, i convertia La Rochelle, [[Cognac]], [[Montauban]] i [[La Charité]] en en places franques pels hugonots. Les propietats
=== La Guerra dels descontents (1572-1580) ===
| |||