Diferència entre revisions de la pàgina «Marca Hispànica»

Sense canvi de mida ,  fa 2 anys
La '''Marca Hispànica''' és la [[locució]] que entre el [[821]] i el [[850]] fou usada en els ''[[Annales regni Francorum]]'' (Annals Reials dels Francs) i en els ''[[Annales Bertiniani]]'' per a designar globalment els territoris i [[comte|comtat]]s conquerits per [[Carlemany]] a l'entorn dels Pirineus<ref>Catalunya Vella, Aragó, Sobrarb, Ribagorça i el Regne de Pamplona</ref> per tal de defensar l'[[Imperi Carolingi]] de les incursions i ràtzies sarraïnes provinents del [[califat de Còrdova]]. Durant el [[segle XVI]] i [[segle XVII|XVII]], i tal com ha reiterat Michel Zimmermann, el concepte Marca Hispànica esdevingué un concepte historiogràfic sustentat per raons ideològiques a fi de justificar, tant els drets de la corona francesa sobre territoris catalans, i també per a situar-hi, de manera anacrònica, el naixement de [[Principat de Catalunya]].<ref name="SABATE-1998/1">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|De fet, com ha reiterar Michel Zimmermann, solament raons ideològiques sustenten la noció unitaria inherent al concepte de ''Marca Hispànica'', ja sigui per a ubicar-hi les ''droits de la couronne française'' [drets de la corona francesa] o per a cercar-hi ''anachroniques constructions ideologiques (l'enracinement d'une identité catalane'') [anancròniques construccions ideològiques (l'arrelament d'una identitat catalana)]. La realitat altmedieval és la d'un expansiu poder carolingi que fa retrocedir el domini musulmà, no sols de les pròpies terres, sinó també, entre el 752 i el 801, d'aquella ''Gothica'' estesa des del Roine fins al Llobregat, el Cardener i la Serra de Boumort. Aquest espai, abans de ser ocupat pels musulmans en la segona dècada del segle VIII formava part del regne visigot, la restauració del qual és ara invocada pels carolingis només a manera de reclam justificatiu, perquè l'objectiu aplicat immediatament és el d'un completa absorció, com ha testimonien els vessants tant polítics com eclesiàstics. Així, l'ordenament territorial d'aquest espai es basarà en una divisió comtal que no és artificiosa sinó assumidora, en cada cas, de les entitats físiques i humanes prèvies sense necessitat de cap permanent carcassa institucional superior.}}</ref> Durant la segona meitat del [[segle XX]] els historiadors medievalistes [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostraren concloentment la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a entitat territorial o administrativa, i que la locució ''Marca Hispànica'' fou solament un mer recurs literari culte usat en els ''[[Annales regni Francorum]]''. Tot i haver estat refutada l'existència d'aquest ens territorial, durant els anys noranta del [[segle XX]] l'historiador català [[Flocel Sabaté i Curull|Flocel Sabaté]] denuncià que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com a punt de naixement de Catalunya, s'estava tornant a reviscolar i era reintroduit en manuals d'història de Catalunya destinats a la formació d'estudiants de primària i secundària.
 
==La locució ''«marca Hispanica''»==
Entre el [[752]] i el [[801]] els francs de l'[[imperi carolingi]] iniciaren la conquesta de la [[península Ibèrica]], llavors sota domini musulmà. Però la [[Conquesta carolíngia de Catalunya|conquesta carolíngia]] tan sols reeixí a capturar la part septentrional de la vall del riu Ebre, terres que antigament havien format part del [[Regne de Toledo|regne visigot]], raó per la qual els francs es referiren a les terres que van des del Roine fins al Llobregat com a [[Gòtia]] o ''Gothica''. Paral·lelament, com a mer referent geogràfic, i emprat de manera culta i limitadament entre el 821 i el 850, l'autor dels ''[[Annales regni Francorum]]'' (''Annals Reials dels Francs'') usà la locució «''marca Hispanica''» per a designar globalment, en sentit ampli i no només circumscrit als [[comtats catalans]], tots els territoris conquerits per Carlemany com a barrera defensiva a la frontera sud del [[Regne Franc]].<ref name="ABADAL">Abadal, Ramon d'; ''[http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/viewFile/196530/269858 Nota sobre la locució «Marca Hispanica»]''; Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXVII (1957-1958), pp. 157-164</ref>
 
==El concepte historiogràfic ''marca Hispanica''==