Diferència entre revisions de la pàgina «Marca Hispànica»

Per contra, ja el [[1947]] l'historiador Antonio de la Torre assenyalà que les explicacions tradicionals sobre la Marca Hispànica grinyolaven i requerien una revisió. El [[1954]] [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] assenyalà la inexistència de cap ''Marca Hispànica'' com a definició d'entitat territorial, i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] demostrà que al regne franc mai no hi existí el càrrec de marquès d'Hispània, així com que als documents expedits per la cancelleria franca no s'hi emprà en cap cas l'expressió ''marca Hispanica''; per contra, Abadal indicà que la locució ''Marca Hispànica'' fou un mer referent geogràfic emprat de manera culta entre el 821 i el 850, i sense cap mena de valor jurídic. Aquesta denominació fou creada amb el propòsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori que era part d'[[Hispània]], però estava sota domini franc per causa de la conquesta; així, per analogia amb altres àrees fronteres -les [[marca (territori)|marques de frontera]]-, s'usà la locució ''Marca Hispanica'' sense que en realitat hi hagués cap mena d'unitat territorial o administrativa en aquest territori. Davant de l'evidència, el [[1962]] l'historiador [[Ferran Soldevila]] rebutjà atorgar cap mena d'entitat al concepte historiogràfic de la ''Marca Hispanica'' en la revisió de la seva obra ''Historia de Catalunya'', un criteri mantingut en les diferents històries generals de Catalunya publicades fins a l'actualitat.
 
== La locució ''«marca Hispanica''» en l'actualitat ==
Demostrada de manera concloent i definitiva pels historiadors medievalistes la inexistència de cap ''Marca«marca Hispanica''» durant l'edat mitjana, més enllà d'un simple recurs literari usat puntualment en els ''Annales regni Francorum'', l'historiador [[Pierre Vilar]] conclogué sentenciant que «''hom s'adonà fins i tot, finalment, que la "marca hispànica" no havia existit mai!''»;<ref name="SABATE-2003/273">[[#SABATE-2003|Sabaté 2003]], p. 273</ref> així mateix l'historiador català [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]] determinà que hom podia usar la locució ''«marca Hispanica''» sempre que fos per denominar una zona territorial de l'imperi carolingiCarolingi que, segles després, donaria lloc a [[Principat de Catalunya|Catalunya]], sempre que el seu ús no depassés el [[segle IX]] i citant com a punt de trencament l'extinció de la dinastia carolíngia en tant quant a partir d'aleshores aquells territoris deixaren d'ésser part del regne franc. L'historiador justificà la seva afirmació en el fet que aquesta locució fou inventada pels cronistes francs, l'ús tradicional que en féu la historiografia a partir del [[segle XVI]], ús continuat pels historiadors moderns i contemporanis, i especialment en justificà l'ús per la falta d'un altra locució adient per a definir aquells territoris; d'aquesta manera la locució ''«marca Hispànica''» és un recurs pràctic a usar, sempre que no denoti més que un referent geogràfic sense cap mena de valor jurídic ni administratiu.<ref name="ABADAL"/> Per la seva part, el també historiador català Flocel Sabaté criticà durant els anys noranta del [[segle XX]] que el concepte historiogràfic de ''Marca Hispanica'', com punt de naixement de Catalunya, s'estava reviscolant i reintroduint en manuals d'història de Catalunya destinats a estudiants de primària i secundària.<ref name="SABATE-1998/2">[[#SABATE-1998|Sabaté 1998]], pp. 377-378{{cita|[..] vivim actualment una curiosa obstinació ideològica que reviscola aquesta noció de Marca Hispànica, i la divulga a través dels llibres adreçats a la formació d'estudiants de primària i secundària, tornant-se a assumir també les formulacions precedents, per a poder justificar que els inicis de la formació de Catalunya a finals del segle IX són equiparables a l'aparició d'altres entitats territorials a Europa. D'aquesta manera es pretén ignorar que, historiogràficament, la qüestió fou aclarida, en sentit ben difererit, ja fa prop de mig segle [..]}}</ref>
 
== Notes ==