Diferència entre revisions de la pàgina «Marca Hispànica»

Entre el [[752]] i el [[801]] els francs de l'[[imperi carolingi]] iniciaren la conquesta de la [[península Ibèrica]], llavors sota domini musulmà. Però la [[Conquesta carolíngia de Catalunya|conquesta carolíngia]] tan sols reeixí a capturar la part septentrional de la vall del riu Ebre, terres que antigament havien format part del [[Regne de Toledo|regne visigot]], raó per la qual els francs es referiren a les terres que van des del Roine fins al Llobregat com a [[Gòtia]] o ''Gothica''. Paral·lelament, com a mer referent geogràfic, i emprat de manera culta i limitadament entre el 821 i el 850, l'autor dels ''[[Annales regni Francorum]]'' (''Annals Reials dels Francs'') usà la locució «marca Hispanica» per a designar globalment, en sentit ampli i no només circumscrit als [[comtats catalans]], tots els territoris conquerits per Carlemany com a barrera defensiva a la frontera sud del [[Regne Franc]].<ref name="ABADAL">{{ref-llibre|cognom=d'Abadal|nom=Ramon|url=http://www.raco.cat/index.php/BoletinRABL/article/viewFile/196530/269858 |títol=Nota sobre la locució «Marca Hispanica» |editor=Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, XXVII (1957-1958)|pàgines= 157-164}}</ref>
 
==El concepte historiogràfic ''«marca Hispanica''»==
La historiografia del [[segle XVI]] i [[segle XVII]] transmeté la imatge de la naixença de Catalunya fent-la sorgir directament del domini carolingi arran de la concessió que el rei de França va fer a [[Guifré el Pilós]] «''de lo comptat de Barcelona y Principat de Cathalunya franch'' [lliure] ''de subjecció al Rey de França''», emprant les paraules d'Onofre Manescal ([[1597]]); mentre que Andreu Bosc precisava el [[1621]] que «''el país'' [Catalunya] ''en temps de Lothario no tenia encara lo títol de Catalunya, sinó d'Espanya o Marcha d'Espanya o fins d'Aquitània''». Però seria [[Pèire de Marca]] qui el [[1668]] contribuiria més a consolidar aquest concepte que en l'alta edat mitjana ja existia un país unitari anomenat Marca Hispànica (''Marca Hispania antea dicebatur'') que formava l'extrem de l'[[imperi carolingiCarolingi]] en la seva divulgada obra «''Marca Hispanica sive limus hispanicus''» (1668). I és que de fet, durant l'anterior [[Guerra dels Segadors]] (1640-1659), [[Pèire de Marca]] va ser el visitador general i intendent de [[Lluís XIV]] a Catalunya, qui a partir de 1644 va recórrer diversos arxius de Catalunya a fi de documentar l'originària pertinença a França d'un territori que tindria la capital a Barcelona i que s'hauria denominat ''«Marca Hispànica''», dotant a aquesta locució geogràfica d'uns continguts polítics i institucions unitaris, i argumentant-ne la legítima possessió a França.<ref name="SABATE-2007/63">[[#SABATE-2007|Sabaté 2007]], p. 63{{cita|No en vano, el visitador general e intendente de Luis XIV en Cataluña, Pèire de Marca, a partir de 1644 recorre diversos archivos del país a fin de documentar l'originaria pertenencia a Francia de un territorio que tendría la capital en Barcelona y que se habría denominado Marca Hispánica, dotando así a esta expresión geográfica de unos contenidos políticos e institucionales unitarios, como expresaban intelectuales catalanes desde el siglo XVI}}</ref> Fos com fos, el [[1659]] i pel [[Tractat dels Pirineus]], els [[Governació dels comtats de Rosselló i Cerdanya|comtats de Rosselló i Cerdanya]] havien estat annexionats a França.
 
Al [[segle XIX]], durant la [[Renaixença catalana]], encara era ben viva la concepció historiogràfica que situava les arrels de Catalunya en la ''«Marca Hispànica''», que era concebuda com una unitat territorial dins dels dominis carolingis sota la preeminència dels comtes de Barcelona. I aquesta visió encara fou assumida en ple [[segle XX]] per [[Josep Calmette]], qui situava les arrels de Catalunya com a país en la ''«Marca Hispanica''», i per tant, en el mateix punt que les altres nacions europees; Josep Calmette argumentava que el terme "«[[Marca (territori)|marca]]"» era una prova que als territoris conquerits a [[Hispània]] pels carolingis, aquests hi havien instituït, com ja havien fet abans en altres regions frontereres -cas de la [[Bretanya]], [[Saxònia]], [[Panònia]] o el [[Friül]]-, un districte unitari de caràcter militar i administratiu governat per un marquès que governava la Marca i que tenia jurisdicció sobre els comtes.
 
Per contra, ja el [[1947]] l'historiador Antonio de la Torre assenyalà que les explicacions tradicionals sobre la Marca Hispànica grinyolaven i requerien una revisió. El [[1954]] [[José Antonio Maravall y Casesnoves]] assenyalà la inexistència de cap ''«Marca Hispànica''» com a definició d'entitat territorial, i [[Ramon d'Abadal i de Vinyals|Ramon d'Abadal]] demostrà que al regne franc mai no hi existí el càrrec de marquès d'Hispània, així com que als documents expedits per la cancelleria franca no s'hi emprà en cap cas l'expressió ''«marca Hispanica''»; per contra, Abadal indicà que la locució ''Marca Hispànica'' fou un mer referent geogràfic emprat de manera culta entre el 821 i el 850, i sense cap mena de valor jurídic. Aquesta denominació fou creada amb el propòsit de satisfer la necessitat de disposar d'un terme apte per referir-se a un territori que era part d'[[Hispània]], però estava sota domini franc per causa de la conquesta; així, per analogia amb altres àrees fronteres -les–les [[marca (territori)|marques de frontera]]-, s'usà la locució ''«Marca Hispanica''» sense que en realitat hi hagués cap mena d'unitat territorial o administrativa en aquest territori. Davant de l'evidència, el [[1962]] l'historiador [[Ferran Soldevila]] rebutjà atorgar cap mena d'entitat al concepte historiogràfic de la ''«Marca Hispanica''» en la revisió de la seva obra ''Historia de Catalunya'', un criteri mantingut en les diferents històries generals de Catalunya publicades fins a l'actualitat.
 
== La locució «marca Hispanica» en l'actualitat ==