La Garriga: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Descripció: amplio Etiqueta: editor de codi 2017 |
Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 28:
En l'estructura urbanística del poble destaca fortament el Passeig, una via urbana oberta el [[1878]] de gairebé un quilòmetre de llarg, ombrejada per dues fileres de 272 enormes [[plàtan (arbre)|plataners]] procedents inicialment del [[parc de la Devesa]] de [[Girona]]. És l'avinguda més senyorial de la Garriga.
[[File:Corpus La Garriga 2016.jpg|thumb|left|Catifes de Corpus.]]
'''La Garriga''' és coneguda arreu de Catalunya per la seva indústria més important, la del moble, així com per les seves aigües termals, pels seus [[modernisme|edificis modernistes]] d'estiueig i per les catifes de flors que s'hi fan durant la festa del [[Corpus Christi]] (''Per Corpus, la Garriga fa olor de flors'').<ref>[http://www.corpuslagarriga.org Web dedicada a la festa del Corpus a la Garriga]</ref>
Entre els anys [[1911]] i [[1914]], s'hi organitzaren les multitudinàries representacions teatrals del [[Teatre de la Naturalesa]] al bosc de [[Can Terrers (la Garriga)|Can Terrers]], situat al sud de la capella romànica de la Mare de Déu del Camí. Inspirades pel corrent [[modernista]], van ser organitzades per un grup d'intel·lectuals i artistes com a promoció de la zona que, amb el reclam del termalisme i les facilitats del ferrocarril, havia esdevingut un lloc d'estiueig de moda a començament del [[segle XX]]. El Museu Biblioteca [[Fundació Maurí]], situat al carrer de Cardedeu de la Garriga, recull el llegat testamentari de l'il·lustre notari Josep Maurí i Serra, historiador i fill predilecte de la Garriga.<ref>{{ref-llibre | cognom = AADD| títol = Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya | any = 2010| editorial = Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya| lloc = Barcelona| pàgines = p. 62 | isbn=84-393-5437-1}}</ref>
| |||