Diferència entre revisions de la pàgina «Baix elèctric»

10 octets eliminats ,  fa 2 anys
m
Correcció gramatical
(S'ha afegit informació i ampliat l'article.)
m (Correcció gramatical)
Un moment clau en l'historia del baix elèctric fou als anys 70. Fins aquella època la majoria de músics de jazz feien servir un baix acústic, un [[violoncel]] o un contrabaix. Sovint els baixistes quedaven a un segon pla, juntament amb el bateria eren considerats part de la secció rítmica; saxofonistes, trompetistes o vocalistes definien les melodies i guiaven al grup. Això canvià quan va entrar en escena Jaco Pastorius. La seva presencia a l'escenari es sovint comparada amb l'impacte que tingué [[Jimmy Hendrix]] a la guitarra. Pastorius tocava un baix elèctric al qual havia fet treure els trasts. Tocava ràpid i fort, cantava i feia enfollir al públic fent cabrioles. Sovint bromejava als concerts i parlava a l'audiència, també acostumava a anar descalç i sense samarreta.
 
Després de veure a músics afinar mitjançant harmònics, s'hi va interessar molt ràpidament incorporant-los a la seva tècnica. Els [[harmònics naturals]], també anomenats de corda oberta, es fan rosant lleugerament la corda sense prémer-la amb la mà esquerra i polsant-la amb la dreta (en cas d'usar el baix com a dretà) resultant en un so semblant al d'una campaneta. Pastorius també feia ús d'harmònics artificials com s'aprecia a la cançó de "Birdland". A part d'una tècnica brillant [[Jaco Pastorius]] va introduir a les seves línies de baix ritmes Afro-Cubans, també inspirat per artistes com Cachao Lopez, amb influències de [[R&B]], per a crear línies amb semicorxeres i notes fantasma. També fou impulsor de la tècnica que s'anomena dit polse flotant mitjançant, anava alternat el dit polse a les cordes mesmés greus per a evitar que sonin mentre tocava les cordes més agudes com a les cançons de "Come On, Come Over" i a "The Chicken" del Birthday Concert.
 
== Artistes ==
108

modificacions