Obre el menú principal

Canvis

Sense canvi de mida, fa 1 any
Secció nova: Educar en filosofia (beneficis)
 
Molts filòsofs han qüestionat el valor d'aquests arguments escèptics. La qüestió de si podem aconseguir algun tipus de coneixement del món extern està basat en com posem el nivell a la justificació d'aquest coneixement. Si volem un coneixement d'absoluta certesa, aleshores no podem progressar més enllà de l'existència de les nostres sensacions mentals. Ni tan sols podem deduir l'existència d'un [[jo]] coherent o continu que experimenti aquestes sensacions, i molt menys encara l'existència d'un món extern. D'altra banda, si el nivell de certesa que demanem és massa baix, aleshores hem d'admetre la bogeria i les il·lusions com a forma de coneixement. Aquest argument contra l'escepticisme absolut afirma que el filòsof pràctic s'ha de moure més enllà del [[solipsisme]], i acceptar un nivell de justificació alt però no absolut.
 
== Beneficis de la filosofia en l'educació ==
Ja Pitàgores defensà el benefici d'educar en filosofia als nens. Jordi Nomen digué que l'educació en filosofia forma persones capaces de pensar per elles mateixes, detectar mentides i [[fal·làcies lògiques]].<ref name="nensfilosofia" />
 
Hi ha evidències de que la pràctica i l'ensenyança de la filosofia aporta beneficis a les persones:
* Matthew Lipman creà contes filosòfics i estudià els efectes que tenien sobre els nens, trobant que els beneficis es trobaven a totes les àrees del coneixement. Aquest programa educatiu, "Philosphy for children", tingué prou èxit a la dècada del 1980 que fou ampliat i rebé subvencions i es posà en marxa en quaranta països.<ref name="nensfilosofia">{{ref-notícia|cognom=Hernandez Velasco|nom=Irene|títol=Por qué los niños deben aprender Filosofía|publicació=El Mundo|url=http://www.elmundo.es/papel/historias/2018/04/03/5ac23f5ce2704e336d8b4585.html|consulta=3 abril 2018|data=3-4-2018}}</ref>
 
== Referències ==
16.862

modificacions