Filosofia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Referència per a la definició |
Secció nova: Educar en filosofia (beneficis) |
||
Línia 145:
Molts filòsofs han qüestionat el valor d'aquests arguments escèptics. La qüestió de si podem aconseguir algun tipus de coneixement del món extern està basat en com posem el nivell a la justificació d'aquest coneixement. Si volem un coneixement d'absoluta certesa, aleshores no podem progressar més enllà de l'existència de les nostres sensacions mentals. Ni tan sols podem deduir l'existència d'un [[jo]] coherent o continu que experimenti aquestes sensacions, i molt menys encara l'existència d'un món extern. D'altra banda, si el nivell de certesa que demanem és massa baix, aleshores hem d'admetre la bogeria i les il·lusions com a forma de coneixement. Aquest argument contra l'escepticisme absolut afirma que el filòsof pràctic s'ha de moure més enllà del [[solipsisme]], i acceptar un nivell de justificació alt però no absolut.
== Beneficis de la filosofia en l'educació ==
Ja Pitàgores defensà el benefici d'educar en filosofia als nens. Jordi Nomen digué que l'educació en filosofia forma persones capaces de pensar per elles mateixes, detectar mentides i [[fal·làcies lògiques]].<ref name="nensfilosofia" />
Hi ha evidències de que la pràctica i l'ensenyança de la filosofia aporta beneficis a les persones:
* Matthew Lipman creà contes filosòfics i estudià els efectes que tenien sobre els nens, trobant que els beneficis es trobaven a totes les àrees del coneixement. Aquest programa educatiu, "Philosphy for children", tingué prou èxit a la dècada del 1980 que fou ampliat i rebé subvencions i es posà en marxa en quaranta països.<ref name="nensfilosofia">{{ref-notícia|cognom=Hernandez Velasco|nom=Irene|títol=Por qué los niños deben aprender Filosofía|publicació=El Mundo|url=http://www.elmundo.es/papel/historias/2018/04/03/5ac23f5ce2704e336d8b4585.html|consulta=3 abril 2018|data=3-4-2018}}</ref>
== Referències ==
| |||