Ido: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
<ref name="Blanke">Blanke (2000), cited in Sabine Fiedler [https://books.google.com/books?id=CAIZ9BHOkBwC&pg=PA779#v=onepage&q&f=false "Phraseology in planned languages"], ''Phraseology / Phraseologie,'' Walter de Gruyter 2007. pp. 779.</ref>
m m
Línia 28:
}}</ref> ja que el llenguatge és un "descendent" de l'esperanto. Després dels seus inicis, Ido va obtenir el suport d'alguns en la comunitat esperantista, però després de la mort sobtada el 1914 d'un dels seus defensors més influents, [[Louis Couturat]], va declinar en popularitat. Hi va haver dues raons per a això: en primer lloc, l'aparició de cisells posteriors derivats de projectes de reforma competidors; i segon, una manca general de consciència de l'Ido com a candidat a una llengua internacional. Aquests obstacles van afeblir el moviment i no va ser fins a l'ascens d'Internet que va començar a recuperar l'impuls.
 
Ido usa les mateixes 26 lletres que l'alfabet anglès (llatí), sense cap [[diacríticadiacrític]]. DibuixaAgafa el seu vocabulari d'anglès, francès, alemany, italià, llatí, rus i espanyol, i és àmpliament intel·ligible per a aquells que han estudiat l'esperanto.
 
Diverses obres de literatura s'han traduït a l'ido, incloent el Petit Príncep i l'Evangeli de Lucas. A partir de l'any 2000, hi havia uns 100-200 parlants d'Ido en el món.<ref name="Blanke">Blanke (2000), cited in Sabine Fiedler [https://books.google.com/books?id=CAIZ9BHOkBwC&pg=PA779#v=onepage&q&f=false "Phraseology in planned languages"], ''Phraseology / Phraseologie,'' Walter de Gruyter 2007. pp. 779.</ref>