Borrell II: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
}}
{{Comtes de Barcelona|Casa_Barcelona=Borrell II}}
'''Borrell II''' ([[927]] - [[992]]) fou [[comte de Barcelona]], [[Comte de Girona|Girona]], [[Comte d'Osona|Osona]] ([[947]]-[[992]]) i [[comte d'Urgell]] ([[948]]-[[992]]). Fou el segon Borrell de Barcelona perquè el seu oncle [[Guifré II de Barcelona]] també tenia el nom de Borrell, raó per la qual aquest també se'l coneix per '''Borrell I de Barcelona'''.
 
== Família==
Línia 73:
Per aquest motiu el [[970]] van viatjar els dos a Roma per entrevistar-se amb el Papa [[Joan XIII]], qui va aprovar el projecte el [[971]] nomenant Ató com a primer arquebisbe de Vic,<ref name="Diccionari"/> i promulgant 5 [[Butlla|butlles]] a la vegada.<ref name="GEC"/>
 
Però el projecte va acabar a causa de l'assassinat d'Ató poc després de tornar de Roma, el [[971]] (o fins i tot el 972).<ref name="GEC"/> Tot i que es desconeix l'autoria del fet, amb tota probabilitat fou una acció dels contraris de la independència eclesiàstica i l'augment del poder barceloní.<ref name="Diccionari"/><ref name="HPSCdPC159"/> En qualsevol cas, després d'Ató, Vic tornà a tenir tan sols un bisbe, [[Fruià]], el qual fou nomenat seguint el procediment tradicional: consagrant-se bisbe de Vic a Narbona i després demanant a Roma la confirmació de la seva elecció.<ref name="HPSCdPC159"/>
 
En una nova expedició el [[984]] de retorn de [[Sepúlveda]] va passar pel comtat de Barcelona. Almansor va [[Destrucció de Barcelona|arrasar Barcelona]] i molts dels seus habitants van ser fets presoners el [[985]] en una important [[ràtzia]] <ref>[http://www.iec.cat/butlleti/pdf/116_butlleti_feliu.pdf Gaspar Feliu i Montfort, ''La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació'']</ref> després de derrotar Borrell a la [[batalla de Rovirans|batalla de Rovirans o Matabous]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol= Història, Volum 3|url=http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA232&dq=batalla+de+Matabous&hl=ca&ei=4LYsTajDOcHNswaMu9HeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFAQ6AEwCQ#v=onepage&q=batalla%20de%20Matabous&f=false |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=p.230 |isbn=84-7826-361-6 }}</ref>
=== Ràtzies d'Almansor ===
Malgrat tot els seus esforços, sota el seu mandat els territoris de la [[Gòtia]] van sofrir greus atacs del cabdill [[Califat de Còrdova|andalusí]] [[Almansor|Al-Mansur]]: en la campanya del [[982]] va conquerir el castell de Munt Fariq (el [[Castell del Far]])<ref>Dolors Bramon [http://www.raco.cat/index.php/Ponencies/article/viewFile/70422/86528 El castell Vell de Llinars citat en una crònica àrab d'un autor anònim medieval magribí]</ref> de camí a Girona. De retorn va conquerir [[Òdena]] (''Wutina'').
 
En una nova expedició el [[984]] de retorn de [[Sepúlveda]] va passar pel comtat de Barcelona. Almansor va [[Destrucció de Barcelona|arrasar Barcelona]] i molts dels seus habitants van ser fets presoners el [[985]] en una important [[ràtzia]] <ref>[http://www.iec.cat/butlleti/pdf/116_butlleti_feliu.pdf Gaspar Feliu i Montfort, ''La presa de Barcelona per Almansor: història i mitificació'']</ref> després de derrotar Borrell a la [[batalla de Rovirans|batalla de Rovirans o Matabous]]<ref>{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol= Història, Volum 3|url=http://books.google.cat/books?id=xxeCPuOYLzkC&pg=PA232&dq=batalla+de+Matabous&hl=ca&ei=4LYsTajDOcHNswaMu9HeBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=10&ved=0CFAQ6AEwCQ#v=onepage&q=batalla%20de%20Matabous&f=false |editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1992 |pàgines=p.230 |isbn=84-7826-361-6 }}</ref>
 
===Trencament del pacte de vassallatge amb el rei de França i independència del comtat de Barcelona===