Frédéric Chopin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 2A01:C50E:2F23:5C00:29FB:F01E:1E83:CD2C. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
Cap resum de modificació |
||
Línia 21:
*''[[Barcarola (Chopin)|Barcarola]]'', Op. 60
}}
'''Frédéric-François Chopin''' ([[Żelazowa Wola]], [[Polònia]], [[1 de març]] de [[1810]]
L'obra de Chopin representa el [[Romanticisme musical|
== Biografia ==
=== Infantesa ===
Va néixer en un llogarret de [[Masòvia]], a 60 km de [[Varsòvia]] en el centre de [[Polònia]], en una petita finca propietat del comte Skarbek, que formava part del [[Gran Ducat de Varsòvia]]. La data del seu naixement és incerta: el compositor mateix (i la seva família) declarava haver vingut al món el 1810, el 1r de març i sempre va celebrar el seu aniversari en aquella data, però a la seva partida baptismal figura com nascut el 22 de febrer. Si bé el més probable és que això últim fos un error per part del sacerdot (va ser batejat el 23 d'abril a l'església parroquial de Brochow, a prop
El seu pare, Mikołaj Chopin ([[Marainville]], [[Lorena]], 1771-1844), era un emigrant francès de llunyans avantpassats polonesos, que s'havia traslladat a Polònia el [[1787]], animat per la defensa de la causa polonesa, i era professor de francès i literatura francesa; també era preceptor de la família del comte Skarbek. La seva mare, Tekla Justyna Kryżanowska (Dlugie, [[Kujawy]], 1782-1868) pertanyia a una família de la noblesa polonesa vinguda a menys i era
Frédéric i les seves germanes van créixer en un entorn en el qual el gust per la cultura en general, i la música en particular, era considerable. La seva primera mestra de piano va ser la seva germana Ludwika, amb qui després tocava duets per a piano a quatre mans. En destacar aviat les seves excepcionals qualitats, als sis anys els seus pares el van posar a les mans del mestre [[Wojciech Żywny]], violinista amant de la música de [[Bach]] (fet llavors poc comú) i de [[Mozart]], amb els quals basava principalment els seus ensenyaments.
Un any més tard va compondre la seva primera obra i com el nen no sabia escriure
[[Fitxer:Chopin concert.jpg|thumb|esquerra|Chopin tocant davant la família Radziwiłł, 1829]]
Als vuit anys tocava el piano amb mestria, improvisava i componia amb facilitat: va fer el seu primer concert públic el 24 de febrer de [[1818]] al palau de la família Radziwill de Varsòvia, on va tocar el ''Concert en mi'' ''menor'' de [[Vojtech Jirovec]]. Aviat es va fer conegut en l'ambient local de la ciutat, considerat per tots com un [[nen prodigi]] i anomenat el «petit Chopin». Va començar a fer recitals a les recepcions dels salons aristocràtics de la ciutat, per a les famílies Czartoryski, Grabowski, Sapieha, Mokronowski, Czerwertynski, Zamoyski, Radziwill, Lubecki, Zajaczek, Skarbek i Tenczynski, tal com
També des de la seva infantesa es va manifestar ja un fet que va marcar poderosament la seva vida: la seva
=== Els anys de formació ===
Línia 46:
Així, doncs, Chopin va començar a ser un virtuós del piano des de ben petit.
El [[1822]], va acabar les seves lliçons amb Żywny i va començar a prendre classes privades amb el silesià [[Józef Ksawery Elsner]] (1769-1854), director de l'Escola Superior de Música de Varsòvia; probablement va rebre lliçons d'orgue irregulars però valuoses, i piano amb el pianista rebatejat bohemi [[Wilhelm Würfel]] (1791-1832). Elsner
A partir de juliol de [[1823]] el jovenet va compaginar els
El 7 de juliol de [[1826]] Frédéric, que només tenia setze anys, va completar els seus estudis al Liceu,
El març de [[1828]] el famós compositor i pianista alemany [[Johann Nepomuk Hummel]] va arribar a Varsòvia a fer concerts; Chopin va tenir ocasió d'escoltar-
El maig de [[1829]], el cèlebre violinista italià [[Niccolò Paganini]] va arribar a Varsòvia a fer concerts. Chopin va acudir a veure
El seu prestigi local com a compositor i pianista ja traspassava les fronteres de la seva pàtria; el violinista [[Rodolphe Kreutzer]] (destinatari de la
Després de passar per [[Praga]], [[Dresden]] i [[Breslau]], va tornar a [[Varsòvia]], on es va enamorar de Konstancja Gladkowska (1810-1880), una jove estudiant de cant del Conservatori, que havia conegut el 1828 en un concert d'estudiants de Carl Soliva. D'aquesta primera passió juvenil van néixer diverses obres memorables: el ''Vals Op. 70 núm. 3'' i el moviment lent del seu primer ''Concert per a piano i orquestra en fa menor'', obra que va ser estrenada al Club de Mercaders de Varsòvia el desembre del mateix any, i publicada posteriorment com a ''núm. 2, Op. 21''. A més, componia ja els seus primers nocturns i les seves ''Cançons per a veu i piano sobre poemes de Stefan Witwicki''.
Però Chopin estava completament decidit a ser un compositor i aviat va decidir emprendre un «viatge d'estudis» per Europa.
Després de tocar diverses vegades el seu ''Concert en fa menor'' en vetllades íntimes, la seva fama era ja tan àmplia que se li va organitzar un gran recital al Teatre Nacional de Varsòvia el 17 de març de [[1830]], el primer com a solista en aquest auditori, que novament va causar sensació. En aquell temps treballava en el seu
Poc abans de la seva partida, se li va organitzar un concert de comiat l'11 d'octubre al mateix
Excepte breus absències, va viure a [[París]], on es va convertir en un prestigiós professor, pianista i compositor.
=== Viena i l'
Després de passar per [[Kalisz]] -des d'on va viatjar amb el seu entranyable amic del Liceu, Titus Woyciechowsky-, [[Breslau]] i [[Dresden]], va estar un dia a [[Praga]] i després s'encaminà cap a [[Viena]] (on va arribar el 22 de novembre de [[1830]]), per allotjar-se a Kohlmarkt, 9. Hi va romandre fins al 20 de juliol de l'any següent. Dies després d'arribar, els amics es van assabentar de l'[[Aixecament de Novembre]], la insurrecció polonesa contra els russos, que va començar el 29 de novembre; Woyciechowsky va tornar a Varsòvia per unir-se als revolucionaris, però el va convèncer de quedar-se a Viena.
La seva segona estada a la capital de l'Imperi
A causa d'això, el seu estat d'ànim va decaure, a més emocionalment es va omplir d'ansietat per la situació del seu país i de la seva família. Els seus sentiments ens són coneguts per les seves cartes i diaris. En un moment va abandonar els plans de seguir la carrera; va escriure a Elsner:
Tanmateix, no pot dir-se que tot aquest temps va quedar malgastat per a Chopin. A més de conèixer músics com [[Anton Diabelli]], [[Vaclav Jirovec]], [[Joseph Merk]] i [[Josef Slavík]], i d'assistir a diversos esdeveniments musicals i òperes, les fortes i dramàtiques experiències i emocions van inspirar la imaginació del compositor, i probablement van accelerar el naixement d'un estil nou i individual, diferent del brillant estil anterior.
[[Fitxer:Marcin Zaleski, Wzięcie Arsenału.jpg|thumb|La presa de l'arsenal de Varsòvia, un dels primers esdeveniments de l'Aixecament de novembre]]
Veient-se forçat a renunciar a la seva primera intenció de viatjar a [[Itàlia]] a causa de la situació política, va decidir dirigir-se a [[Londres]]
=== París ===
Va arribar a [[París]] a la tardor de [[1831]]; inicialment es va allotjar en un bonic apartament al cinquè pis del Boulevard Poissonière, 27.<ref name="Grandes">Roland de Candé, Carlos José Costas y otros, ''Chopin'' en ''Los Grandes Clásicos, Historia de la Música Clásica'', Ediciones del Prado, S. A., Madrid, 1995, ISBN 84-7838-349-2</ref> La ciutat era el centre mundial de la cultura, i molts dels més grans artistes del món hi vivien: [[Victor Hugo]], [[Honoré de Balzac]] i [[Heinrich Heine]] entre els escriptors. Aviat el jove polonès coneixeria
El doctor [[Giovanni Malfatti]] li havia donat una carta de recomanació per al compositor [[Ferdinando Paër]], que li va obrir moltes portes. Aviat tindria contacte amb [[Gioacchino Rossini]], [[Luigi Cherubini]], [[Pierre Baillot]], [[Henri Herz]], [[Ferdinand Hiller]] i [[Friedrich Kalkbrenner]], un dels pianistes més grans del seu temps, anomenat el «rei del piano». En escoltar-lo, Kalkbrenner va lloar la seva inspiració i bon gust, però també li va objectar diversos defectes; per això es va oferir per donar-li lliçons durant tres anys: Chopin li respondria: «Sé quant em falta, però no vull imitar-lo». Aviat va escriure a Elsner: «No desitjo ser una còpia de Kalkbrenner (...). Res no podria treure'm la idea ni el desig, potser audaç, però noble, de crear-me un món nou».
Les lliçons amb Kalkbrenner duraran aproximadament un any
[[Fitxer:Eugène Ferdinand Victor Delacroix 043.jpg|thumb|Chopin, retratat per [[Delacroix]] el 1838]]
D'aquesta manera va anar introduint-se gradualment en l'activitat musical de París, desistint del viatge a Londres que
=== Chopin i George Sand ===
A la fi d'octubre de [[1836]], Frédéric va ser invitat per [[Franz Liszt]] i [[Marie d'Agoult]] a una reunió d'amics a l'Hôtel de France i va ser acompanyat per Ferdinand Hiller. A la trobada també va acudir la baronessa Dudevant, més aviat coneguda pel seu pseudònim de [[George Sand]], acompanyada pels seus fills i ''madame'' Marliani.<ref>[[#Gavoty|Gavoty]], p. 215</ref> Quan van ser presentats per Liszt, Sand va murmurar a l'orella de ''madame'' Marliani: «aquest senyor Chopin, és una nena?». Chopin li va comentar a Hiller sortint de l'hotel: «Que antipàtica és aquesta Sand! És una dona? Estic a punt de dubtar-ho».<ref name="Gavoty216">[[#Gavoty|Gavoty]], p. 216</ref>
L'any [[1837]] va iniciar una relació íntima amb l'escriptora francesa [[George Sand]].
Línia 101:
=== Mort i funeral ===
Morí, oficialment, de tuberculosi el 17 d'octubre de [[1849]], a París; si bé hi ha algunes especulacions sobre si hauria pogut morir de [[fibrosi pulmonar]] o [[emfisema]]
[[Fitxer:Pere-Lachaise Chopin grave.jpg|thumb|esquerra|La tomba de Chopin al [[Cementiri del Père-Lachaise|cementeri de Père Lachaise]]]]
Havia demanat que es cantés el'' [[Requiem (Mozart)|Requiem]]'' de Mozart, al seu funeral, que es va fer a l'[[Église de la Madeleine|església de la Madeleine]]. Aquest
=== Música ===
[[Fitxer:Chopin zelazowa wola.JPG|thumb|El [[Monument a Frédéric Chopin a Żelazowa Wola|Monument a Frédéric Chopin]] a [[Żelazowa Wola]] ([[Józef Gosławski]], [[1955|1955-]]
Pràcticament totes les composicions de Chopin són per a piano. Encara que expatriat, sempre va ser lleial a [[Polònia]], un país malmès per les guerres. Les seves masurques reflecteixen els ritmes i melodies del [[folklore]] polonès i les poloneses estan marcades per l'esperit heroic de la seva pàtria. La influència que sobre ell va exercir el compositor d'òpera italià [[Vincenzo Bellini]] també es pot apreciar en les seves melodies.
Les balades, ''scherzos'' i [[Étude|estudis]] (cadascun d'ells centrat en un problema tècnic específic) són mostra de la seva amplíssima obra per a piano sol. La seva música, romàntica i lírica, es caracteritza per les dolces i originals melodies, les refinades harmonies, els ritmes delicats i la bellesa poètica. En el [[segle XX]] els grans pianistes [[Witold Malcuzinsky]] i [[Alexander Brailowsky]]
Entre les seves obres publicades s'inclouen masurques, estudis, preludis, nocturns, poloneses, sonates i valsos per a piano. En el punt següent hi podeu trobar una relació de totes les seves obres.
Partint de [[Johann Nepomuk Hummel]] i [[John Field]], Chopin va descobrir el veritable potencial del piano per construir un món poètic de melodia i color. Les seves obres són d'una naturalesa profundament pianística: va comprendre la capacitat del ''[[cantabile]]'' de l'instrument, molt diferent del cant o del violí, com aleshores es pretenia
== Obres ==
Línia 119:
== Chopin en la cultura popular ==
[[Fitxer:Parc Monceau 20060812 Frederic Chopin.jpg|thumb|Monument a Chopin
En tot el món
Potser el festival més important és [[Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin|el concurs de piano]] que se celebra
Així mateix, l'[[Aeroport de Varsòvia-Frédéric Chopin|aeroport internacional de Varsòvia]] es diu Frédéric Chopin. L'[[asteroide]] descobert
El videojoc anomenat [[Eternal Sonata|''Eternal Sonata'']] narra la història de Chopin en el seu llit de mort i el seu últim somni.
El grup de [[rock alternatiu]] [[Muse]] ha inclòs en la cançó «[[United States of Eurasia]]», del seu disc ''[[The Resistance]]'', un fragment de la seva obra ''Nocturn en mi bemoll major Op. 9 n.º 2''. A més, [[Matthew Bellamy]], cantant i pianista del grup, diu haver estat fortament influït en el seu treball i composició per Chopin.<ref>{{ref-notícia | url=http://thefastertimes.com/musicandculture/2009/08/31/muse-the-biggest-band-in-the-world-in-britain/ | títol=Muse, The Biggest Band in the World... in Britain | obra=The faster times | data=31 d'agosto de 2009 | consulta=23 de maig de 2010 | autor=John S.W. MacDonald |llengua=anglès}}</ref>
Línia 333:
|[[Janusz Olejniczak]]
|[[Marie-France Pisier]]
|Pel·lícula, un dels retrats més autèntics
|-
|''Chopin - Bilder einer Trennung''
Línia 371:
== Vegeu també ==
* [[Museu Fryderyk Chopin]].
* [[Variacions sobre un tema de Chopin (Rakhmàninov)]].
* [[Variacions sobre un tema de Chopin (Mompou)]].
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Frédéric Chopin}}
* [http://www.chopin.pl/spis_tresci/index_en.html Pàgina principal de la Societat Chopin de Varsòvia] (en anglès).
* [http://www.festivalchopin.com/ Associació Festivals Chopin de Valldemossa.]
* [http://www.celdadechopin.es/ Museu Chopin de Valldemossa].
{{Autoritat}}
|