Diferència entre revisions de la pàgina «Medicina preventiva»

cap resum d'edició
m (Medol ha mogut Profilaxi a Medicina preventiva : fusió)
La '''medicina preventiva''', '''promoció de la salut''' o '''prevenció de la malaltia''' és qualsevol activitat de [[salut pública]] dirigida a reduir la càrrega de la [[mortalitat]] o la [[morbiditat]] deguda a una determinada malaltia en una població o subpoblació humana. Aquestes es duen a terme a diferents nivells de prevenció anomenats profusament primari, secundari i terciari:
{{vegeu|salut|Profilaxi (escacs)}}
# La '''prevenció primària''' evita el desenvolupament de la malaltia. La majoria d'activitats de [[promoció de la salut]] són mesures preventives primàries.
La '''profilaxi''' és el tractament que busca [[Prevenció de la malaltia|prevenir]] a un individu o societat de les [[malalties]]. Prové del grec "προφυλάσσω". Forma part de la medicina o del [[Salut pública|sistema públic]] de [[salut]] preventiu. Es basa en un conjunt de mitjans per a la prevenció.
# Les activitats de '''prevenció secundària''' es dirigeixen a la detecció precoç de malalties, augmentant així les oportunitats d'intervenció amb mesures de salut pública per tal de minimitzar l'impacte de la malaltia sobre el conjunt de la població i disminuir també la sobrecàrrega dels sistemes sanitaris. A banda també afavoreixen un millor tractament i resolució dels casos individuals podent-se iniciar els tractaments en estadis [[asimptomàtic]]s i evitar la progressió a una patologia més severa. Són activitats preventives secundàries els anomenats [[cribratge]]s, o la cerca de contactes en el decurs de [[brot epidèmic|brots epidèmics]].
# La '''prevenció terciària''' redueix l'impacte negatiu d'una malaltia ja establerta restaurant la funció i reduint les complicacions associades a aquestes malalties.
 
Gordon<ref>{{ref-llibre|cognom= Gordon|nom= R|editor= Steinberg, J. A. and Silverman, M. M. |títol= An operational classification of disease prevention|editorial= Preventing Mental Disorders, U.S. Department of Health and Human Services|lloc= Rockville, MD|data= 1987|pàgines= |isbn= |ref= }}</ref> en l'àmbit de la prevenció de malalties, i més tard Kumpf i Baxley (1997)<ref>{{ref-llibre|cognom= Kumpeer|nom= Karol L. |cognom2= Baxley |nom2= Gladys B. |títol= Drug abuse prevention: What works?|url= http://books.google.cat/books?id=6ujYqvipeL4C&printsec=frontcover&dq=Drug+abuse+prevention:+What+works%3F&ei=rZnrSfWyD4q-MuCGzfkI&hl=ca#PPP1,M1 |consulta= 19/4/2009 |llengua= anglès|edició= NC|editorial=National Institute on Drug Abuse |lloc= [[Rockville]]|data= |any= 1997 |pàgines= 96 |isbn= |ref= }}</ref> en l'àrea d'usos de substàncies usaren un sistema de classificació de tres nivells d'intervenció preventiva: universal, selectiva i prevenció indicada.
Es distingeix entre mesures profilàctiques primàries (per prevenir el desenvolupament d'una malaltia) i secundàries (quan la malaltia ja s'ha desenvolupat i es protegeix al pacient o la societat d'un empitjorament del procés).
 
Entre altres coses, aquesta tipologia ha guanyat ús i és utilitzat pels ''[[US Institute of Medicine]]'', la [[NIDA]] i l'[[Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies]].
# La prevenció universal es dirigeix a la prevenció de tota la població (nacional, comunitat local, escola, barri) i el seu objectiu és impedir o retardar l'abús d'alcohol, el tabac i altres drogues. Tots els individus, sense selecció, és informada i formada amb les habilitats necessàries per prevenir el problema.
# La '''prevenció selectiva''' se centra en grups on el [[risc]] de desenvolupar problemes d'abús o dependència de l'alcohol és superior a la mitjana. Els subgrups es poden distingir per característiques tals com edat, sexe, història familiar o situació econòmica. Per exemple, campanyes de drogues en entorns recreatius.
# La prevenció indicada implica un procés de selecció, i té com a objectiu identificar les persones que presentin els primers signes de l'abús de substàncies i altres comportaments problemàtics. Alguns identificadors poden incloure els graus compresos entre els estudiants, problemes coneguts el consum o trastorns de conducta, l'alienació dels familiars, l'escola, entre altres.
 
Fora de l'àmbit d'aplicació d'aquest model de tres nivells existeix la '''prevenció ambiental'''. Els enfocaments de la prevenció ambiental solen gestionar-se en el nivell normatiu o comunitari, i se centra en les intervencions per prevenir el consum de drogues. Les prohibicions, per exemple, la prohibició de fumar al lloc de treball, la prohibició de la publicitat d'alcohol; es poden considerar com l'última restricció ambiental. Tanmateix, a la pràctica els programes de prevenció ambiental abasten diverses iniciatives en el nivell macro i micro, dels [[monopoli]]s governamentals per a la venda d'alcohol, a través de controls d'alcoholèmia i de drogues en conductors, treballadors i alumnes; el controls de les administracions en llocs sensibles (prop de les escoles, en els festivals musicals), i directrius legislatives encaminades a l'aparició de sancions (missatges d'advertència, [[sanció|sancions]], [[multa|multes]]).
 
== Vegeu també ==
* [[Estudi Nacional de la Infància]]
* [[Factor de risc]]
 
== Referències==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Prevencio De La Malaltia}}
 
La profilaxi s'ha usat també com a concepte preventiu en els règims feixistes a partir de conceptes psiquiàtrics i del dret per tal d'aconseguir formes de control social: actuar prèviament al delicte en individus que es consideren perillosos socialment.
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Salut i benestar social]]
[[Categoria:Epidemiologia]]
[[Categoria:Salut pública]]
117.163

modificacions