Confucianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 19:
La caiguda de la monarquia (1911-12) va comportar el declivi de les tradicions del confucianisme. D'altra banda, amb la instauració el 1949 de la República Popular de la Xina, després d'haver defenestrat la figura de Confuci, considerat el causant de les desgràcies sofertes pel poble xinès durant els últims segles, es va produir un intent de rehabilitació separant la seva doctrina de la interpretació posterior que se li va donar. El confucianisme, però, va sobreviure a [[Taiwan]], Hong Kong i [[Macau]] i entre els xinesos emigrants.<ref name="Tu wei-ming"/>
La major part d'autors especialitzats coincideixen a dir que, en l'actualitat, a la Xina s'està produint una creixent popularitat del pensament religiós confucià. Aquest fet s’evidencia per la restauració dels temples de Confuci i la presència de rituals commemoratius per tot l'estat, la difusió general de la lectura dels clàssics confucians a l'escola tant entre infants com entre adults, i la proliferació d'instituts confucians. Tot això proporciona un contrapès als dos principals corrents culturals presents al país; per una banda, la ideologia comunista tradicional basada en la combinació de marxisme-leninisme-maoisme, suport del règim actual i, per altra, el liberalisme impulsat per la creixent intel·lectualitat i la difusió del cristianisme.<ref name="Fenggang Yang">[Fenggang, Yang. Cultural Dynamics in China:Today and in 2020. Asia Policy, number 4, juliol 2007, pàg. 41–52]
Mentre que alguns autors qualifiquen aquesta renaixença com a construcció d'un ''fonamentalisme'' confucià promocionat pel mateix govern per fer front a la influència de la cultura occidental, altres autors qualifiquen la recuperació del pensament i la filosofia tradicional xinesa de matriu confuciana com una reacció positiva per a l'evolució política de la Xina.<ref>[Xuetong,Yan.Los orígenes de la conducta china. La Vanguardia [Barcelona] (10 abril 2011) [Consulta: 4 juliol 2011] (en castellà)</ref>
Línia 75:
== Cànon confucià ==
El corpus literari del confucianisme, que no es va acabar de fixar fins al segle XI, es compon dels textos coneguts com els [[Cinc Clàssics]], els [[Quatre Llibres]], així com dues obres sobre els ritus, Llibre del ritual i Ritus de Zhu, el Clàssic de la pietat filial i un grup de Comentaris als [[Annals de primaveres i tardors]]. La majoria de textos dels [[Cinc Clàssics]] es van crear abans de l'època de Confuci. Es consideren testimonis fidels de la cultura antiga i tracten de filosofia, política, religió, llegenda, història i poesia.<ref name="Xinzhong Yao"/> El [[Chunqiu]] (Annals de primavera i tardor) es considera l'única obra recopilada pel mateix Confuci, és una crònica d'esdeveniments històrics esdevinguts a la Xina feudal des del {{segle|VIII}} aC fins a la mort de Confuci, a principis del {{segle|V}} aC.<ref name="EC">[http://www.enciclopedia.cat/[Enciclopèdia Catalana en línia] [Consulta:20 juny 2011]</ref>
== Referències ==▼
{{Referències}}▼
== Bibliografia ==
Linha 93 ⟶ 96:
| isbn= 84-271-0979-2
}}
▲== Referències ==
▲{{Referències}}
== Enllaços externs ==
| |||