Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions

'''''Defensa de Publi Sul·la''''' (en llatí: ''Pro Sulla'') és un discurs pronunciat per l'escriptor i polític romà [[Ciceró]] l'any 62 aC, un any després del seu consolat. [[Publi Corneli Sul·la (nebot de Sul·la)|Publi Corneli Sul·la]] havia estat doblement acusat d'haver participat en la primera [[conjuració del 66 aC]] i també de la segona [[Conjuració de Catilina|conjuració del 63 aC]], encapçalades per [[Luci Sergi Catilina|Catilina]].<ref name{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=":0">9}}{{Sfn|Ciceró. ''Discursos|Marín XII''.Peña|1982|p=53}}

Després de la mort de Catilina l'any 62 aC, el [[Senat romà|senat]] va portar a terme persecucions i processos judicials en contra d'aquells qui havien participat en la conjuració d'una manera o una altra. Un d'aquests perseguits fou P. Corneli Sul·la, acusat no només d'haver intervingut en la conjuració de Catilina del 63 aC, sinó també en la del 66 aC, que de manera impròpia ha estat anomenada “primera conjuració catilinària”.<ref name=":1" />Cicerón. ''Discursos X''.

a una família de la ''[[nobilitas]]'' romana, i era parent del [[Luci Corneli Sul·la|dictador Sul·la]], en un grau no gaire clar, segons [[Cassi Dió|Dió Cassi]] era el nebot (''ἁδελφιδοῦς''), mentre que Ciceró simplement el defineix com un parent proper (''propinquus''). Sigui quina sigui la seva relació, està clar que va aconseguir un paper en la vida política i social de Roma gràcies a aquest parentesc.<ref name=":0">Ciceró. ''Discursos XII''.
Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1989. p. 9.</ref> L'any 66 aC va obtenir el consolat juntament amb [[Publi Autroni Petus]]. Sul·la va aconseguir els vots de totes les [[comicis centuriats|centúries]]. Tot i així, el seu triomf va tenir poca durada, atès que va ser desposseït del càrrec juntament amb Autroni per una acusació d'''[[ambitus]]'' o corrupció electoral. Aquest va suposar un revés en la seva vida política i Ciceró en el discurs hi fa constant referència.<ref>Ciceró. ''Discursos XII''.