Destructor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 15:
=== Període anterior a la Primera Guerra Mundial ===
[[Fitxer:USS Perkins (DD-26).jpg|thumb|esquerra|Destructor ''USS Perkins''de classe Paulding, US Navy 1909 .]]
Durant els primers anys del [[segle XX]] el disseny dels destructors i esdevingueren vaixells de guerra més grans, ràpids i amb un armament més pesat.
Un dels canvis més notables fou la modernització dels equips de propulsió a causa de la introducció de la [[turbina de vapor]] i la utilització de [[fueloil]] en comptes de [[carbó]], canvis que van permetre augmentar tant la velocitat com l'autonomia.
Entre 1890
Tot i les diferències entre les diverses marines de guerra i la gran quantitat de classes diferents, els destructors van adoptar un patró general semblant: buc llarg i estret, calat baix i superestructura amb pont de comandament a la [[proa]]. L'[[armament]] solia estar format per un o diversos canons de tir ràpid a proa i una configuració semblant a popa, mentre que al centre del buc s'hi situaven els [[tub llançatorpedes|tubs llançatorpedes]].
===Segona Guerra Mundial===
Durant la [[Segona Guerra Mundial]], el destructor seguia fent les funcions de vaixell d'escorta (sobretot als [[Estats Units d'Amèrica]], amb els ''escort destroyers'') però alhora ja tenia una capacitat de combat relativa forta (tot i que encara estava lluny dels grans vaixells de guerra en aquestes capacitats, com el cuirassat o el [[creuer de batalla]]).
En el cas d'[[Alemanya]], els destructors de la ''[[Kriegsmarine]]''(''Zerstörer'') no solien operar com a vaixells d'escorta (ja tenien uns escortadors específics, els vaixells tipus ''F'', semblants a la [[fragata]] desenvolupada pel [[Regne Unit]] a la mateixa època). En realitat, els destructors alemanys de l'època no solien endinsar-se gaire a l'[[oceà Atlàntic]], i per això van incorporar tasques de minatge (és a dir, van fer també les funcions de [[minador]]).
===Guerra Freda===
Durant la [[Guerra Freda]], i davant la davallada dels grans vaixells de guerra (com els [[cuirassat]]s, abocats a l'extinció), el destructor va esdevenir el vaixell de guerra per excel·lència. Cap al [[1950]], La [[US Navy|Marina nord-americana]] ja va redefinir el concepte de destructor en aquesta línia, i va dissenyar uns destructors més grans i amb més capacitat de combat (els ''destroyer leader'', amb bandera alta de [[número de gallardet]] ''DL'').
Amb l'aparició dels [[míssil]s com a arma de combat durant la segona meitat del [[segle XX]], molts destructors van acabar incorporant-los en el seu arsenal. La Marina nord-americana va tipificar aquest tipus de vaixell diferent dels destructors (va posar-hi la bandera alta del número de gallardet ''DDG''), de manera que els destructors estatunidencs del [[segle XXI]] (com el vaixell ''[[USS Zumwalt]]'' (DDG-1000)) ja s'han concebut com a plataformes llançamíssils (al marge que també disposa de canons per al combat de superfície).
== Referències ==
| |||