Obre el menú principal

Canvis

Canvis menors, neteja, replaced: es va anar a → va marxar a AWB
| notes =
}}
L{{'}}'''HMS Victoria''' era el vaixell principal de la seva classe de dos cuirassats de la [[Royal Navy]]. El 22 de juny de 1893, va col·lidir accidentalment amb el ''Camperdown'' a [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], al [[Líban]] durant una demostració i es va enfonsar ràpidament. Hi van morir 358 tripulants, inclòs el comandant de la Flota Britànica de la Mediterrània, el vice-almirall Sir George Tryon. Un dels supervivents n'era oficial executiu, [[John Jellicoe]], que va ser més endavant el comandant principal de la Gran Flota Britànica a la [[Batalla de Jutlàndia]].
 
La tragèdia del ''Victoria'', provocada per una maniobra errònia de l'almirall de la flota, s'ha considerat un dels episodis més ridículs de la història militar.<ref>{{ref-web|url= http://www.cracked.com/article_19981_the-5-most-embarrassing-failures-in-history-war.html|títol=The 5 Most Embarrassing Moments in the History of War|autor=Richy Craven|llengua=anglès}}</ref>
 
==Disseny==
El ''Victoria'' es va construir en una època d'innovació i desenvolupament en el disseny naval. S'havia d'anomenar ''Renown'' (Renom), però es va canviar el nom abans de l'amarament per celebrar el [[Reina Victòria del Regne Unit#El Jubileu d'Or| jubileu d'or]] de la [[Reina Victòria del Regne Unit| Reina Victòria]], que se celebrava el mateix any. La seva arribada es va acompanyar amb força propaganda sobre el fet que era el vaixell blindat més potent en servei, amb el blindatge més gruixut, els canons més grossos, i alhora era un dels vaixells blindats més grans i més ràpids. No obstant, a la pràctica, el disseny no va ser tan reeixit. El vaixell tenia el sobrenom de 'la sabatilla' (o, juntament amb el seu germà, l'HMS Sans Pareil, que també estava a l'esquadró de la Mediterrània, 'el parell de sabatilles') perquè el [[castell de proa]] era molt baix, i tenia tendència a perdre's de vista fins i tot amb poca [[Escala Douglas| maror]].
 
La coberta de proa tenia una sola torreta amb dos canons BL de 16.25 polzades Mk I. A popa hi havia un canó BL de 10 polzades protegit amb un escut. Aquest disseny, que era conseqüent amb el del cuirassat anterior de la Royal Navy, l'HMS Conqueror (de 1881), era un compromís entre les intencions originals de tenir armament principal a proa i a popa, i significava que els canons només podien disparar al costat o al davant de la nau. El gran pes de la torreta va suposar que s'hagués de muntar molt baixa per millorar l'estabilitat del vaixell, i que no se'n pogués muntar una altra de semblant a popa. El gran canó de 410 &nbsp;mm es va triar perquè s'havien utilitzat canons de mida semblant en vaixells estrangers, i perquè hi havia dificultats per trobar el disseny preferit per la Navy, de 250 &nbsp;mm.
 
Va resultar que els canons pesaven tant que s'inclinaven que estaven instal·lats als muntants i només podien disparar 75 canonades abans que es desgastés massa. Si els canons es disparaven cap endavant, van adonar-se que el retrocés deformava la coberta. El blindatge principal només cobria uns 50 metres dels 103.6 de llargada total, variant en gruix des dels 40 als 46 &nbsp;cm. En comparació el cuirassat francès ''Amiral Baudin'', construït més o menys a la mateixa època, tenia més de 54 &nbsp;cm de blindatge al llarg de tot el vaixell. No obstant, el disseny britànic permetia que el vaixell fos més ràpid, tingués més autonomia i canons més grossos.
 
Fou el primer cuirassat propulsat per motors de vapor d'expansió triple. Els havia construïts ''Humphrys, Tennant and Company'' de [[Deptford]] i tenien cilindres de 1.100 &nbsp;mm, 1.600 &nbsp;mm i 2.400 &nbsp;mm de diàmetre amb una embolada d'1,30 m. Donaven 12.000 [[cavall de vapor|cavalls de vapor]] amb tiratge forçat, o 7.500 amb tiratge natural.<ref name="Times33986">''The Times'', 24 de juny 1893, número 33986, pàgina 7, 'Terrible naval disaster'.</ref> També fou el primer vaixell de la Royal Navy que va anar equipat amb una turbina de vapor, que s'utilitzava per fer funcionar una [[dinamo]].
 
A l'exposició de la Royal Navy de 1892 se'n va exposar un model molt detallat, i se'n va fer un altre en plata, que els oficials de la Navy i els Royal Marines van oferir a la Reina Victòria com a regal pel seu Jubileu.<ref name="Times33986"/>
 
==Embarrancament==
[[Fitxer:Refloating HMS Victoria Snipe Point 1892.png|leftesquerra|thumb|upright|250px|Posició dels vaixells per reflotar el ''Victoria''.]]
 
El 29 de gener de 1892, el ''Victoria'' va embarrancar a Snipe Point, a prop de [[Platees|Platea]], a la costa grega. Platea s'havia seleccionat com a port amistós perquè els vaixells britànics el fessin servir de base per a exercicis amb [[torpede]]s i mines i tots els vaixells de la flota mediterrània hi anaven successivament al llarg de l'hivern. Es llançaven torpedes des de vaixells ràpids en condicions reals de batalla, però era preferible de practicar en aigües relativament poc fondes, per poder recuperar els torpedes després (se suposava que flotaven quan s'aturaven els motors, però de vegades s'enfonsaven). El capità Bourke s'havia adonat de la dificultat de maniobrar el seu vaixell en aigües poc fondes, i havia ordenat que posessin una boia al punt on l'aigua pujava a 18 m. Els tripulants no van trobar el punt menys fondo, i el ''Victoria'' va embarrancar a 9 [[nus (unitat)|nus]]os contra la planassa rocosa i s'hi va quedar enganxat. La proa del vaixell va acabar a més de 2 m més amunt de l'aigua del que seria normal, per la inèrcia que l'impulsava contra la planassa. El fons del vaixell va quedar malmès, i tres compartiments es van inundar. La proa, però encara tenia 20 m d'aigua. Es va informar l'almirall Tryon, i va anar-hi amb el ''Surprise'', ordenant que hi anés també el remolcador ''Sampson'' amb equips de bombeig i estatges. El ''Hecla'' — un transport de torpedes ja era a Platea i va fer dos intents de remolcar el ''Victoria''. No va poder fer-ho, però va ajudar a ancorar la popa del vaixell fins que pogués arribar més ajuda. El ''Phaeton'', l{{'}}''Edinburgh'', el ''Dreadnought'', l{{'}}''Scout'' i el ''Humber'' també van anar al lloc de l'accident.{{sfn|Fitzgerald|1897|p=333–336}}
 
==La col·lisió==
[[Fitxer:HMS Victoria bow in dock Malta.jpg|thumb|rightdreta|El ''Victoria'' al dic sec a Malta.]]
La Flota Britànica de la Mediterrània era una de les més poderoses del món en aquell moment. La Royal Navy considerava que la Mediterrània era una ruta vital entre les Illes Britàniques i l'[[Índia]], amenaçada constantment per les marines de França i Itàlia, i hi concentrava una força impressionant. El 22 de juny de 1893, la major part de la flota, 11 vaixells blindats (vuit [[cuirassat]]s i tres [[creuer (vaixell de guerra)|creuers]] grans, feien les maniobres anuals d'estiu a la costa de [[Trípoli (Líban)|Trípoli]], al [[Líban]].
 
 
Tryon comandava una columna de sis vaixells, que formaven la primera divisió de la seva flota, des de la nau insígnia ''Victoria'', que es movia a 8 [[nus (unitat)|nus]]os. El seu segon — el contraalmirall [[Albert Hastings Markham]] — estava a la nau principal de la segona divisió de 5 vaixells, el ''Camperdown'', de 10.800 tones. La nau insígnia habitual de Markham, el ''Trafalgar'' estava en reparació. Curiosament, tractant-se de Tryon, havia comentat els seus plans per ancorar la flota amb alguns oficials seus. Les dues columnes de la flota havien de girar 180 [[grau (angle)|graus]] cap endins successivament, canviant de direcció i acostant-se a 370 m l'una de l'altra. Després de navegar unes quantes milles en aquesta formació, tota la flota reduiria la velocitat i giraria simultàniament 90° a babord i llançaria àncores per passar la nit. Els oficials havien observat que la separació inicial de 1.100 metres entre les dues columnes era massa poc, i van suggerir que haurien de començar com a mínim amb 1.500 m de separació; fins i tot això no deixava prou marge de seguretat. Els radis de gir normals dels vaixells que havien de fer la maniobra implicaven que calia una separació de 1.800 m per deixar l'espai previst de 370 m després de completar la maniobra. Tryon havia confirmat que feien falta 8 cables (1.300 m) per la maniobra que esperaven els oficials, però més endavant va assenyalar que les columnes s'acostessin fins a sis cables (1000 m). Dos oficials van preguntar amb molta cura si l'ordre era correcta, i la va confirmar amb brusquedat.
[[Fitxer:Vice_Admiral_Sir_George_Tryon.jpg|220px|leftesquerra|thumb|El vicealmirall Sir George Tryon]]
Va ordenar incrementar la velocitat fins a 8,8 nusos i cap a les 15:00 va ordenar que el ''Victoria'' assenyalés que tots els vaixells de cada columna giressin successivament 180° cap en dins, en direcció cap a l'altra columna, perquè la flota invertís el curs. No obstant, el diàmetre de gir "tàctic" normal dels vaixells era d'uns 730 m (amb un mínim de 550 m, encara que les ordres vigents exigien utilitzar el "[[timó]] tàctic" en maniobres de la flota), i per tant, si estaven a menys de 1.500 m de distància, la col·lisió era probable.
 
Quan tots dos capitans van haver ordenat invertir els motors dels dos vaixells, ja era massa tard, i l'[[Esperó (nàutica)|esperó]] del ''Camperdown'' va envestir la banda d'estribord del ''Victoria'' a uns 3,7 m per sota de la línia de flotació, entrant-hi 2,7 m. La inversió dels motors només va aconseguir que es retirés l'esperó i encara entrés més aigua abans de tancar les portes estanques del ''Victoria''. Al cap de dos minuts de la col·lisió, els vaixells tornaven a estar separats.
 
[[Fitxer:HMS Victoria collision 1893.jpg|thumb|leftesquerra|150px|Interpretació artística de la col·lisió entre el ''Victoria'' i el ''Camperdown'' tal com va sortir en un setmanari il·lustrat francès.]]
Feia calor. Era dijous a la tarda, que tradicionalment era temps de repòs per la tripulació, i totes les escotilles i mitjans de ventilació estaven oberts per refrescar el vaixell. Hi havia una via d'aigua de 9,3 m² al costat del vaixell, oberta al mar. Al principi, Tryon i el seu oficial de navegació, el Comandant de Personal Thomas Hawkins-Smith, no creien que el vaixell s'enfonsés, perquè el dany era a la part del davant, i no havia afectat la sala de màquines ni la propulsió del vaixell. Tryon va començar a donar ordres per girar el vaixell i anar cap a la costa, que estava a 8 &nbsp;km, per embarrancar-lo. Alguns dels vaixells del voltant havien començat a llançar barques per al rescat, però va enviar ordres que tornessin. Només dos minuts després que el ''Camperdown'' sortís de la via que havia obert, l'aigua ja estava al nivell de coberta, i entrava per les escotilles obertes. Un equip dirigit pel [[tinent]] Herbert Heath va intentar de desplegar una manta de col·lisió pel costat del vaixell, intentant posar un "pegat" al forat i almenys alentir l'entrada d'aigua, però quan van aconseguir arribar a la posició, ja estava inundada i van haver de deixar-ho estar. Al cap de cinc minuts de la col·lisió, la prou ja s'havia enfonsat 4,6 m, el vaixell s'estava inclinant pronunciadament cap a estribord, i l'aigua entrava pels forats dels canons de la gran torreta anterior. El castell de proa es va submergir totalment, i només emergia la part superior de la torreta dels canons, formant una petita illa. Encara que els mecànics continuaven fent funcionar els motors, el sistema hidràulic del timó va fallar i el vaixell no es podia girar; tampoc no hi havia força per abaixar les barques del vaixell. Al cap de vuit minuts de la col·lisió, la part anterior del vaixell estava inundada i sota l'aigua, que ja tocava la coberta principal, i la popa s'havia aixecat tant que les hèlixs estaven pràcticament fora de l'aigua.{{sfn|Hough|1959|p=82–86}}
 
El capità Bourke havia baixat immediatament després de la col·lisió per investigar els danys i tancar les portes estanques. La sala de màquines estava seca, però al davant del vaixell els homes no podien fermar les mampares amb l'aigua entrant al seu voltant. Alguns homes ja havien caigut a l'aigua o estaven atrapats al darrere de portes tancades. Però encara no hi havia hagut prou temps per tancar el vaixell per aturar l'avanç de l'aigua. Va tornar a coberta, donant ordres perquè els homes es preparessin per abandonar el vaixell. Es va ordenar a les files de mariners que s'havien ajuntat que es giressin cap al costat del vaixell, i que l'abandonessin.
 
[[Fitxer:HMSVictoriasinking1893.jpg|220px|leftesquerra|thumb|''Victoria'' enfonsant-se després de la col·lisió, foto presa des de l'HMS Collingwood. També s'hi veu l'HMS Nile.]]
El ''Victoria'' va bolcar només tretze minuts després del xoc, girant cap a estribord amb un brogit terrible, mentre les barques i tot el que no estava lligat queia cap al costat, i l'aigua que entrava causava explosions quan arribava a les calderes. Amb la quilla cap dalt, va entrar a l'aigua amb la proa per davant, i les hèlixs rotant amb greu perill per qualsevol que s'hi acostés. La majoria de la tripulació va aconseguir abandonar el vaixell, però els de la sala de motors no van rebre en cap moment l'ordre de deixar el seu lloc i es van ofegar. El capellà del vaixell, el reverend S. D. Morris RN, fou vist per última vegada intentant rescatar els malalts.<ref>Agnes Weston: My Life among the Bluejackets, James Nisbett: London, 1909. Pàgina 174.</ref> Mentre s'enfonsava, tota mena d'estris es desenganxaven del vaixell i pujaven enmig dels homes. La zona del voltant del naufragi va convertir-se en un "cercle creixent de bombolles i escuma, com una paella gegant de llet bullent", on les barques de rescat no gosaven d'entrar. Els equips de rescat anaven mirant mentre el nombre d'homes vius a l'aigua anava minvant. El tinent Lorin, un dels supervivents, va afirmar: "Tota mena d'articles flotants pujaven amb una força tremenda, i la superfície de l'aigua era una massa bullent. Anàvem d'una banda a l'altra, ens mig ennuegàvem amb aigua, i corríem entre el naufragi fins que vam quedar mig desmaiats". El canoner Frederick Johnson va explicar que l'havien xuclat cap endins tres cops i que al principi hi havia 30-40 persones al seu voltant, i després només tres o quatre.{{sfn|Hough|1959|p=93–98}}
 
Els vaixells que seguien van tenir més temps de fer accions evasives, i van poder anar evitant col·lidir entre ells. L'HMS Nile ja estava girant per seguir el ''Victoria'' quan va haver-hi el xoc, i va acostar-s'hi fins a uns 50 m mentre provava de girar. Alguns testimonis van dir que encara havia anat de més poc. De forma similar, a l'''Edinburgh'' li va anar de poc de no envestir el ''Camperdown'' pel darrere. L'Inflexible va acabar aturat a uns 180 m del ''Victoria'', i el ''Nile'' a 90 m.{{sfn|Hough|1959|p=90–91}}
 
[[Fitxer:HMS Camperdown damaged bow.jpg|220px|rightdreta|thumb|Els danys a la proa del ''Camperdown''.]]
357 membres de la tripulació foren rescatats i 358 en van morir. A l'HMS Collingwood li tocava aquell dia de proporcionar una llanxa de vapor per a la flota, i per tant, la seva llanxa estava preparada i va sortir al cap d'un minut que es desenganxessin el ''Camperdown'' i el ''Victoria''. El capità Jenkins va ignorar l'ordre inicial de Tryon de fer girar cua els vaixells de rescat i gràcies a això fou la que va recuperar més supervivents. Sis cossos es van recuperar immediatament després de l'enfonsament, però, encara que es va organitzar una cerca durant la nit i els dies següents, no se'n van trobar més. La cavalleria turca va buscar per les platges, però tampoc no hi van trobar cossos. Els sis es van soterrar l'endemà en un terreny que havia proporcionat el Soldà de Turquia als afores de Trípoli.<ref>{{ref-web|url= http://www.cwgc.org/search/cemetery_details.aspx?cemetery=2016406&mode=1|títol=TRIPOLI (VICTORIA) NAVAL CEMETERY| editor=Commonwealth War Graves Commission| consulta=12 de febrer de 2011}}</ref> 173 ferits es van traslladar als creuers ''HMS Edgar'' i ''Phaeton'' per anar a Malta. El comandant Jellicoe, que encaria patia de febre, sumant-hi l'estona a l'aigua, on va ser ajudat pe cadet Philip Roberts-West, va compartir la cambra del capità a l'''Edgar''.{{sfn|Hough|1959|p=98, 105–106.}}
 
Tryon va quedar-se al sostre de la sala de mapes mentre el vaixell s'enfonsava, acompanyat per Hawkins-Smith. Hawkins-Smith va sobreviure, però veia difícil que Tryon ho hagués pogut fer, perquè estava menys en forma, i ell amb prou feines havia escapat, primer dels embolics amb els aparells del vaixell, i després de la força de l'enfonsament.{{sfn|Hough|1959|p=99–100}}
 
Una preocupació immediata fou escatir per què un dels cuirassats de primera de Gran Bretanya — de disseny semblant a molts d'altres — s'havia enfonsat a causa d'un dany relativament modest, produït per una envestida a baixa velocitat. Es va considerar que, encara que era important de determinar exactament què havia passat, seria contraproduent dur a terme la investigació de forma pública, arriscant-se a exposar les debilitats dels vaixells britànics a les marines enemigues. Encara que els francesos ja havien deixat d'utilitzar l'esperó com a arma de guerra, i s'estava debatent la seva efectivitat, es va dictaminar oficialment que era una arma eficaç i poderosa. El Director de Construcció Naval, Mr. William Henry White, va redactar un informe i el va presentar al Parlament el novembre de 1893. L'informe negava que si el blindatge lateral del ''Victoria'' hagués arribat fins al punt de l'impacte (acabava més enrere), hagués pogut reduir els danys i s'hagués salvat el vaixell. També negava que les portes de mampara automàtiques haguessin estat útils, encara que poc després se'n van instal·lar a tots els vaixells principals de la Marina. També negava que el vaixell fos inestable, encara que es van fer modificacions a les mampares del vaixell germà ''Sans Pareil''.{{sfn|Hough|1959|p=112–117}}
[[Fitxer:HMS Victoria 1887 Watertight compartments.jpg|thumb|rightdreta|Plànols de l'HMS Victoria.]]
El 17 de juliol, va començar un consell de guerra a la coberta de l'HMS Hibernia, a Malta, per investigar l'enfonsament del ''Victoria'', i jutjar la conducta de la tripulació supervivent, sobretot del capità Maurice Bourke. Tota la tripulació (excepte tres, que foren excusats per malaltia) havien de comparèixer com a presoners davant del tribunal. El personal de l'almirall Tryon no constaven com a part de la tripulació, i per tant no estaven acusats. El president del tribunal era el nou almirall que s'havia nomenat per comandar la flota de la Mediterrània, Sir Michael Culme-Seymour. L'elecció de Seymour no era casual, ja que tenia dues feines molt delicades: recuperar la confiança de l'esquadra, i liderar la investigació de forma segura. Era un almirall respectat, prop del final de la seva carrera, i no esperava més nomenaments. Venia d'una família amb un gran tradició d'oficials de la Marina, era parent del Primer Lord de l'Almirallat, el seu pare havia estat capellà de la Reina Victòria, i l'havia recomanat el seu amic, el [[Alfred del Regne Unit (duc de Saxònia-Coburg Gotha)|Príncep Alfred]], que estava preocupat per un altre amic seu, el capità Bourke. El Príncep Alfred també li va recomanar que agafés com a secretari Henry Hoskins Rickard, que havia estat secretari seu, i que també va ser nomenat segon jutge advocat. Ja havia fet la mateixa funció en altres consells de guerra, que consistia a donar consell sobre detalls legals i resumir de forma imparcial els al·legats de l'acusació i de la defensa. El capità Alfred Leigh Winslow, expert en senyals i maniobres de la flota, fou nomenat fiscal i va viatjar a Malta juntament amb el nou almirall i el seu personal. El vicealmirall Tracey, superintendent de les drassanes de Malta, amb set capitans de la flota, formaven el tribunal. Malgrat algunes reticències, es va permetre la presència de la premsa. El taquígraf el va haver de proporcionar Central News. El capità Bourke va fer immediatament l'objecció que quatre dels jutges eren capitans de vaixells que havien pres part en l'incident, inclòs el capità del ''Camperdown'', i van ser substituïts per altres oficials.{{sfn|Hough|1959|p=118–122}}{{sfn|Gordon|1996|p=252–259}}
 
 
===Informe tècnic de l'Almirallat===
[[Fitxer:HMS Victoria (1887) and Camperdown collision diagram.jpg|thumb|rightdreta|Diagrama que mostra el punt de col·lisió i la penetració del ''Camperdown'' dins el ''Victoria''.]]
El Director de Construcció Naval, W.H. White va preparar un informe que reconstruïa exactament com s'havia enfonsat el vaixell, que es va publicar el setembre de 1893; combinava els testimonis dels supervivents amb els detalls de disseny coneguts del vaixell. El ''Camperdown'' havia impactat aproximadament a 20 m de la [[Roda (vaixell)|roda de proa]] del ''Victoria'' amb un angle aproximat de 80°, davant mateix d'una de les mampares transversals principals. El ''Camperdown'' estava navegant a uns 6 nusos (11 &nbsp;km/h), i per tant l'impacte era equivalent a l'energia d'un projectil dels canons de 300 &nbsp;mm que en aquella època estaven en servei, el BLR de 45 tonelades. Va empènyer la proa del ''Victoria'' uns 20 m de costat. El ''Camperdown'' no va poder entrar més dins del ''Victoria'' probablement en topar contra la coberta blindada protectora que travessava el ''Victoria'' per sota el nivell de l'aigua. La roda del ''Camperdown'' va penetrar poc menys de 2 m al costat del ''Victoria'', mentre que l'[[esperó (nàutica)|esperó]] submarí va penetrar uns 2,7 m, a 3,7 per sota de la línia de flotació. Si el ''Camperdown'' hagués anat més a poc a poc, era probable que els danys de la roda haguessin disminuït, però l'esperó submarí podria haver fet un forat al llarg del blindatge relativament prim del ''Victoria'' mentre continuava movent-se endavant. Havia passat una cosa semblant en una col·lisió entre els vaixells de guerra alemanys SMS König Wilhelm i el Großer Kurfürst, provocant l'enfonsament del segon. Això no va ser causat pel fet que els dos vaixells quedessin enganxats, encara que la inèrcia va fer que el ''Camperdown'' girés en relació amb el ''Victoria'' fent el forat més gran.<ref name="Times34098">''[[The Times]]'', The Loss of HMS Victoria, 2 de novembre de 1893, pàgina 4, número 34098, columna A. (Admiralty minutes confirming the cortmartial verdict and technical report on the sinking).</ref>
 
Després que el ''Camperdown'' es desenganxés, l'entrada inicial d'aigua no la limitava la mida del forat, sinó la velocitat a la qual l'aigua podia passar des dels compartiments afectats directament cap als seus adjacents. Es va observar que no hi havia hagut prou temps per tancar les portes estanques, procés que trigava tres o quatre minuts fins i tot quan els homes estaven en servei i preparats per fer-ho. La col·lisió va anar seguida de l'enfonsament progressiu de la proa, i la inclinació cada vegada més gran cap a estribord durant uns 10 minuts, moment en el qual la proa ja s'havia enfonsat 7 m des de la seva posició normal. Aproximadament la meitat de la llargada del vaixell estava submergida, i la punta de l'hèlix de babord sortia de l'aigua en comptes d'estar 3,4 m per sota. El vaixell estava escorat uns 20°. Llavors va haver-hi una sacsejada cap a estribord, i el vaixell va bolcar. Això es va atribuir al fet que l'aigua havia arribat a les portes i escotilles obertes de la torreta dels canons i els costats del vaixell, que ara començaven a inundar nous compartiments del costat d'estribord. El bolcat del vaixell va ser lent al principi, però es va anar accelerant, acompanyat per cada vegada més soroll, audible des dels vaixells propers, ja que tot el que no estava fixat anava caient cap a baix, empitjorant el procés. En aquell moment, el vaixell encara estava intentant d'arribar a port. Això tendia a forçar la proa cap avall i a fer que entrés més aigua al vaixell, mentre que el timó encallat cap a estribord tendia a augmentar l'escora.<ref name="Times34098"/>
 
[[Fitxer:HMS Victoria BL16.25 gun drawing.jpg|300px|leftesquerra|thumb|Secció que mostra un canó BL de 413 mm. El pes dels canons va contribuir a la inestabilitat del vaixell i al disseny baix del [[castell de proa]].]]
A partir dels informes dels supervivents es va estimar que al principi van quedar afectats dotze compartiments estancs, provocant una pèrdua de flotació d'unes 690 T a la part anterior del vaixell, la majoria concentrades per sota del nivell de la coberta blindada. L'aigua es va anar escampant cap a altres zones, i al final va arribar a omplir l'espai per sota de la coberta principal. No hi havia mampares significatives a les zones afectades, que haurien pogut tenir l'efecte d'evitar que l'aigua anés cap a la banda de babord i per tant haurien accentuat l'escora, però l'aigua havia inundat primer la banda del forat provocant el desequilibri. L'aigua no va entrar a la sala de calderes ni a la de motors. Es va determinar que si les portes dels canons i les portes de coberta haguessin estat tancades per evitar que l'aigua hi entrés, el vaixell no s'hauria capgirat. Normalment, aquestes portes haurien estat tancades si el vaixell estigués navegant amb mala mar, però no estava previst al procediment normal per tancar-se en cas de col·lisió. Podria no haver-se enfonsat, però això depenia de si algunes portes de mampares havien estat tancades o no, cosa que no estava clara. Si totes les portes haguessin estat tancades d'entrada de manera que només els compartiments foradats s'haguessin inundat, segurament la coberta del vaixell s'hauria mantingut per sobre del nivell de l'aigua amb una escora d'uns 9° i el ''Victoria'' hauria pogut continuar de forma autònoma.<ref name="Times34098"/>
 
* 'El tribunal està plenament convençut que, encara que cal lamentar que el Contraalmirall Albert H. Markham no va dur a terme la seva primera intenció de fer arribar al Comandant en Cap els seus dubtes sobre el senyal, seria fatal per als interessos del servei dir que tenia culpa pel fet de complir les ordres del Comandant en Cap present en persona'.
* El tribunal no va poder establir perquè el ''Victoria'' s'havia capgirat.
[[Fitxer:HMS Victoria (1887).jpg|thumb|leftesquerra|''Victoria'']]
[[Fitxer:HMSSansPareil1897.jpg|thumb|leftesquerra|''Sans Pareil'']]
 
Es va establir que el vaixell no hauria estat en perill si les portes estanques s'haguessin tancat a temps. Bourke va quedar sense culpa, perquè la col·lisió era deguda a l'ordre explícita de l'Almirall Tryon, però la sentència contenia una crítica implícita del Contraalmirall Markham. Winsloe es va queixar després que no se li havia permès de presentar el cas de forma adequada, i que hi havia proves més que suficients per condemnar Markham i altres de la seva tripulació per negligència. A Anglaterra, la premsa estava confusa sobre si les conclusions sobre Markham constituïen una acusació o no, i si era responsabilitat d'un oficial de desobeir una ordre perillosa. El ''Saturday Review'' va comentar, "el tribunal s'ha esquitllat de l'objectiu real amb una astúcia (ja que no podem dir-ne destresa) no totalment digna de la franquesa que esperem d'oficials i cavallers". El Capità Gerald Noel del ''Nile'', que havia testificat contra les accions del ''Camperdown'', va escriure a Markham observant que les coses haurien pogut acabar millor si hagués estat en qualsevol altre vaixell que el ''Camperdown'', i que en opinió seva el Capità Johnstone era incompetent. Charles Beresford i l'Almirall de la Flota, Sir Geoffrey Phipps Hornby van publicar una carta conjunta a la ''United Service Gazette'' on deien: "L'Almirall Markham podria haver refusat d'efectuar l'evolució que s'havia ordenat, i el ''Victoria'' s'hauria pogut salvar. L'Almirall Markham, però, hauria estat jutjat per un consell de guerra, i ningú no li hauria fet costat perquè no ens adonaríem que havia evitat una catàstrofe. Resumint, l'obediència incondicional és l'únic principi que ha de guiar les actuacions del servei". Això contrastava amb una afirmació que contenia el llibre oficial de senyals: "Encara que és obligació de cada vaixell de mantenir de forma tan correcta com sigui possible la posició que se li ha assignat, aquesta obligació no s'ha de considerar que alliberi el capità de la responsabilitat de prendre els passos necessaris per evitar cap perill a què estigui exposat, quan l'acció immediata és imperativa i el temps o les circumstàncies no permeten que s'obtingui el permís de l'Almirall".{{sfn|Gordon|1996|p=275–283}}
Després d'una cerca que va durar deu anys, un submarinista libanès anomenat Christian Francis va descobrir el [[derelicte]] el 22 d'agost de 2004 a 150 m de fondària. Està dret verticalment, amb la proa i uns 30 metres de la seva llargada enterrats al fang, i la popa apuntant directament a la superfície. No és l'únic derelicte que es troba així, tal com es pensava al principi, perquè el monitor rus Rusalka també ha quedat així. La inclinació poc usual d'aquest derelicte es creu que és deguda al pes de la torreta del davant que contenia l'armament principal i al fet que les hèlixs continuaven girant impulsant-lo cap avall.
 
La comèdia de l'Ealing de 1949 ''Kind Hearts and Coronets'' conté una sàtira de l'accident, on [[Alec Guinness]] fa el paper de l'Almirall Lord Horatio D'Ascoyne, que ordena una maniobra que provoca que el seu vaixell insígnia sigui envestit i enfonsat per un altre vaixell de la seva flota.{{sfn|Rubin|2008|p=60}}<ref>{{ref-web|url= http://www.nmm.ac.uk/server/show/conWebDoc.17870|títol=Did any ship's captain ever stand saluting on the bridge as his ship sank?| editor=National Maritime Museum| consulta= 10 juny 2009}}</ref>
 
===Relíquia de Lord Nelson===
El 2012, un submarinista britànic, Mark Ellyatt, va anunciar que havia descobert l'espasí de l'almirall [[Horatio Nelson]] a bord del ''Victoria''. Se sap que el vicealmirall Tryon era admirador de Nelson, i posseïa alguns efectes que havien estat seus. Ellyatt diu que va descobrir l'espasa a la cabina d'en Tryon, i que després la va amagar en una altra part del derelicte per evitar que la robessin. No la va recuperar ell mateix a causa de la incertesa sobre la seva propietat.<ref>{{ref-notícia |títol=Nelson's £1million sword is discovered at the bottom of the Med |nom=Rick |cognom=Dewsbury|url= http://www.dailymail.co.uk/news/article-2093409/Nelsons-sword-hidden-looters-diver-discovered-wreck-HMS-Victoria.html |diari=The Daily Mail |data=29 de gener de 2012| consulta=18 d'agost de 2014}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències|2}}
 
| ref = harv
}}
* {{ref-llibre|títol=Charlie B: A Biography of Admiral Lord Beresford of Metemmeh and Curraghmore| cognom=Bennett|nom=Geoffrey|any=1968| editor=Peter Dawnay Ltd.|lloc=Londres}}
* {{ref-llibre|nom=Andrew |cognom=Gordon|any=1996|títol=The Rules of the Game: Jutland and British Naval Command| editorial= John Murray|isbn=0719561310}}
* {{ref-llibre|nom=David |cognom=Brown|títol=Warrior to Dreadnought: Warship development 1860-1905| editorial= Chatham Publishing}}
* {{ref-llibre|nom=Richard |cognom=Hough|títol=Admirals in Collision| editorial=Hamish Hamilton Ltd|lloc= Londres|any=1959}}
* {{ref-llibre|nom=Oscar |cognom=Parkes |títol=British Battleships|isbn= 0-85052-604-3}}
* {{ref-llibre|nom=Louis Decimus |cognom=Rubin|títol=The Summer the Archduke Died: Essays on Wars and Warriors| editorial=University of Missouri Press|any=2008|isbn=0-8262-1810-5}}
* {{ref-llibre|nom=Rear-Admiral C. C. Penrose|cognom= Fitzgerald|títol= Life of Vice-Admiral Sir George Tryon K.C.B.| editorial= William Blackwood and sons|lloc= Edinburgh and London|any=1897}}
* [[The Times]], The Loss of HMS Victoria, 2 de novembre de 1893, pàgina 4, número 34098, columna A. (Notes de l'Almirallat que descriuen l'enfonsament)
* ''Minutes of Proceedings at a Court-Martial held on board her Majesty's ship ''Hibernia'' at Malta, on Monday, the seventeenth day of Julyjuliol 1893; and by adjournment, every day thereafter (Sunday excepted) to the Twenty-seventh day of Julyjuliol 1893, to enquire into the loss of her Majesty's ship ''Victoria'' '', Her Majesty's Stationery Office, printed by Darling & son Ltd, 1893.
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [https://www.youtube.com/watch?v=WM9buB3z8qs Christian Francis explicant el descobriment de l'HMS Victoria]
* [http://seaworldblog.wordpress.com/2013/08/14/the-worlds-only-vertical-wreck-hms-victoria/ The World’sWorld's only Vertical Wreck – HMS Victoria]
* [http://www.memorials.inportsmouth.co.uk/city-centre/victoria.htm ''Victoria'' memorial a Portsmouth]
* [http://www.dailystar.com.lb/article.asp?edition_id=1&categ_id=1&article_id=8034 Article del Lebanon Daily Star sobre el descobriment del derelicte]
* [http://www.wrecksite.eu/wreck.aspx?32187 HMS Victoria al lloc de l'enfonsament, inclou el vídeo i la posició]
* [http://www.mcgonagall-online.org.uk/poems/mpgvictoria.htm Poema de William McGonagall que commemora la pèrdua del ''Victoria'']
 
 
[[Categoria:Vaixells de la Royal Navy]]
305.518

modificacions