Roger Bernat III de Foix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 18:
Poc després d'arribar al govern el [[1265]] va participar a les lluites successòries al [[comtat d'Urgell]] al costat dels [[Cardona]] i contra els Montcada (la família de la seva dona) que tenia el suport del [[rei]] [[Jaume I el Conqueridor]] però el [[1269]] es va signar la pau i el [[vescomtat de Castellbó]] li fou reconegut tot i el perill d'expropiació per les acusacions que s'havien presentat d'heretgia contra l'antic vescomte [[Arnau I de Castellbó|Arnau I]], el besavi de Roger Bernat, i contra la vescomtessa [[Ermessenda de Castellbò]], la seva àvia.
Posteriorment el comte Roger Bernat III va establir una aliança amb [[Guerau V d'Armanyac]] contra el senyor de [[Sompui]], que va demanar ajut al rei [[Felip III de França]]. El rei va citar el comte a la seva presència i no s'hi va presentar. El [[
El [[1276]] va envair [[Regne de Navarra|Navarra]] en suport del partit francès en les lluites successòries i va ocupar [[Pamplona]] que fou saquejada i en recompensa el rei li va retornar la resta dels seus antics dominis al sud del Pas de la Barra. Roger Bernat III de Foix va seguir negociant el vell litigi d'[[Andorra]] i finalment es va establir el [[pariatge]] del [[8 de setembre]] del [[1278]] amb el [[bisbe]] [[Pere d'Urtx]], que va establir la consenyoria entre el bisbe i el comte
El [[1280]] Roger Bernat tornà a revoltar-se a [[Catalunya]], gràcies a la seva possició com a baró pel vescomtat de Castellbò, però els catalans de [[Pere el Gran]] van aconseguir capturar el comte al castell de [[Balaguer]] el [[22 de juliol]] de [[1280]] i fou empresonat i llavors va ser el rei francès qui va intentar el seu alliberament al temps que garantia la seguretat al comtat. El [[1282]] després de les [[Vespres Sicilianes]] el [[Papa]] va excomunicar al comte-rei Pere i va declarar el regne vacant i la corona oferta al rei de França. El comte-rei llavors va alliberar a Roger Bernat III a canvi de la renúncia al [[vescomtat de Castellbó]] el [[1283]], renúncia que després, una vegada alliberat, va rebutjar per haver estat aconseguida per la força per un excomunicat i es va unir a les forces del rei de França en la [[Croada contra la Corona d'Aragó]], participant en l'apaivagament de la [[Revolta de Perpinyà]], la [[Setge d'Elna|conquesta d'Elna]] el [[25 de maig]] de [[1285]] i el [[Setge de Girona (1285)|setge de Girona]], on va entrar el [[7 de setembre]] del mateix any, i va participar a les negociacions politiques tenint com a company negociador a Ramon Roger germà del [[Comtat de Pallars Sobirà|comte de Pallars Sobirà]] i com a oponent a [[Ramon Folc VI de Cardona|Ramon Folc]], [[vescomte de Cardona]], amb qui estava emparentat. Però una derrota de la flota a la [[Batalla naval de les Formigues]] i la [[pesta]] que va afectar a les forces franceses, van provocar una rapida retirada. El rei Felip III de França va morir a [[Perpinyà]] el [[5 d'octubre]] de [[1285]], però Pere II va morir poc després l'[[11 de novembre]] també del mateix any.
| |||