Jaume Oliveras i Brossa: diferència entre les revisions

'''Jaume Oliveras i Brossa''' ([[la Garriga]], [[1877]] - Barcelona, [[6 de setembre]] del [[1957]]) fou un [[capellà]], missioner i excursionista, gran precursor de la marxa no competitiva de muntanya a Catalunya.<ref>{{ref-publicació| cognom = Mas | nom =Josep | enllaçautor = | article = Del Matagalls a Montserrat | consulta = | publicació = [[Presència]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 2009 | data = 27 d'agost de 2010 | pàgines = p.22-25 | id =GI-143-1965}}</ref>

 

Va rebre l'ordenació sacerdotal el [[1903]] i un any després –concretament el [[5 d'agost]] de [[1904]]- va dur a terme una marxa a peu entre el [[Montseny]] i [[Montserrat]] en menys de 24 hores i en companyia d'un altre capellà amic seu, Antoni Arenas.

 

L'any [[1917]] passà a exercir durant molts anys el seu ministeri a [[Veneçuela]], a les missions de la [[Guaiana]] veneçolana, fins que va tornar l'any [[1925]] a Catalunya.

 

El [[1931]] es convertí en el primer rector de la nova [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]] [[Gràcia|gracienca]] de [[Parròquia de Santa Teresa de l'Infant Jesús|Santa Teresa de l'Infant Jesús]] a la [[Via Augusta]] de Barcelona, dedicada a [[Santa Teresa de Lisieux]] i la construcció de la qual va emprendre per encàrrec del [[Manuel Irurita Almandoz|bisbe Irurita]] i que va inaugurar el [[1944]].

 

Mossèn Oliveras hagué de sortir de Catalunya el juliol del 1936, en esclatar la [[Guerra Civil Espanyola]] i veure assaltat el seu domicili. Amb l'ajuda de [[Ventura Gassol]] va haver de fugir a França en vaixell i va tornar el [[17 de setembre]] a espanya per incorporar-se com a capellà al [[Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat]].

 

 

Estretament vinculat al [[Centre Excursionista de Catalunya]], Oliveras es féu soci del Club Excursionista de Gràcia quan va arribar a l'esmentada [[Parròquia eclesiàstica|parròquia]], de la qual en seria rector fins al moment de la seva mort.

 

== Referències ==