Cova de Chauvet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Coves de França usant HotCat |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 1:
{{indret}}
La '''cova de Chauvet'''<ref>Francés: ''La Grotte Chauvet''</ref> o '''cova de Chauvet-Pont-d'Arc''' és una [[cova]] en el departament d'[[Ardecha]] del sud de [[França]] que conté unes de les més antigues pintures rupestres conegudes, així com altres manifestacions de la vida del [[Paleolític superior]].<ref name="Clottes214">{{cita Harvard|Clottes|2003b|p=214|sp=sí}}
La cova va ser explorada per primera vegada el 18 de desembre de 1994 per un trio d'espeleòlegs: Éliette Brunel-Deschamps, Christian Hillaire i Jean-Marie Chauvet, de qui va prendre el nom.<ref>Chauvet (1996) va fer un informe detallat del descobriment.[http://www.culture.gouv.fr/culture/arcnat/chauvet/es/fr-grot1.htm disponible aquí].</ref> A més de les pintures i altres proves d'activitat humana també van descobrir restes [[Fòssil|fossilitzades]], petjades i marques d'una varietat d'animals, alguns dels quals s'han extingit. L'estudi addicional de l'arqueòleg francès Jean Clottes ha revelat molt sobre el lloc, encara que la datació ha estat motiu de certa controvèrsia.
Línia 7:
== Característiques ==
[[Imatge:Pontdarc.jpg|esquerra|vinheta|Vista del Pont d'Arc, ubicació de la cova.]]
La cova està situada a les coordenades N 44° 21' i I 4° 29' 24", per sobre del curs superior del riu Ardecha abans de l'obertura de l'''arc de Pont d'Arc''. Les goles de la regió d'Ardecha són la llar de nombroses coves, moltes d'elles amb interès geològic o arqueològic. La ''cova de Chauvet'', no obstant això, és inusualment gran i la qualitat, quantitat i estat de les obres d'art trobades a les seves parets són espectaculars. Sobre la base de la [[Datació basada en el carboni-14|datació per radiocarboni]], la cova sembla haver estat ocupada pels éssers humans durant dos períodes diferents: el [[Aurinyacià]] i el [[Gravetià]]. La major part de l'obra d'art es remunta a la més antiga de les dues eres, el Aurinyacià (30 000 a 32 000 AP). La posterior ocupació gravetiana, que es va produir fa 25 000 a 27 000 anys, va deixar poc més que petjades d'un nen, les restes carbonitzades de llars antigues i les taques de fum de les torxes que il·luminaven les coves. Després de la visita del nen a la cova, es van descobrir indicis que suggereixen que la cova es va tapar fins que va ser redescoberta l'any 1994..<ref>{{
El sòl argilenc de la cova conserva les petjades d'óssos de les cavernes, juntament amb grans depressions arrodonides, que es creu són els nius "on els óssos dormien". Els ossos fossilitzats són abundants i inclouen els cranis d'óssos de les cavernes i el crani amb banyes d'un [[Cabra dels Alps|íbex]].
Línia 17:
La cova conté les [[Art rupestre|pintures rupestres]] més antigues conegudes, basant-se en la [[Datació basada en el carboni-14|datació per radiocarboni]] del «sutge sobre els dibuixos, procedent de les torxes i del sòl», segons Jean Clottes. Clottes conclou que «les dates es divideixen en dos grups, un centrat al voltant de 27 000-26 000 AP i l'altre al voltant de 32 000-30 000 AP». A partir de 1999, s'han fixat les dates de 31 mostres de la cova. La més antiga, mostra Gifa 99776 de la «zona 10», es data en 32 900 ± 490 AP.<ref>{{cita Harvard |Clottes|2003b|p=33|sp=sí}}</ref><ref>{{cita Harvard |Chauvet|1996|p=131|sp=sí|text=per una cronologia de varies coves. Pròleg de Bahn i epíleg de Clottes discutint la datació de Chauvet.}}</ref>
No obstant això, alguns arqueòlegs han posat en dubte aquestes dates. Christian Züchner, basant-se en la seva datació arqueològica, és de l'opinió que les pintures vermelles són del període [[Gravetià]] (c. 28 000-23 000 AP) i les pintures negres són de principis del període [[Magdalenià]] (ca.18 000 -10 000 AP).<ref>{{
== Notes i referències ==
Línia 23:
=== Bibliografia ===
* {{
* {{
* {{
* {{
== Enllaços externs ==
|