Šalim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{infotaula personatge}}
'''Shalim''' (Šalim, Shalem) és un [[déu]] del panteó [[religió ugarítica|ugarític]] esmentat a inscripcions en tauletes exhumades durant les excavacions del palau d'[[Ugarit]], a [[Síria]]. Segons l'arqueòleg americà [[William Foxwell Albright]], Shalim i el seu bessó [[Shahar]] són representacions dels dos aspectes del planeta [[Venus (planeta)|Venus]], Shalim és el déu del crepuscle identificat amb «l'estrella del vespre», i Shahar el déu de l'alba identificat amb «l'estrella del matí».<ref> {{ouvrage|lang=en|titre=Theological Dictionary of the Old Testament |auteur1=G.J. Botterweck|auteur2=H. Ringgren|auteur3=H.J. Fabry|date=2006|issue=v. 15|éditeur=Alban Books Limited|isbn=9780802823397}}</ref>
Les excavacions del palau d'Ugarit varen posar al descobert gran quantitat de tauletes, escrites en diferents idiomes i referents a diverses temàtiques. El 1930, Schaeffer i Chenet varen recollir molts dels textos, un dels més ben conservats és un poema escrit a una tauleta que es conserva en el museu del Louvre i que relata la història mítica del naixement de les dues deïtats astrals: Shahar i Shalim, l'estrella del matí i de l'estrella de la tarda, anomenat ''El naixement dels déus elegants i bells''.<ref>[http://www.persee.fr/doc/syria_0039-7946_1933_num_14_2_3670 La naissance des dieux gracieux et beaux]</ref> La tauleta relata el matrimoni del gran déu [[El]] amb dues dones amb les quals engendra els dos bessons, «els déus elegants», que anomena els fills del mar, una mena de mite dels orígens de la civilització i l'agricultura.<ref> [http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=21644 ''La naissance des dieux gracieux et beaux'']</ref> Tots dos són alletats per «La Dama», probablement [[Anat (deessa)|Anat]] (Athirat o Asherah), i tenen tanta gana com «(un) llavi a la terra i (un) llavi al cel»; en altres textos ugarítics, els dos déus nounats són associats amb la deessa del sol.<ref name=vanderp755>Van der Toorn et al., 1999, [https://books.google.com/books?id=yCkRz5pfxz0C&pg=PA756&dq=salim+god+ugarit+canaanite&lr=#v=onepage&q=salim%20god%20ugarit%20canaanite&f=false pp. 755-6]</ref> Una altra inscripció és una frase que es repeteix tres vegades: «Permetin-me invocar els déus amables, els déus voraces de ym». Ym en la majoria de les llengües semítiques significa «dia» i Shalim i Shahar, divinitats bessones del capvespre i l'alba, es van concebre com el començament i final del dia.<ref name=vanderp222>Van der Toorn et al., 1999, p. 222.</ref>
Shalim també es menciona per separat a les llistes de déus d'Ugarit i les formes del seu nom també apareixen en noms personals, potser com un nom o epítet diví.<ref name=vanderp755/> Molts estudiosos creuen que el nom de Shalim es preserva en el nom de la ciutat de [[Jerusalem]].<ref name=vanderp755/><ref>«N. Na'aman, Canaanite Jerusalem and its central hill country neighbours in the second millennium B.C.E.», ''Ugarit-Forschungen'' Vol. 24 (1992), pp. 275-291.</ref><ref>L. Grabbe, ''Ethnic groups in Jerusalem, in Jerusalem in Ancient History and Tradition'' (Clark International, 2003) pp. 145-163.</ref><ref>John Day, ''Yahweh and the gods and goddesses of Canaan'', Sheffield Academic Press 2002, p180</ref> El déu Shalim pot haver estat associat al vespre i l'estrella del vespre en els sentits etimològics d'una 'finalització' del dia, 'posta de sol' i 'pau'.<ref name="RinggrenFabry2006">{{cite book|author1=Helmer Ringgren|author2=Heinz-Josef Fabry|title=Theological Dictionary of the Old Testament|url=https://books.google.com/books?id=63BP9RPm26sC&pg=PA24|year=2006|publisher=Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-2339-7|pages=24–}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
*{{cite book|title=Yahweh and the gods of Canaan: a historical analysis of two contrasting faiths|authorlink1=William Foxwell Albright|first1=William Foxwell|last1=Albright|edition=Reprint|publisher=Eisenbrauns|year=1968 / 1990|ISBN= 978-0-931464-01-0}}
*{{cite book|title=Prehistoric religion: mythology, symbolism|first1=Ariel|last1=Golan|publisher=Ariel Golan (Original from the University of Virginia|year=2003|ISBN= 978-965-90555-0-0}}
*{{cite book|title=Dictionary of Deities and Demons in the Bible DDD |first1=Karel|last1=van der Toorn|first2=Bob|last2=Becking|first3=Pieter Willem|last3=van der Horst|edition=2nd, revised|publisher=Wm. B. Eerdmans Publishing|year=1999|ISBN=9780802824912}}
{{autoritat}}
| |||