Šalim: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{infotaula personatge}}
'''Šalim''' (Xalim, Shalim, Xalem, Shalem) és un [[déu]] del panteó [[religió ugarítica|ugarític]] esmentat a inscripcions en tauletes exhumades durant les excavacions del palau d'[[Ugarit]], a [[Síria]]. Segons l'arqueòleg americà [[William Foxwell Albright]], Shalim i el seu bessó [[
Les excavacions del palau d'Ugarit varen posar al descobert gran quantitat de tauletes, escrites en diferents idiomes i referents a diverses temàtiques. El 1930, Schaeffer i Chenet varen recollir molts dels textos, un dels més ben conservats és un poema escrit a una tauleta que es conserva en el [[museu del Louvre]] i que relata la història mítica del naixement de les dues deïtats astrals: Shahar i Shalim, l'estrella del matí i de l'estrella de la tarda, anomenat ''El naixement dels déus elegants i bells''.<ref>[http://www.persee.fr/doc/syria_0039-7946_1933_num_14_2_3670 La naissance des dieux gracieux et beaux]</ref> La tauleta relata el matrimoni del gran déu [[El]] amb dues dones amb les quals engendra els dos bessons, «els déus elegants», que anomena els fills del mar, una mena de mite dels orígens de la civilització i l'agricultura.<ref> [http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=21644 ''La naissance des dieux gracieux et beaux'']</ref> Tots dos són alletats per «La Dama», probablement [[Anat (deessa)|Anat]] (Athirat o Asherah), i tenen tanta gana com «(un) llavi a la terra i (un) llavi al cel»; en altres textos ugarítics, els dos déus nounats són associats amb la deessa del sol.<ref name=vanderp755>Van der Toorn et al., 1999, [https://books.google.com/books?id=yCkRz5pfxz0C&pg=PA756&dq=salim+god+ugarit+canaanite&lr=#v=onepage&q=salim%20god%20ugarit%20canaanite&f=false pp. 755-6]</ref> Una altra inscripció és una frase que es repeteix tres vegades: «Permetin-me invocar els déus amables, els déus voraces de ym». Ym en la majoria de les llengües semítiques significa «dia» i Shalim i Shahar, divinitats bessones del capvespre i l'alba, es van concebre com el començament i final del dia.<ref name=vanderp222>Van der Toorn et al., 1999, p. 222.</ref>
|