Revisió del 12:21, 9 abr 2018 modifica 83.42.181.250 (discussió) res Etiquetes: Substitució editor visual ← Edició anterior		Revisió del 12:22, 9 abr 2018 modifica desfés Docosong (discussió \| contribucions) Creadors de comptes, Autopatrullats, Buròcrates, Reversors, Administradors 79.337 edits m Revertides les edicions de 83.42.181.250. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula de polític \| tipus_infotaula = monarca \| titol_personal = Rei de Castella, de Toledo, de Lleó, de Galícia, de Sevilla, de Còrdova, de Múrcia, de Jaén i de l'Algarve \| predecessor = [[Ferran III de Castella\|Ferran III]] \| successor = [[Sanç IV de Castella\|Sanç IV]] \| pares = [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i [[Beatriu de Suàbia]] \| conjuge = [[Violant d'Aragó i d'Hongria\|Violant d'Aragó]] \| escutpeu = Coat of Arms of the Heir of the Crown of Castile 13th-16th Centuries.svg }} [[Fitxer:LibroDesJuegasAlfonXAndCourt.jpg\|thumb\|Alfons X el Savi i la seva cort.]] '''Alfons X de Castella''', dit '''''el Savi''''' ([[Toledo]], [[23 de novembre]] de [[1221]] - [[Sevilla]], [[4 d'abril]] de [[1284]]), fou [[rei de Castella]] ([[1252]]-[[1284]]). ~~www.xvideos.com~~ == Orígens familiars == Fill gran de [[Ferran III de Lleó i de Castella]] i de [[Beatriu de Suàbia]], quan el seu pare va iniciar el [[Setge de Sevilla (1247-1248)\|setge d'Isbiliya]] va atacar sense èxit l'[[Algarve]].<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Valls i Taberner \|nom=Ferran \|enllaçautor=Ferran Valls i Taberner \|títol=Relaciòns familiars i politiques entre Jaume el Conqueridor i Anfós el Savi \|url= https://books.google.es/books?id=_Bz7i744CTEC&q=sevilla+jaume+el+conqueridor&dq=sevilla+jaume+el+conqueridor&hl=ca&sa=X&ved=0CCYQ6AEwAGoVChMIpdLNi9emyAIVBNcaCh0TZgkK \|llengua= \| editorial=Feres & fils \|data=1918 \|pàgines=7 \|isbn=}}</ref> Va heretar el [[regne de Castella]] a la mort del seu pare el [[1252]]. Va fracassar en la pugna per la corona del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] a la qual va dedicar molt esforç i diners. Va prendre diverses places andaluses, [[Cadis]] entre elles, però va haver de renunciar a l'[[Algarve]] i a les seves aspiracions sobre [[Navarra]]. El [[1260]] conquesta i incendia [[Rabat]].{{CC\|data=octubre de 2015}} [[Fitxer:Alfonso X el Sabio (José Alcoverro) 01.jpg\|thumb\|180px\|dreta\|Estàtua a [[Madrid]] ([[Josep Alcoverro i Amorós\|J. Alcoverro]], [[1892]]).]] Va haver de plantar cara a diverses rebel·lions internes entre les quals destaquen la dels [[mudèjar]]s el [[1264]] i al problema successori plantejat en els últims anys del seu regnat. El monarca, casat des de [[1249]] amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria\|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor\|Jaume I de Catalunya-Aragó]], va tenir deu fills legítims, però el primogènit i hereu al tron, don [[Ferran de la Cerda]], va morir el [[1275]]. any en què el sultà marínida del Magreb [[Abu-Yússuf Yaqub ibn Abd-al-Haqq]] va enviar dos cossos expedicionaris que van creuar l'[[Estret de Gibraltar\|Estret]] apoderant-se de [[Tarifa]] i [[Algesires]] derrotant als castellans a la [[Batalla d'Écija]],<ref>{{Ref-llibre \|cognom=Thacker \|nom=Shelby \|cognom2=Escobar \|nom2=Jose \|títol=Chronicle of Alfonso X \|url= https://books.google.es/books?id=msYeBgAAQBAJ&pg=PA17&dq=1275+ecija&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMIzNnMnpOoyAIVyasaCh3tNwhR#v=onepage&q=1275%20ecija&f=false \|llengua=anglès \| editorial=University Press of Kentucky \|data=2015 \|pàgines=17 \|isbn=0813158885}}</ref> iniciant la [[Guerra de l'Estret]].. El rei va tractar de defensar els drets successoris del [[Alfons de la Cerda\|seu nét]], el primogènit de Ferran, però [[Sanç IV de Castella\|Sanç]], fill segon del rei i germà de [[Ferran de la Cerda]], va reclamar la successió per a ell rebent moltes adhesions a la seva causa. El rei va conservar solament la fidelitat de [[Sevilla]] on va viure els últims mesos de la seva vida bastant aïllat i secundat solament per un reduït nombre dels seus antics col·laboradors. Per aquest motiu en l'escut d'aquesta ciutat andalusa hi figurin les síl·labes [[NO-DO]], amb una madeixa entre les dues, que donen principi i fi a la frase ''No m'ha dejado'' ("No m'ha deixat") en al·lusió a lleialtat dels sevillans. Durant el seu regnat va impulsar l'economia destacant entre altres mesures la institucionalització de la [[Concejo de la Mesta\|Mesta]] en [[1273]]. També va fomentar la repoblació de terres conquistades als musulmans ([[Regne de Múrcia\|Múrcia]]), Baixa [[Andalusia]]) i la unificació legislativa amb el [[Fur Real]] i les [[Set Partides]]. Va voler impulsar l'armada i protegir les costes de les incursions pirates, i atacar per mar el nord d'Àfrica: amb aquests objectius va fundar l'[[Orde de Santa Maria d'Espanya]] en 1272, però la flota fou aniquilada en 1279 i l'orde desaparegué l'any següent. A pesar d'haver pactat amb [[Pere el Gran]] el [[Tractat d'Ágreda (1281)\|Tractat d'Ágreda]] per garantir el suport de la Corona d'Aragó a les pretensions de Sanç, a canvi de la pau i cessions territorials,<ref>{{es}} Carlos Ayala Martínez, ''[http://revistas.ucm.es/ghi/02143038/articulos/ELEM8686120151A.PDF Paces castellano-aragonesas de Campillo-Agreda (1281)]''</ref> Alfons va decretar el desheretament de Sanç el [[8 de novembre]] de [[1282]], però aquest va accedir finalment al tron a la mort del seu pare. == Política cultural == [[Fitxer:Alfonso-LJ-27V.jpg\|thumb\|dreta\|Il·lustració d'un problema d'[[escacs]] al ''Libro de axedrex, dados y tablas'', publicat a Sevilla el 1283.]] Va fomentar l'activitat cultural, promocionant l'[[Escola de traductors de Toledo]] i va ser excel·lent poeta en [[gallec]]. De la seva extensa obra jurídica, científica, històrica i literària, en destaquen ''El fuero real de Castilla'', el ''Codigo de las siete partidas'', les ''[[Tablas alfonsíes]]'', la ''[[Crónica general e grand estoria]]'', i les ''[[Cantigas de Santa María]]'' (en gallec), així com el ''Lapidario'' i el ''Libro de axedrex, dados y tablas''.<ref>Edició crítica del llibre ''Juegos diversos de Axedrex, dados, y tablas con sus explicaciones, ordenados por mandado del Rey don Alfonso el Sabio'': {{ref-web\|url= http://knol.google.com/k/paolo-canettieri/alfonso-x-el-sabio-il-libro-dei-giochi/vyvpjuoxc2n0/170#\|títol= ALFONSO X - Libro de los juegos\| consulta=21 abril 2010 \|obra= \| editor= Paolo Canettieri\|data= \|llengua= italià }}</ref> Alfons X va realitzar també la primera [[reforma ortogràfica]] (normalització) del [[castellà]], idioma que va adoptar com a oficial del regne en detriment del [[llatí]], a nivell institucional. L'escola de traductors de Toledo va aglutinar un grup d'estudiosos [[cristià\|cristians]], [[jueu]]s i [[musulmà\|musulmans]] que van desenvolupar una important labor científica en rescatar textos de l'antiguitat i traduir-los a les llengües occidentals, un fet que va contribuir a posar els fonaments del renaixement científic en l'Europa medieval. == Núpcies i descendents == Es casà en primeres núpcies, vers el [[1240]], amb [[Maria Guillén de Guzmán]], matrimoni que posteriorment fou anul·lat, i amb qui va tenir dos fills: * la infanta [[Beatriu de Castella i de Guzmán\|Beatriu de Castella]] ([[1242]]-[[1303]]), casada el [[1253]] amb [[Alfons III de Portugal]] * l'infant Martí Alfons de Castella, abat a [[Valladolid]] * la infanta Urraca Alfons de Castella El [[26 de novembre]] de [[1247]] es concertà el seu casament amb [[Violant d'Aragó i d'Hongria\|Violant d'Aragó]], filla de [[Jaume I el Conqueridor]] i [[Violant d'Hongria]], que es realitzà el [[4 d'abril]] de [[1248]] a la [[catedral de Valladolid]]. D'aquesta unió tingueren: * l'infant Ferran, mort molt jove i enterrant al monestir de Las Huelgas a Burgos. * la infanta Berenguera de Castella ([[1253]]-[[1300]]), promesa a Lluís Capet, fill del [[rei de França]] [[Lluís IX de França\|Lluís IX]], però no s'arribaren a casar per la mort prematura d'aquest el [[1260]]. Fou enterrada al monestir de Las Huelgas. * la infanta [[Beatriu de Castella i d'Aragó\|Beatriu de Castella]] ([[1254]]-[[1280]]), casada amb [[Guillem V de Montferrat]]. * l'infant [[Ferran de la Cerda]] ([[1255]]-[[1275]]). Hereu al tron castellà. La seva mort prematura permeté que el seu germà Sanç es convertí en rei. * la infanta Elionor de Castella ([[1257]]-[[1275]]) * l'infant [[Sanç IV de Castella]] ([[1258]]-[[1295]]), [[rei de Castella]] i [[rei de Lleó]] * la infanta Constança de Castella ([[1258]]-[[1280]]), abadesa de [[Reial monestir de Las Huelgas\|Las Huelgas]]. * l'infant Pere de Castella ([[1260]]-[[1283]]), senyor de Ledesma * l'infant [[Joan de Castella i d'Aragó\|Joan de Castella]] ([[1262]]-[[1319]]), senyor de València de Campos * la infanta Isabel de Castella (v[[1272]]), morta molt jove * la infanta Violant de Castella ([[1265]]-[[1296]]), casada amb Dídac López de Haro, [[senyoriu de Biscaia\|senyor de Biscaia]] * l'infant Jaume de Castella ([[1266]]-[[1284]]), senyor de Cameros == Referències == {{referències}} == Enllaços externs == * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/rahis/01260074687843777438813/p0000001.htm Reproducció d'una inscripció amb les armes d'Alfons X] a la Biblioteca Cervantes. * [http://www.dip-alicante.es/cau/article26.htm Alacant i Alfons X el savi.] == Obres de l'escola d'Alfonso X a la xarxa == * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01604185103474960770035/index.htm Lapidario] a la Biblioteca Cervantes. {{Inicia taula}} {{Filera de successions\|títol= [[Rei de Castella]]<br />[[Rei de Lleó]] \|abans= [[Ferran III de Castella\|Ferran III]] \|després= [[Sanç IV de Castella\|Sanç IV]] \|anys= [[1252]]–[[1284]]}} {{Finalitza taula}} {{commonscat}} {{Dia de les Lletres Gallegues}} {{Autoritat}} [[Categoria:Fundadors de comunitats o ordes religiosos catòlics]]

Alfons X de Castella: diferència entre les revisions