Arqueologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses [[Societat|societats humanes]] que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir. Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la [[història]] quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen) l'[[escriptura]]. En canvi només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a dir aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment categoritzem de [[Prehistòria|prehistòrica]]. Té uns mètodes de treball propis determinats (sobretot el de l'[[Excavació arqueològica|excavació]]) amb els quals pretén [[Reconstrucció històrica|reconstruir el passat]].
Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les deixalles, etc.
[[1939]] i dirigint les excavacions d'aquest jaciment empordanès; després d'ell la direcció d'[[Empúries]] va recaure en [[Eduard Ripoll]]. Paral·lelament el prestigiós paleolitista [[Lluís Pericot]] dirigia el jaciment gandià de la [[Cova del Parpalló]] (1941-1945); i A. del Castillo impulsava les primeres experiències d'arqueologia medieval des de la [[Universitat de Barcelona|UB]]. Malgrat aquestes excepcions, les activitats arqueològiques foren molt minses a partir d'aleshores i només les universitats i els museus podien impulsar-la. A més a més el patrimoni arqueològic descobert va passar a ser regit per una desastrosa xarxa de comissaries o delegacions de la Comissaria General de Madrid (1940).
La Universitat de Barcelona no va començar a recuperar la seva iniciativa investigadora fins que hi van ingressar els professors [[Joan Maluquer de Motes i Nicolau|Joan Maluquer de Motes]] el 1958, i [[Miquel Tarradell i Mateu|Miquel Tarradell]]<nowiki/>i [[Pere de Palol i Salellas|Pere de Palol]] el 1970. Maluquer va fundar immediatament l'Institut d'Arqueologia i Prehistòria el [[1959]] i la revista ''[[Pyrenae]]'' el [[1965]], i també organitzava regularment el Simposi de Prehistòria Peninsular. Tarradell va fundar també una revista dita ''Fonaments'' el [[1978]], que aprofundia en les descobertes de prehistòria i món antic que es realitzaven a Catalun
Amb el desenvolupament del sistema universitari dels [[anys setanta]] (creació altra vegada de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] el 1968 i obertura de delegacions a Girona, Lleida i Tarragona) s'amplien les noves generacions de l'ofici arqueòleg i augmenta molt l'activitat excavadora. Aquest èxit va provocar una certa exigència entre professionals per mantenir un control rigorós de l'estratigrafia. El restabliment altra vegada de la [[Generalitat de Catalunya]] la tardor del 1977 va permetre la creació del Servei d'Arqueologia el 1980 (amb cinc serveis territorials (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) i un de central) el qual ha quedat totalment ocupat per l'augment geomètric d'excavacions que ha de dur a terme, sobretot casos d'urgència, els costos de les quals recauen sobretot en ajuntaments i diputacions.
Durant els [[anys noranta]] les noves exigències culturals de la societat, la destrucció de patrimoni pel boom constructiu i les renovacions metodològiques pels avenços científics suposaren els nous reptes de l'arqueologia catalana.
El 2012 es va trobar la figura de [[l'encantat de Begues]].
== Contingut ==
[[null amaga]<nowiki>] </nowiki>
* [[Arqueologia#Llista d'arqueòlegs importants|1Llista d'arqueòlegs importants]]
* [[Arqueologia#Corrents arqueològics|2Corrents arqueològics]]
* [[Arqueologia#Referències|3Referències]]
* [[Arqueologia#Vegeu també|4Vegeu també]]
* [[Arqueologia#Bibliografia|5Bibliografia]]
* [[Arqueologia#Enllaços externs|6Enllaços externs]]
=== Llista d'arqueòlegs importants[modifica] ===
* Edward C. Harris
* [[David Leonard Clarke]]
* [[John Frere]]
* [[Eudald Carbonell]]
* [[Jens Jacob Asmussen Worsaae]]
* [[Michele Mercati]]
* [[John Grahame Douglas Clark]]
* [[Leo Frobenius]]
* [[Lewis Roberts Binford]]
* [[Oscar Montelius]]
* [[Daniel Wilson|Sir Daniel Wilson]]
* [[Sven Nilsson Svenson]]
* [[Vedel Simonsen]]
* [[Ian Hodder]]
== Corrents arqueològics[modifica] ==
La majoria dels arqueòlegs del passat van definir l'arqueologia com ''l'estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda''.
Altres arqueòlegs van emfatitzar els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com ''la reconstrucció de la vida dels pobles antics''.
En alguns països, especialment als [[Estats Units]], l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'[[antropologia]]. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures.
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueòlegs estudiaven una antiga eina de [[ceràmica]] com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estètic, els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.
La investigació arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l'[[edat de pedra]] i a l'[[Edat antiga|antiguitat]]. No obstant això, durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s'ha aplicat a etapes més recents, com l'[[edat mitjana]] o la [[revolució industrial]] iniciada a finals del [[segle XVIII]] i principis del [[Segle XIX|XIX]].
En l'actualitat, els arqueòlegs dediquen ocasionalment la seva atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent la denominada ''arqueologia industrial''.
== Referències[modifica] ==
# ↑ <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-0|Anar a :1,00]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-1|1,01]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-2|1,02]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-3|1,03]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-4|1,04]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-5|1,05]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-6|1,06]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-7|1,07]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-8|1,08]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-9|1,09]]</sup> <sup>[[Arqueologia#cite ref-Diccionari 1-10|1,10]]</sup> ''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 61; entrada: "arqueologia"
== Vegeu també[modifica] ==
* [[Arqueologia submarina]].
* [[racemització dels aminoàcids]].
* [[Fitòlit]].
* [[Carpologia]].
* [[Arqueozoologia]].
* [[Prospecció superficial]].
== Bibliografia[modifica] ==
* Domingo, I., Burke, H. y Smith, C. (2007), Manual de campo del arqueólogo, Barcelona: Ediciones Akal. ISBN 978-84-344-5231-2
* Fernandez Martínez, V.M., Una arqueología crítica. Ciencia, ética y política en la construcción del pasado, Barcelona: Ediciones Crítica.
* Gamble, C. (2002), Arqueología Básica, Barcelona: Ediciones Ariel. ISBN 9788434466791
* Johnson, M. (2000), Teoría Arqueológica, Barcelona: Ediciones Ariel. ISBN 8434466236
* Hortolà, P. (1998), Datación por racemización de aminoácidos: Principios, técnicas y aplicaciones, Barcelona: EUB. ISBN 8483380110
* Renfrew, C. y Bahn, P. (2008), Arqueología. Conceptos clave, Barcelona: Ediciones Akal. ISBN 978-84-460-2590-0
== Enllaços externs ==
| |||