Arqueologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
rv vandalisme |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Stonehenge back wide.jpg|thumb|350px|right|L'[[Stonehenge]], un monument d'[[Anglaterra]] considerat [[Patrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]]]]
La paraula '''arqueologia''' procedeix del [[Grec modern|grec]] ''archaios'' (vell o antic), i de ''logos'' ([[ciència]]).
És una disciplina científica que es dedica a l'estudi de les diverses [[societat|societats humanes]] que han viscut al llarg dels segles gràcies a la recuperació i anàlisi de la cultura material que van produir.<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 61; entrada: "arqueologia"</ref> Comparteix aquest mateix objectiu científic amb la [[història]] quan estudia aquelles societats que coneixien (o coneixen) l'[[escriptura]]. En canvi només l'arqueologia pot estudiar aquelles societats que no van deixar-nos cap llegat escrit perquè no coneixien aquesta pràctica, és a dir aquelles societats que van viure en l'etapa que convencionalment categoritzem de [[Prehistòria|prehistòrica]]. Té uns mètodes de treball propis determinats (sobretot el de l'[[Excavació arqueològica|excavació]]) amb els quals pretén [[Reconstrucció històrica|reconstruir el passat]].<ref name="Diccionari"/>
Habitualment l'arqueologia analitza i estudia qualsevol resta material que s'hagi preservat d'una societat: els habitatges i totes les altres construccions, el territori que els envolta, les tombes, objectes sumptuaris, eines diverses, les deixalles, etc.<ref name="Diccionari"/>
== Mètodes de treball de l'arqueologia==
=== Interdisciplinarietat en l'arqueologia===
Per reconstruir antigues formes de vida, els arqueòlegs se serveixen també dels mètodes de treball utilitzats per la [[sociologia]], la [[demografia]], la [[geografia]], l'[[economia]] o fins i tot les [[ciències polítiques]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Bourdé |nom=Guy |cognom2=Martin |nom2=Hervé |cognom3=Lajo |nom3=Rosina |cognom4=Frígola |nom4=Victoria |títol=Las escuelas históricas |url=https://books.google.es/books?id=6C1JGjrReUYC&pg=PA5&dq=arqueologia+sociologia,+la+demografia,+la+geografia,+l%27economia&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwj5g9PU2uvNAhVDShQKHWbmA0gQ6AEIMTAB#v=onepage&q=arqueologia%20sociologia%2C%20la%20demografia%2C%20la%20geografia%2C%20l%27economia&f=false |llengua=castellà |editorial=Akal |data=2004 |pàgines=5 |isbn=8476008406}}</ref>
No obstant això els arqueòlegs moderns no poden dominar totes les ciències i hui en dia molt sovint col·laboren braç a braç amb els acadèmics d'altres disciplines per a l'estudi de diversos aspectes molt específics del passat: [[macrofauna]], [[microfauna]], [[ictiofauna]], [[malacologia]], [[paleocarpologia]], [[antracologia]], [[geomorfologia]], [[paleometal·lúrgia]], etc.<ref name="Diccionari"/>
===Els mètodes de datació===
Així, els arqueòlegs, per establir la cronologia, acostumen a utilitzar mètodes de datació desenvolupats per altres [[Ciència|ciències]]: el sistema del [[datació basada en el carboni 14|carboni 14]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Colombo i Piñol |nom=Ferran |títol=Barcelona: la Ciutat Vella i el Poblenou |url=https://books.google.es/books?id=9eKFCkpgn4AC&pg=PA168&dq=Dataci%C3%B3+basada+en+el+carboni-14&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwi99tbX2OvNAhXEaxQKHe3TDgUQ6AEIHzAB#v=onepage&q=Dataci%C3%B3%20basada%20en%20el%20carboni-14&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2009 |pàgines=168 |isbn=8492583398}}</ref> (radiocarboni) va ser desenvolupat pels [[física nuclear|físics nuclears]], les tècniques de datació [[Geologia|geològica]] es deuen als [[Geologia|geòlegs]] i les tècniques d'estudi de les restes de [[fauna]] són obra dels [[Paleontologia|paleontòlegs]].
==Tipus d'arqueologia==
===Arqueologia experimental===
{{article principal|Arqueologia experimental}}
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi de les restes materials del passat intentant reproduir les condicions sota les quals es van produir les estructures arqueològiques.<ref name="Diccionari"/> Des dels seus inicis els [[anys seixanta]] aquesta experimentació ha treballat de dues maneres:
* Replicant les dades arqueològiques com ara objectes, vestits, edificis i altres estructures prehistòriques a partir de les mateixes [[matèries primeres]] i tècniques de manufactura compatibles amb els coneixements de l'època i la societat en qüestió que s'analitza.
* Reconstruint els mateixos processos pels quals es van generar les dades arqueològiques. Processos com cultivar un camp de conreu, la tala i crema de boscos, la confecció d'objectes paleometal·lúrgics, i fins i tot els de construcció i destrucció dels mateixos jaciments.
Cal tenir clar que l'arqueologia experimental no és probatòria de res, no demostra cap hipòtesi com a verdadera, però sí que pot servir per invalidar-ne una o per proposar-ne de noves que interpretin millor la producció i el comportament de la societat estudiada.<ref name="Diccionari"/>
En el context de l'arqueologia catalana s'ha practicat poc el tipus experimental i bàsicament en el camp de la [[prehistòria]] i la [[protohistòria]], practicant la manufactura de materials lítics, l'esquarterament i la descarnació d'animals, l'observació de les traces d'ús i desgast de les eines lítiques, la crema d'ossos...<ref name="Diccionari"/> Per exemple, al jaciment de la Cova 120 de [[Sadernes]] a partir del 1987 es va experimentar amb els sistemes d'emmagatzament de cereals que s'hi havien trobat, estudiant la capacitat de germinació i rendiment posteriors i les necessitats tècniques d'aquell conreu.<ref name="Diccionari"/>
===Arqueologia industrial===
{{article principal|Arqueologia industrial}}
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi de les restes materials del passat específicament [[Industrialització|industrial]]. Estudia les restes materials com ara fàbriques, molins, ponts metàl·lics, mines, les màquines que s'han trobat, instal·lacions dels primers ferrocarrils, instal·lacions militars, els productes fabricats per les primeres indústries... Naturalment aprofiten els coneixements del context socioeconòmic i fins i tot intel·lectual estudiat per la historiografia.<ref name="Diccionari"/>
Aquesta especialitat va néixer al [[Regne Unit]] per investigar les restes de la seva [[Revolució Industrial|revolució industrial]], sobretot les tecnològiques.<ref name="Diccionari"/> Avui dia ha esdevingut l'arqueologia del món de l'[[edat contemporània]] i [[Món actual|actual]]. Fins i tot pot treballar conjuntament amb els projectes de recuperació de la memòria oral, o els de restauració d'espais i edificis contemporanis (des de trinxeres de les guerres del segle XX fins a complexos fabrils).<ref name="Diccionari"/>
A casa nostra s'ha practicat amb bastant intensitat generant diverses iniciatives com ara el [[Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya]] situat a l'antiga fàbrica modernista Aymerich, Amat i Jover de [[Terrassa]]; o la recuperació de les grans estructures de ferro (els mercats del [[Mercat del Born|Born]] o de [[Mercat de Sant Antoni|Sant Antoni]], les estacions [[Estació de França|de França]] i [[Estació del Nord (Barcelona)|del Nord]], etc.); la del [[Museu Molí Paperer de Capellades|molí paperer de Capellades]]; el [[Museu del Ferrocarril de Catalunya]] a [[Vilanova i la Geltrú|Vilanova]]; o el [[Museu del Suro|del Suro]] a Palafrugell; entre moltes altres.<ref name="Diccionari"/>
El potencial del passat industrial català ha permès que des del [[1988]] s'organitzin les [[Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya]],<ref name="Diccionari"/> que fins a l'actualitat ja s'han convocat vuit vegades.
===Arqueologia medieval===
{{article principal|Arqueologia medieval}}
[[Fitxer:Burg Treuchtlingen 11 transparent.png|thumb|125 px|Gran elm trobat al Castell de Treuchtlingen, ca. 1300]]
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi de les restes materials del passat específicament [[medieval]].<ref name="Diccionari"/>
A Catalunya aquesta especialitat fou reimpulsada el [[1959]] pel professor [[Alberto del Castillo]] del departament d'Història Medieval de la [[Universitat de Barcelona]].<ref name="Diccionari"/> Durant els [[anys vuitanta]] l'escola que ell havia iniciat va fer diverses excavacions tant en àrees rurals com urbanes datades entre els segles [[Segle VII|VII]] i [[Segle XV|XV]] (masos, castells, ermites, esglésies, monestirs, viles fortificades, zones urbanes, tombes, molins, tallers de ceràmica...): Es feren grans avenços en la investigació del poblament dispers de les primeres [[Masia|masies]] catalanes així com del lent procés de [[Reconquesta|repoblació]] de les comarques conquerides als sarraïns.<ref name="Diccionari"/> També en aquesta època fou quan es va iniciar l'anàlisi sistemàtica de tots els materials trobats.<ref name="Diccionari"/>
===Arqueologia subaquàtica===
{{article principal|Arqueologia subaquàtica}}
És aquella que vol aprofundir en l'anàlisi aquelles restes materials del passat que per algun motiu o altre han quedat negades en el medi subaquàtic tant, en aigües [[Aigües continentals|continentals]] com [[Oceà|marítimes]]. Aquesta especialitat va néixer amb l'ús científic de l'[[escafandre]] autònom.<ref name="Diccionari"/> No es limita només a l'excavació submarina d'antics vaixells enfonsats sinó també a la d'antics assentaments humans que avui dia han quedat sota les aigües a causa de la progressiva pujada dels oceans característica de l'[[Holocè]]. Té els mateixos principis i sistemes de registre que l'arqueologia convencional terrestre però simplement adaptats al medi subaquàtic.<ref name="Diccionari"/> Un dels grans avantatges de les restes enfonsades és que la conservació de les restes és totalment diferent i això ha permès tot sovint recuperar materials que a terra s'haurien desintegrat amb el temps.
Aquesta disciplina ha aportat moltes dades sobre les antigues [[rutes comercials]] marítimes que connectaven països i cultures ben diferents. A més cal tenir en compte que tot sovint els jaciments subaquàtics són un conjunt tancat que no ha estat modificat pels humans i això ha permès fer estudis cronològics i tipològics en profunditat.<ref name="Diccionari"/>
Després de moltes dècades de pràctiques esportives de submarinisme als litorals de casa nostra que sovint s'han dedicat a recuperar el material arqueològic més visible, durant els [[anys vuitanta]] les institucions catalanes han impulsat la recuperació científica d'aquest material.<ref name="Diccionari"/> Un exemple és el jaciment de [[Culip IV]] al [[cap de Creus]], un vaixell [[Antiga Roma|romà]] que va naufragar el [[segle I aC]] en temps de [[Vespasià]].<ref name="Diccionari"/>
===Arqueologia urbana===
{{article principal|Arqueologia urbana}}
És aquella que fa excavacions de salvament en el medi [[urbà]] per tal de recuperar el material arqueològic amb rapidesa abans que s'hi construeixi a sobre.<ref name="Diccionari"/> El terme comença a utilitzar-se els [[anys seixanta]], i als Països Catalans els [[anys setanta]]. L'objecte d'estudi és una ciutat des dels seus inicis fins a l'actualitat, i a banda del mètode arqueològic també utilitza els arxius de documents escrits per tal d'orientar llurs investigacions. Les seves troballes immobles acostumen a integrar-se a l'urbanisme circumdant i a ser utilitzades com a bé cultural un cop són recuperades.<ref name="Diccionari"/>
A casa nostra tenim molts exemples d'arqueologia urbana, entre els quals destaquen les ciutats de Barcelona, Tarragona, València, Badalona, Lleida, Vic... Tot i que massa sovint les seves intervencions han de fer-se amb caràcter d'urgència (sovint promogudes pels ajuntaments o la comunitat autònoma), també s'han pogut fer grans excavacions amb el ritme pausat que els correspon, com ara la de la [[plaça del Rei]] de Barcelona, el projecte de Dalt de la Vila de Badalona, l'antic [[Portal de la Magdalena]] a Lleida (1984-1987), o el brillant projecte TED'A a Tarragona (1987-1990).<ref name="Diccionari"/>
==Història de l'arqueologia==
===Història de l'arqueologia als Països Catalans===
L'origen del desenvolupament de l'arqueologia cal buscar-lo en el col·leccionisme d'antiguitats, els viatges a altres països i l'erudició diletant. L'ampli interès cultural que va generar el [[Renaixement]] per conèixer les antiguitats clàssiques va provocar la profusió de descripcions del passat grecoromà (grans [[Monument|monuments]], plaques [[Epigrafia|epigràfiques]], [[Moneda (peça de metall)|monedes]], etc.). Un exemple fou el llibre que [[Lluís Ponç d'Icard]] va publicar a Lleida el [[1572]]: ''Libro de las Grandezas y cosas memorables de la metropolitana, insigne y famosa ciudad de Tarragona''.<ref name="Diccionari"/>
Però seria el [[segle XVIII]], ja en els temps de la [[il·lustració]], que es van emprendre les primeres excavacions: [[Cavanilles]] al [[penyal d'Ifac]]; l'arquebisbe de València al [[el Puig|Puig]]; [[Meranges (arqueòleg)|Meranges]] a [[Empúries]]... De fet l'actual [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona|museu arqueològic de Tarragona]] va néixer de la col·lecció de l'arquebisbe de Tarragona [[Francesc Armanyà i Font|Francesc Armanyà]]. La fundació de l'[[Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] el 1752 fou important per potenciar el fenomen.<ref name="Diccionari"/>
Al segle XIX cuegen encara les maneres de fer del segle anterior, com exemplifica [[Joan Ramis Ramis]] quan publicava a [[Maó]] el [[1818]] ''Antigüedades célticas de la isla de Menorca'', o [[Josep Salat]] que també publicava aquell mateix any el seu ''Tratado de monedas labradas en el Principado de Catalunya''.<ref name="Diccionari"/> La motivació era tan alta que la mateixa [[Junta de Comerç]] va promoure les primeres excavacions del temple romà de [[Barcelona]].<ref name="Diccionari"/> El moviment historiogràfic romàntic d'aquells temps no va utilitzar gaire l'arqueologia, ja que es movia entre les teories bíbliques [[tubalistes]] i l'exigència erudita,<ref name="Diccionari"/> però almenys el seu interès per l'[[edat mitjana]] va afavorir l'estudi dels textos antics i el respecte pels monuments històrics d'aquella edat. Pel que fa a les grans expedicions europees cap als jaciments arqueològics del Pròxim Orient els catalans no hi van participar, amb l'excepció del cònsol [[Eduard Toda]] que va fer excavar la tomba de [[Sennedjem]] a [[Deir el Medina]] (1886).<ref name="Diccionari"/> Així doncs en aquesta època l'arqueologia era usada més com a estímul per als erudits que no pas com a disciplina del coneixement en si mateixa, i sobretot com a font per al col·leccionisme privat i l'incipient [[Museu|museisme]] que naixia de la mà de les Comissions Provincials de Monuments (la de Tarragona el [[1834]], la de Girona el [[1847]], la de Lleida el [[1864]]...) i de les acadèmies (Barcelona el [[1835]], Vic el [[1891]]...).<ref name="Diccionari"/>
De mica en mica l'arqueologia va començar a ser tinguda en compte, i ja a l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou explícitament tractada, si ve encara lligada a la història medieval i la història de l'art.<ref name="Diccionari"/> Però fou amb l'esclat del moviment [[Positivisme|positivista]] a tot Europa que se la va reconèixer com a disciplina científica. Va caldre, abans, fer caure moltes barreres mentals de l'Europa de la segona meitat del XIX i abandonar els prejudicis induïts per la Bíblia: És a dir reconèixer l'antiguitat dels humans, les proves de la [[geologia]] i la [[paleontologia]], el sistema de les tres edats i admetre l'[[evolucionisme]] divulgat per [[Charles Darwin|Darwin]].<ref name="Diccionari"/> A casa nostra tot això fou facilitat gràcies a un marc cultural molt propici: la [[Renaixença catalana|Renaixença]] i l'[[associacionisme]] (sobretot el de caràcter [[Excursionisme|excursionista]]).<ref name="Diccionari"/> En el cas de Catalunya l'esperit cientificista va aparèixer aviat de la mà de [[Pere Alsius]], [[Francesc Martorell i Peña]], [[Salvador Sanpere i Miquel|Sanpere i Miquel]]...<ref name="Diccionari"/> Els quals van fer diversos descobriments com ara l'[[Abric Romaní]] de Capellades, els [[Coves de Serinyà|jaciments de Serinyà]], la [[mandíbula de Banyoles]] (1887), diversos [[dòlmens]], la necròpoli [[ibèrica]] de [[Cabrera de Mar|Cabrera]] (1881), les pintures rupestres del [[Coves del Cogul|Cogul]] (1907)...<ref name="Diccionari"/>
====Segle XX====
A principis del [[segle XX]] l'arqueologia ja estava consolidada com a disciplina de la història amb un mètode d'excavació científic (el [[mètode estratigràfic]] ofert per la geologia).<ref name="Diccionari"/> Durant les primeres dècades van néixer molts organismes que impulsaven activitats arqueològiques, entre els més importants hi havia: la [[Junta de Museus de Barcelona]] (1907), el Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'[[IEC]] (1915), la càtedra i el seminari de Prehistòria de la Universitat de Barcelona (1916); des de les quals es va poder aprofitar una certa infraestructura institucional i museística i un mínim grau de professionalització.<ref name="Diccionari"/>
La recuperació d'institucions pròpies d'autogovern com la [[Mancomunitat de Catalunya]] o la [[Generalitat republicana|Generalitat]] (amb l'[[Estatut de 1932]]) fou possible impulsar el primer intent de pensar i fer arqueologia catalana amb una organització estructurada. En aquest sentit, la monumental tasca de [[Pere Bosch i Gimpera|Bosch i Gimpera]] va materialitzar diversos èxits: les seves campanyes sistemàtiques i amb mètodes científics moderns al [[Baix Aragó]], [[Mallorca]] i [[Alacant]] van fer possible que escrivís una perspectiva general del passat prehistòric abans dels romans a casa nostra: ''Prehistòria de Catalunya'' (1919), ''Etnologia de la península Ibèrica'' (1932).<ref name="Diccionari"/> Sota el seu mestratge es van formar els arqueòlegs de la següent generació: [[Josep Colominas i Roca|Josep Colominas]], [[Lluís Pericot i Garcia|Lluís Pericot]], A. del Castillo, [[Josep de Calassanç Serra i Ràfols]], S. Vilaseca i F. Esteve Gàlvez.<ref name="Diccionari"/> També cal destacar [[Agustí Duran i Sanpere]], que va excavar els estrats romans de Barcelona, i la investigació del clergue [[Joan Serra i Vilaró|Serra i Vilaró]] al [[Solsonès]].<ref name="Diccionari"/> Amb tanta activitat no fou estrany que l'arqueologia catalana assolís un bon prestigi internacional, reflectit en el [[Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica|IV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica]] que es va celebrar el [[1929]],<ref name="Diccionari"/> o que calgués obrir un [[Museu Arqueològic de Barcelona|Museu Arqueològic]] a Barcelona l'any 1935.<ref name="Diccionari"/>
Però la pèrdua de la [[Guerra Civil]] i l'inici d'una llarga dictadura van tallar en sec el floriment que estava tenint l'arqueologia: a partir de llavors i fins als [[anys seixanta]] vingué una etapa grisa sense una política pròpia de recuperació i anàlisi del patrimoni català. D'aquesta època es pot citar la feina de l'aragonès [[Martín Almagro Basch|Martín Almagro]] des del dit Museu Arqueològic (1935-1955) fundant la revista ''[[Ampurias]]'' el [[1939]] i dirigint les excavacions d'aquest jaciment empordanès; després d'ell la direcció d'[[Empúries]] va recaure en [[Eduard Ripoll]].<ref name="Diccionari"/> Paral·lelament el prestigiós paleolitista [[Lluís Pericot]] dirigia el jaciment gandià de la [[Cova del Parpalló]] (1941-1945); i A. del Castillo impulsava les primeres experiències d'arqueologia medieval des de la [[Universitat de Barcelona|UB]].<ref name="Diccionari"/> Malgrat aquestes excepcions, les activitats arqueològiques foren molt minses a partir d'aleshores i només les universitats i els museus podien impulsar-la. A més a més el patrimoni arqueològic descobert va passar a ser regit per una desastrosa xarxa de comissaries o delegacions de la Comissaria General de Madrid (1940).<ref name="Diccionari"/>
La Universitat de Barcelona no va començar a recuperar la seva iniciativa investigadora fins que hi van ingressar els professors [[Joan Maluquer de Motes i Nicolau|Joan Maluquer de Motes]] el 1958, i [[Miquel Tarradell i Mateu|Miquel Tarradell]] i [[Pere de Palol i Salellas|Pere de Palol]] el 1970.<ref name="Diccionari"/> Maluquer va fundar immediatament l'[[Institut d'Arqueologia i Prehistòria]] el [[1959]] i la revista ''[[Pyrenae]]'' el [[1965]], i també organitzava regularment el Simposi de Prehistòria Peninsular.<ref name="Diccionari"/> Tarradell va fundar també una revista dita ''[[Fonaments (revista)|Fonaments]]'' el [[1978]], que aprofundia en les descobertes de prehistòria i món antic que es realitzaven a Catalunya.<ref name="Diccionari"/>
Amb el desenvolupament del sistema universitari dels [[anys setanta]] (creació altra vegada de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] el 1968 i obertura de delegacions a Girona, Lleida i Tarragona) s'amplien les noves generacions de l'ofici arqueòleg i augmenta molt l'activitat excavadora. Aquest èxit va provocar una certa exigència entre professionals per mantenir un control rigorós de l'estratigrafia.<ref name="Diccionari"/> El restabliment altra vegada de la [[Generalitat de Catalunya]] la tardor del 1977 va permetre la creació del Servei d'Arqueologia el 1980 (amb cinc serveis territorials (Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa) i un de central) el qual ha quedat totalment ocupat per l'augment geomètric d'excavacions que ha de dur a terme, sobretot casos d'urgència, els costos de les quals recauen sobretot en ajuntaments i diputacions.<ref name="Diccionari"/>
Durant els [[anys noranta]] les noves exigències culturals de la societat, la destrucció de patrimoni pel [[Boom de la construcció|boom constructiu]] i les renovacions metodològiques pels avenços científics suposaren els nous reptes de l'arqueologia catalana.<ref name="Diccionari"/>
El 2012 es va trobar la figura de [[l'encantat de Begues]].
=== Llista d'arqueòlegs importants ===
* [[:es:Edward_C._Harris|Edward C. Harris]]
* [[David Leonard Clarke]]
* [[John Frere]]
Linha 40 ⟶ 108:
* [[Ian Hodder]]
==
La majoria dels arqueòlegs del passat van definir l'arqueologia com ''l'estudi sistemàtic de les restes materials de la vida humana ja desapareguda''.
Altres arqueòlegs van emfatitzar els aspectes conductistes i van definir l'arqueologia com ''la reconstrucció de la vida dels pobles antics''.
En alguns països, especialment als [[Estats Units]], l'arqueologia ha estat considerada sempre com una subdisciplina de l'[[antropologia]]. Mentre aquesta se centrava en l'estudi de les cultures humanes, l'arqueologia es dedicava a l'estudi de les manifestacions materials de les esmentades cultures.
D'aquesta manera, mentre les antigues generacions d'arqueòlegs estudiaven una antiga eina de [[ceràmica]] com un element cronològic que ajudaria a datar la cultura que era objecte d'estudi, o simplement com un objecte amb un cert valor estètic, els antropòlegs veien el mateix objecte com un instrument que els serviria per comprendre el pensament, els valors i la cultura de qui ho va fabricar.
La investigació arqueològica ha estat vinculada fonamentalment a l'[[edat de pedra]] i a l'[[Edat antiga |antiguitat]]. No obstant això, durant les últimes dècades la metodologia arqueològica s'ha aplicat a etapes més recents, com l'[[edat mitjana]] o la [[revolució industrial]] iniciada a finals del [[segle XVIII]] i principis del [[
En l'actualitat, els arqueòlegs dediquen ocasionalment la seva atenció a materials actuals, investiguen residus i abocadors urbans, amb la qual cosa està naixent la denominada ''arqueologia industrial''.
== Referències
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[Arqueologia submarina]].
* [[racemització dels aminoàcids]].
Linha 66 ⟶ 132:
* [[Prospecció superficial]].
== Bibliografia
* Domingo, I., Burke, H. y Smith, C. (2007), Manual de campo del arqueólogo, Barcelona: Ediciones Akal. ISBN 978-84-344-5231-2
* Fernandez Martínez, V.M., Una arqueología crítica. Ciencia, ética y política en la construcción del pasado, Barcelona: Ediciones Crítica.
| |||