Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
no se |
m Revertides les edicions de 79.156.38.150. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 4:
}}</ref> ([[Caprese Michelangelo|Caprese]], [[6 de març]] del [[1475]] - [[Roma]], [[18 de febrer]] del [[1564]]), també conegut simplement com a '''''Michelangelo''''' o '''''Miquel Àngel''''', va ser un [[escultor]], [[pintor]], [[poeta]], [[escriptor]] i [[arquitecte]] [[renaixement|renaixentista]].
* ''[[Le Vite|Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, ed architettori]]'' de [[Giorgio Vasari]], publicada el [[1550]], en la primera edició de la qual fou l'únic artista viu inclòs.<ref name="Britannica1">Michelangelo (2008). Encyclopædia Britannica. ''Ultimate Reference Suite''.</ref>
* ''Vita de Michelangelo Buonarroti'', escrita per [[Ascanio Condivi]] el [[1553]], pintor i deixeble de Miquel Àngel, que recull dades facilitades per l'artista mateix.<ref>[[#Rub01|Rubiés 2001]]: pàg.6</ref>
Línia 113:
Un [[Crucifix a Montserrat de Miquel Àngel|crucifix]] d’[[ivori]] ha estat atribuït recentment a Miquel Àngel. Aquesta imatge es troba al [[monestir de Montserrat]] i representa, segons l'historiador [[Manuel Mundó i Marcet|Anscari M. Mundó]], l'última agonia de Crist, amb el cap inclinat cap a la dreta, la boca oberta i els ulls quasi tancats i coronat d'espines, de cos jove sencer, amb els braços oberts, nu, protegit amb un drap doblegat amb replecs irregulars que aguanta un cordó doble. Presenta una bona anatomia molt realista i mostra la ferida a la dreta de les costelles. Fa 58,5 cm d'alçada. Es data cap als anys [[1496]]-[[1497]].
Va ser adquirit per l'[[Antoni Maria Marcet i Poal|abat Marcet]] el [[1920]] durant un viatge a Roma, en qualitat d'obra de [[Ghiberti]]. Des del [[1958]], penja d'una gran corona d'[[plata|argent]] sobre l'[[altar]] major de la basílica de Montserrat.<ref> [[Manuel Mundó i Marcet|Mundó, Anscari M.]] (2006), ''Un Santcrist d'ivori de Miquel Àngel Buonarroti?'' Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ISBN 84-8415-784-9</ref>
=== Retorn a la Toscana ===
Línia 163:
El papa [[Climent VII]], cap al [[1520]], li va encarregar el projecte per a les tombes dels seus familiars [[Llorenç el Magnífic]], pare de [[Lleó X]], i el seu germà [[Julià de Mèdici|Julià]], pare de Climent VII mateix, i de dues tombes més per a uns altres membres de la família: [[Julià de Mèdici (1479-1516)|Julià II]] i [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç II]], a la sagristia de la [[basílica de San Lorenzo]] de [[Florència]]. El papa li va proposar quatre sepulcres, un a cada paret de la planta quadrada de la sagristia i una ''Mare de Déu amb l'infant'' i els sants metges ''[[sant Cosme (màrtir)|Cosme]] i [[sant Damià|Damià]]'', que havien d'estar col·locats al centre sobre un altar.<ref> [[#Pij66|Pijoan 1966]], pàg. 212-213</ref>
Una vegada aprovat el projecte, no es començà a realitzar fins al [[1524]], quan van arribar els blocs de [[marbre de Carrara]]. Miquel Àngel aplica les escultures al costat de l'arquitectura de les parets; totes les motllures i cornises compleixen la funció d'ombra i llum i, sobre els sarcòfags curvilinis, hi col·loca dues estàtues amb la simbologia del temps.<ref> Peter Barenboim, "Michelangelo Drawings - Key to the Medici Chapel Interpretation", Moscow, Letny Sad, 2006, ISBN 5-98856-016-4 </ref> En la de [[Llorenç II de Mèdici|Llorenç II]], la figura de l'esquerra representa el ''[[Crepuscle]]'', amb els trets d'un home que envelleix però que encara té plena possessió de la seva força, el qual té una actitud simètrica a la de l'''[[crepuscle|Aurora]]'', a la dreta, i per damunt de totes dues, dintre d'una fornícula, l'estàtua de Llorenç, nebot de Lleó X, que porta el cap cobert amb el casc dels generals romans; la seva actitud de meditació va fer que tot seguit se l'anomenés «el pensador».<ref>[[#Arb66|Arbour 1966]], pàg. 166</ref>
Sobre la tomba de [[Julià de Mèdici (1479-1516)|Julià II]], es troba a la dreta l'al·legoria del ''[[Dia]]'': el cap de l'home, inacabat, sembla com el d'una au nocturna; és singular aquesta representació d'una persona gran, que simbolitza la imatge del cansament de començar el dia sense desitjar-ho. En contraposició, a l'esquerra hi ha la ''[[Nit]]'', que tot i que simbolitza la mort, anuncia la pau suprema. Al capdamunt, l'estàtua de Julià, germà de Lleó X, amb una gran semblança a la imatge del ''[[Moisès (Miquel Àngel)|Moisès]]'' de la tomba de [[Juli II]]; malgrat la cuirassa amb què el vesteix, s'hi copsa el cos d'un jove atleta. En definitiva, els retrats d'aquests dos personatges del casal dels Mèdici són més espirituals que físics, s'hi mostra més el caràcter que no l'aparença material. Quan se li va dir a l'escultor que s'assemblaven molt poc a les persones de debò, va respondre: «I qui se n'adonarà d'aquí a deu segles?».<ref>[[#Arb66|Arbour 1966]], pàg. 167</ref>
| |||