Pau Gargallo i Catalán: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Vegeu també: Albert Fabra i Foignet
enllaç
Línia 51:
 
=== Obra pública ===
Gargallo és un dels escultors que tenen més obres als espais públics i a l'abast de tothom. A la ciutat de Barcelona, per exemple, es poden trobar peces seves a la plaça Catalunya, com ara ''El pastor de l'àliga'' o ''El pastor del flabiol'' (1928), d'estètica noucentista i classicista; l'escultura ''[[Urà (Pau Gargallo)|Urà]]'' (1933), al vestíbul de l'[[Ajuntament de Barcelona]], una obra amb molts elements decoratius que recorden l'[[art déco]]; els grups escultòrics de la cavalcada de les valquíries al gran arc del prosceni del [[Palau de la Música Catalana]]; ''La veremedora'' (1928), als jardins de Miramar de la muntanya de Montjuïc; la ''Salutació olímpica'' (L'atleta clàssic i L'atleta modern) (1929) i ''Els aurigues'' (1929), a l'[[Estadi Olímpic Lluís Companys]]; diverses peces que decoren els pavellons de l'Hospital de Sant Pau; els quatre baixos relleus de la façana dels cinemes Bosque (1907), que són un autoretrat i els retrats de Picasso, Nonell i Ramon Reventós, a la Rambla del Prat; etc.<ref name="gencat"/>
 
L'obra de Gargallo es pot trobar també, entre altres, al [[Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía]], de Madrid, al [[Museo Pablo Gargallo]], de Saragossa, i en nombroses col·leccions particulars. La seva obra es caracteritza per la constant contradicció, l'ambivalència i la dualitat, i per l'eterna pugna entre el classicisme i l'avantguarda, que voreja constantment el perill del decorativisme i l'ornamentació.<ref name="gencat"/>