Trompeta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
La trompeta es China hola cris holis sóc la millor amiga de la cris la BD Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m rv |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'instrument musical
| relacionats = *[[Corneta (instrument de vent metall)|Corneta]]
* [[Trombó]]
* [[trompa (instrument)|Trompa]]
* [[Tuba]]
| músics =*[[:Categoria:Trompetistes|Trompetistes]]
| articles =*[[Embocadura]]
* [[Broquet]]
* [[Vàlvula de pistó|Pistó]]
* [[Vàlvula (música)|Vàlvula]]
}}
La '''trompeta''' és un [[instrument musical]] de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la [[vibració]] dels llavis de l'intèrpret en l'embocadura a partir de la columna de l'aire (flux d'aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de '''trompetista'''.
Hi ha diferents tipus de trompetes. La trompeta més emprada està afinada en si♭ (bemoll), i és un [[instrument transpositor]], i la més familiar per a nosaltres és la trompeta en do, que no és transpositora. També hi ha trompetes afinades en fa, en la i en mi♭.
L'embocadura de la trompeta, com la del [[trombó]], té una perforació interior en forma de copa en U. Això contribueix a fer que la sonoritat de la trompeta sigui més vibrant, i menys càlida que la d'altres instruments, com per exemple, la [[trompa (instrument)|trompa]]. El tub de la trompeta, que pot ésser de diferents [[aliatges]], com per exemple de [[coure]], tret de la part del pavelló que és cònica, està constituït per un tub cilíndric, fet que en combinació amb les característiques de l'embocadura li confereixen a l'instrument el timbre i potència sonora característica.
És un dels instruments més antics.<ref>{{ref-web|url=http://www.petrouska.com/historyofthetrumpet.htm
|títol=History of the Trumpet|editor=www.petrouska.com|consulta=03-05-2008|cognom=|nom=}}
</ref> L'origen de les trompetes, instruments als quals des de l'antiguitat se'ls va assignar un paper militar o cerimonial pel fet d'estar constituïdes per un tub bàsicament cilíndric, caldria cercar-lo en els antics instruments de [[canya (planta)|canya]] o fusta. Un exemple en seria la [[trompeta d'escorça]]. Instruments metàl·lics d'aquestes característiques ja es trobaven a l'antic [[Egipte]], però els parents més propers de les actuals trompetes foren el [[salpinx]], mena de trompeta curta dels [[Grècia Clàssica|grecs]], o la [[tuba]], trompeta llarga dels [[antiga Roma|romans]], ambdues destinades a un ús [[militar]], així com en la gran trompeta sarraïna, importada pels [[croat (guerrer)|croats]].
Amb una construcció inicialment recta, en el [[segle XV]] s'inicien els intents, primerament amb una rudimentària forma en S, que conduiran, ja a finals del [[segle XVI]], a desenvolupar una tècnica més depurada que permetrà enrotllar el tub sobre ell mateix, moment a partir del qual l'instrument adquireix unes possibilitats tècniques més destacades, amb l'afegit de cossos de recanvi que permetien modificar la llargada de l'instrument i, per tant, la tonalitat.
No serà fins al [[segle XIX]] que s'hi incorpori algun mecanisme per modificar la dimensió total del tub amb algun sofisticat sistema que allargava el tub principal mitjançant la inclusió de tubs complementaris pels quals es podia desviar l'aire. D'aquesta manera, s'ampliava enormement el nombre de sons que pot fer l'instrument. Si en un principi aquest mecanisme foren les [[vàlvula (música)|vàlvules]] giratòries, posteriorment es van imposar arreu les [[vàlvula de pistó|vàlvules de pistons]], excepció feta de l'àrea germànica, els quals permeten a l'instrument tocar dues [[octava (música)|octaves]] i mitja.
La [[sordina]], és un accessori de metall o fusta que s'introdueix en el pavelló. Permet graduar, segons les necessitats expressives, tant la potència sonora de l'instrument com la seva qualitat tímbrica. Així, el [[jazz]], estil de música en el qual la trompeta ha assolit un paper destacat, ha donat peu a uns tipus específics de sordines calibrats d'acord amb els gusts i estètiques propis d'aquest estil.
[[Fitxer:DeaconJohnTrumpet.jpg|thumb|Trompetista de la banda [[Deacon John Moore]]]]
== Característiques i mecanisme ==
[[Fitxer:Trumpet valve.svg|thumb|[[Pistó]] a l'"aire", és a dir, no premut]]
[[Fitxer:Trumpet valve bypass.svg|thumb|[[Pistó]] premut]]
La trompeta pot fabricar en diferents estils, amb models per als principiants, els trompetistes intermedis o per músics professionals. En el passat, es van fabricar trompetes amb un nombre de materials improbables, incloent-hi la fusta, l'argila i la ceràmica. També han estat fabricades completament de llautó, bronze, plata i níquel. La trompeta moderna està fabricada comunament de llautó i de vegades és galvanitzat amb plata, níquel, or o coure. Fa aproximadament 50 cm.
Està construïda amb un tub de [[llautó]], generalment, doblat en una espiral d'uns 180 centímetres de llarg. Té diverses vàlvules o pistons i acaba en una boca acampanada, que rep el nom de campana o pavelló. Els dos primers terços del tub són pràcticament cilíndric, fet que li proporciona un so fort i brillant, al contrari del que passa amb la [[Corneta (instrument de vent metall)|Corneta]] i el [[fiscorn]], que posseeixen un tub cònic i produeixen un to més suau. Els altres dos terços restants són un tub cònic, excepte en els últims 30 centímetres en les que el tub s'eixampla per a formar la boca en forma de campana. El calibre és una sèrie complexa de voltes, més petites en el receptor de broquet i més gran just abans del començament de la campana. El disseny acurat d'aquestes voltes és fonamental per l'entonació de la trompeta.<ref name="mecanisme">{{ref-web|títol = La trompeta y su diseño|url = http://www.pianomundo.com.ar/instrumentos/trompeta.html|consultat = 28 de novembre de 2007}}</ref>
Com amb tots els instruments de metall, el so és produït per l'aire que bufa a través dels llavis tancats, obtenint un "brunzit" a la boca i començant una permanent onada de vibració a la columna d'aire a l'interior de la trompeta. El trompetista pot seleccionar l'execució d'una gamma de matisos harmònics o canviant l'obertura i tensió del llavi exercida sobre el broquet (coneguda com l'embocadura).
[[Fitxer:Trumpet in c german.jpg|thumb|left|Trompeta de vàlvules giratòries, en do]]
En principi, la seva capacitat per a produir sons es limitava a una sèrie d'harmònics sobre la nota fonamental. Tanmateix, amb la posterior adaptació del mecanisme del pistó, la trompeta es va convertir en un instrument cromàtic. Està proveïda de tres pistons i en general està afinada en si♭, do o la. Quan la seva afinació és en do no hi ha necessitat de transportar. A la trompeta en si♭ i la trompeta en la, la transposició és bàsicament la mateixa que s'utilitza per al clarinet.<ref name="instruments">{{ref-web|títol = Los instrumentos: La trompeta|url = http://www.fortunecity.com/tinpan/lennon/193/instrumentos.htm|consultat = 28 de novembre de 2007|arxiuurl=http://web.archive.org/20010822074001/www.fortunecity.com/tinpan/lennon/193/instrumentos.htm|arxiudata=2001-08-22}}</ref>
=== Els pistons ===
La trompeta té tres pistons que dirigeixen el so per diferents parts de la canonada que forma l'instrument i d'aquesta manera allarga o escurça el recorregut del so i, per tant, aconsegueix el seu afinació cromàtica. Cadascun d'aquests pistons augmenta la longitud dels tubs quan són premuts, la qual cosa redueix la tonalitat de la nota. El primer pistó, que està connectat a un tub de llarg mitjà, redueix la nota de la trompeta en dos semitons; el segon pistó, connectat a un tub de curta longitud, baixa la nota un semitò; i el tercer pistó, connectat a un tub llarg, baixa la nota tres semitons. A vegades hi ha un quart pistó, com és el cas de la trompeta piccolo, que redueix en 5 semitons la nota de la trompeta. Mitjançant la combinació d'aquests tres (o quatre) pistons s'aconsegueix gairebé tota l'afinació cromàtica donat que s'obtenen fins a vuit longituds diferents en el tub ressonador. El so es projecta cap a l'exterior per la campana.<ref name="mecanisme" />
D'aquesta manera, la trompeta en si♭ al prémer el primer pistó (dos semitons menys), fa que do baixi a si♭, mi a re, i sol a fa. A la tonalitat real baixa si♭ a la♭, re a do, i fa a mi♭. Al prémer el segon pistó (un semitò menys), do baixa a si, mi baixa a re ♯ (sostingut), i sol a fa ♯. En tonalitat real baixa si♭ a la, re a do ♯, i de fa a mi. Al prémer el tercer pistó (tres semitons menys), do baixa a la, mi baix a do ♯, i sol baixa a mi. En la tonalitat real baixa si♭ a sol, re a si, i fa a re. Al prémer dos pistons a la vegada, se sumen les seves caigudes de tonalitat, essent tres tons el màxim que es pot baixar: estrenyent els tres pistons a la vegada: 2 semitons + 1 semitò + 3 semitons = 6 semitons o 3 tons.
[[Fitxer:Trumpet afination.jpg|thumb|Bomba d'afinació]]
La sèrie harmònica de la trompeta s'assembla a l'[[escala musical]], però hi ha algunes notes de la sèrie que són compromeses, ja que estan lleugerament fora del rang i se les coneix com tons de llop (o ''wolftone''). Algunes trompetes tenen un mecanisme que llisca, per a compensar.
L'afinació se sol veure afectada per la temperatura ambiental, per tant és necessari escalfar l'instrument abans de tocar bufant a través d'ell. Per afinar correctament la trompeta és necessari ajustar la bomba d'afinació fins a aconseguir l'afinació desitjada. La bomba d'afinació és el colze metàl·lic que remata la secció central de la trompeta i que queda a la mateixa altura que la campana. En aquesta mateixa ubicació es troba la clau de desguàs, utilitzada per a expulsar l'aigua que s'acumula en l'interior de la trompeta com a resultat de la condensació de l'aire en les seves canonades.
=== Broquet i sordines ===
El broquet té una vora circular anomenat anell que proporciona un ambient còmode per a la vibració dels llavis. Immediatament darrere de l'anell està la copa, que canalitza l'aire per una obertura molt menor, el granet, que disminueix una mica perquè coincideixi amb el diàmetre de la canonada principal de la trompeta. Les dimensions d'aquestes parts del broquet afecten el timbre o la qualitat del so i a la facilitat i comoditat de l'execució. En general, com més gran i més profunda és la copa, més fosc és el so del timbre.<ref name="embocadura">{{ref-web|títol = Tratado sobre boquillas para trompeta de émbolos escrito por Phyllis Stork|url = http://mx.geocities.com/cukin17/boquilla.html|consultat = 28 de novembre de 2007|arxiuurl=http://web.archive.org/20040220074816/mx.geocities.com/cukin17/boquilla.html|arxiudata=2004-02-20}}</ref>
[[Fitxer:TrumpetMutes.jpg|thumb|Diferents tipus de sordines per a trompeta]]
La sordines és un mecanisme que serveix per canviar la qualitat i atenuar el so produït per la trompeta. Té forma de pera i encaixa perfectament en la campana de l'instrument, tot i que existeixen altres tipus de sordines que no s'acoblen a la campana (com la sordines desembussador). Solen fabricar de fibra o metall.<ref name="mecanisme" />
Les sordines obstrueixen els moviments de les ones sonores en els metalls, amplifiquen certs harmònics i en redueixen altres. Els trompetistes han experimentat amb diverses formes de sordines, des inserir una mà al pavelló (tècnica ortodoxa en alguns metalls clàssics) o fins i tot cobrir la campana amb un barret.<ref name="sordina">{{ref-web|títol = Batuta en mano... La trompeta|url = http://members.fortunecity.es/mambo/viento.metal.htm|consultat = 10 de gener de 2008}}</ref>
== Tessitura i notes ==
[[Fitxer:Range trumpet.png|200px|thumb|Extensió d'una trompeta: fa#<sub>2</sub> a do<sub>5</sub>, i fins a un ''do''<sub>6</sub>.]]
La tessitura bàsica de la trompeta té una extensió de dues octaves i mitja, des de fa♯<sub>2</sub> per sota del do central del piano, fins i tot en algunes ocasions des notes més greus, fins do<sub>6</sub>. Encara que en l'actualitat el registre augmenta fins a un fa o un sol per sobre d'aquesta nota augmentant el registre a tres octaves. Per sobre d'aquesta nota, la trompeta tendeix a emetre un so distorsionat, que és molt difícil de dominar. Per tant, existeix la recomanació als compositors que al moment d'escriure per a aquests instruments, no passin els límits abans esmentats. Aquesta recomanació és sovint ignorada. Hi ha trompetistes dedicats a sobrepassar aquest règim (els anomenats "agudistes"), que superen amb escreix aquests límits, fins i tot podent augmentar aquest registre en més d'una vuitena, i juguen amb els tons aguts i sobreaguts, aproximadament, fins al tercer do per sobre del do central.
La trompeta mitjana, sense pistons premuts (és a dir: l'aire) produeix en general les notes do, mi i sol en totes les octaves. No obstant això, hi ha 4 excepcions:
* A l'octava per sota de la central, el sol no es produeix deixant les pistons a l'aire, sinó prement el primer i tercer pistó.
* A l'octava central, el mi no es produeix a l'aire, sinó prement el primer i segon pistó.
* A la segona octava, existeix un si♭ a l'aire.
* A la tercera octava, existeix un re a l'aire. Aquestes irregularitats es deuen als harmònics naturals.
En el quadre següent es mostra les diferents notes que s'obtenen prement els diferents pistons.
[[Fitxer:Special-T trumpet overtone series-es.png|800px|center|thumb|En aquesta gràfica es mostren les notes que es produeixen al prémer cadascun dels pistons. El nombre sobre cada compàs es refereix al nombre de pistó de la trompeta que ha de ser premut per emetre.]]
== Història ==
=== Origen ===
La història de la trompeta es remunta als orígens de la història de la humanitat. La trompeta deuria ser gairebé tan antigua com la [[flauta]], que té la reputació com l'instrument més antic i generalitzat; derivaren de la [[banya]] de bou que encara s'empra com a trompa de caça. Per tant, les primeres trompetes van ser fabricades amb banyes d'animals cuinats, [[canyes]] de [[bambú]], tubs vegetals buits per dins, o petxines de [[mol·luscs]]. Eren emprades pels homes primitius en diversos actes com eren els [[enterrament]]s, rituals per a espantar els mals esperits, per a la caça o transmetre senyals.
=== Antigues civilitzacions ===
[[Fitxer:Persepolis Trumpet.jpg|thumb|Trompeta persa de la dinastia aquemènides elaborada en bronze. Es troba al museu de Persèpolis (Iran).]]
Amb el descobriment dels [[metall]]s comença una nova etapa per al desenvolupament dels instruments de vent, ja que el [[bronze]] és un material adequat per a la seva construcció millorant la seva sonoritat i brillantor. Les primitives trompetes mancaven de broquet i es feien servir a manera d'altaveu, cridant al seu interior per deformar augmentant o distorsionant la veu de l'executant.
En els pobles de l'[[Edat antiga |antiguitat]] la trompeta apareix entre els seus instruments musicals. Els egipcis atribuïen la seva invenció al déu [[Osiris]] i havia estat heretada dels pobles de [[Mesopotàmia]], disposaven de diferents trompetes que utilitzen en parades militars i rituals religiosos. Aquests instruments rebien el nom de ''[[sneb]]'' i tenien forma cònica i recta. S'han trobat dues trompetes a la tomba del [[faraó]] egipci [[Tutankamon]], que va regnar de 1358 a 1353 aC i en les pintures antiquíssimes que les representaven. Aquestes trompetes mesuren respectivament 50,5 i 58 centímetres de llarg, presentant un ample pavelló, però sense una embocadura pròpiament dita. La primera d'elles és de bronze i la segona d'[[Plata|argent]], la qual cosa va constituir sens dubte una excepció. Aquestes trompetes estaven fabricades en bronze amb el mètode de cera perduda. Al [[Museu Britànic]] de [[Londres]], al [[Museu del Louvre]] de [[París]] i en el [[Museu Arqueològic de Nàpols]] es troben trompetes de bronze egípcies i romanes i en el [[Museu Numantino]] de [[Sòria]] es conserven algunes de [[Fang (geologia)|fang]] cuit i de factura ibèrica, unes rectes i altres corbades. També es conserven trompetes de la cultura [[Imperi Persa|persa]] en el [[Museu de Persèpolis]] ([[Iran]]).
[[Fitxer:Prise de Jéricho.jpg|thumb|La presa de [[Jericó]] segons un gravat de Jean Fouquet]]
Entre els pobles [[hebreus]] la trompeta rebia el nom de ''hazozra'' o ''chatzótzráh'' i tenia un caràcter gairebé diví, ja que atribuïen la seva construcció a [[Moisès]], sent tocada únicament pels sacerdots per anunciar les assemblees i acompanyar les consagrats i els sacrificis. També va tenir ús militar i servia per aixecar els campaments nòmades o per donar el senyal d'alarma. La trompeta hebrea era curta, d'uns 45 cm de llarg, amb un tub cònic de plata batuda que produïa un so homogeni i ininterromput, o bé en duos de dues trompetes, és a dir, articulant distintivament diverses notes diferents. També existia un altre tipus de trompeta, el ''shofár'' que estava fabricada a partir de la banya d'un animal kosher (xai, cabra, antílop i gasela) i era utilitzat en diverses festes mongetes, així com en alguns serveis d'altres religions cristianes i judeocristianes.<ref name="guia">{{ref-web|títol = El mundo de la trompeta|url = http://www.emagister.com/frame.cfm?id_user=&id_centro=43204110021466565570676950524550&id_curso=63628120042153485667484966554550&url_frame=http://trompetista.freeservers.com|consultat = 13 de disembre de 2007}}</ref>
[[Fitxer:Bronse-Lurer-Danmark.png|thumb|''[[Lur (instrument)|Lur]]'', ''luur'' o ''lure'' germànic de [[bronze]]]]
Altres pobles que coneixien i van desenvolupar diferents trompetes van ser el germànic i el celta. La forma primitiva de "aquest" (S) cònica dels banyes germànics i escandinaus denominats Lur, lures, lure o Luur (1500-400 aC) era deguda al fet que estava construïda amb l'ullal d'un mamut. Es conserven exemplars en perfecte estat trobats en excavacions arqueològiques realitzades fonamentalment a Dinamarca. La lure mesurava entre 1,50 i 2,50 m de mitjana, era lleugerament cònica i presentava la forma de S. El tub es componia de dues parts corbes de diferent longitud, la segona de les quals estava situada en un pla diferent a la primera. En general els exemplars que s'han descobert apareixen units de dos en dos, d'idèntic mida i simètrics, la qual cosa fa suposar que es tocaven per parelles afinades a l'uníson, o bé simultàniament, o en alternança. Es penjaven a la bandolera i els dos músics, un costat a un altre, havien de subjectar cada instrument en vertical per sobre del seu cap. S'han realitzat intents amb els exemplars més ben conservats en els s'han aconseguit els dotze primers harmònics i una escala cromàtica d'una setena a partir del so fonamental, però és poc probable que els antics van aprofitar aquesta extensió sonora.<ref name="guia" /> La carnyx, karnix o karnyx celta era un instrument de tub recte que es dobla en angle recte, en forma de ganxo, semblant a la trompeta i destinat a usos militars, construït enterament en bronze i amb la campana en forma de drac. Aquest tipus de trompeta va ser reproduït l'any 113 a l'[[arc d'Adrià]], a Roma.
=== Grecs i romans ===
Al voltant del [[segle IV aC]], els grecs ja incloïen certàmens de trompeters en el programa dels Jocs Olímpics. La trompeta rebia el nom de salpinx i la seva invenció era atribuïda a la deessa [[Atenea]]. Estava fabricada amb ferro o bronze, a vegades de plata i era un tub estret i amb embocadura de banya o d'os. Abans del pavelló, que era esfèric i de dimensions modestes, solien col·locar anelles decoratives o corredisses. La van heretar dels etruscs, que al seu torn l'havien heretat dels egipcis. També usaven el keras que era un banya cuita d'animal i s'usava amb finalitats militars.
Durant l'[[Imperi Romà]] l'ús de les trompetes heretades de grecs i etruscs adquiriren una gran importància social. Estaven fabricades en plata i bronze i rebien diferents noms: ''[[botzina|buccina]], cornus, salpinx, aduba, clarió, tubesta, lituus'' o ''argia'' entre altres, així com diverses formes rectes o corbes. La més coneguda de totes elles era la tubesta o tuba que mitjana 117 cm i era de forma cònica, amb 1 cm de diàmetre a l'embocadura. El tub cònic era de bronze, amb una embocadura mòbil i un pavelló lleugerament eixamplat; la tuba era utilitzada en la infanteria, però també va tenir gran importància en els combats de gladiadors juntament amb la trompa i l'òrgan hidràulic, utilitzant ocasionalment en determinats sacrificis religiosos. El lituus, al contrari, va ser un instrument d'ús exclusivament militar que es va emprar en la cavalleria: era una llarga trompeta cilíndrica, de dimensions variables (de 75 cm aproximadament a 1,40 m de llarg) que tenia l'extrem oposat al de l'embocadura doblegat en forma de J, obert sobre un pavelló a vegades retallat. Com en el cas de la tuba, el tub del lituus era de bronze. El timbre d'aquests instruments havia de ser, sens dubte, poc agradable: els autors romans qualifiquen el timbre de la tuba de "ronco" i "aterridor". El del ''lituus'' era més agut i sens dubte bastant més estrident.<ref name="guia" /> Els cossos de trompeters romans van afavorir el desenvolupament de les trompetes utilitzant-per crides, fanfàrries militars i civils. A les escultures romanes es pot observar que les trompetes apareixien en totes les processons.<ref name="atril">{{ref-web|títol = Historia de la trompeta|url = http://www.el-atril.com/orquesta/Instrumentos/Trompeta.htm|consultat = 28 de novembre de 2007}}</ref>
Tant la [[Bíblia]] com a ''[[La Ilíada]]'' d'[[Homer]], corroboren la importància de la trompeta en les cerimònies religioses primitives i el del seu ús en les batalles, fins i tot s'apunta a la Bíblia que el so brillant de les trompetes va ser el causant de la ciutat de [[Jericó]].
{{cita|Set sacerdots Iran davant l'arca del pacte, cadascun amb una trompeta de banya de carner i el setè dia donareu set voltes a la ciutat mentre els sacerdots tocaven les trompetes.|[[Llibre de Josué]] 6, 4<ref name="biblia">{{ref-web|títol = La Biblia en internet|url = http://www.biblija.net/biblija.cgi?biblia=biblia&q=trompeta&step=20&qall=1&qids=ffffffffffffffffffffff3&idq=23&id22=1&pos=0&set=13&l=es&q1=1|consultat = 26 de març de 2008}}</ref> }}
{{cita|A continuació Joab va ordenar que toquessin la trompeta, i les tropes van deixar de perseguir als d'Israel, perquè Joab les va aturar.|[[II Samuel]] 18, 16<ref name="biblia" />}}
{{cita|Toqueu la trompeta en arribar la lluna nova, i també en arribar la lluna plena, que és el dia de la nostra gran festa.|[[Llibre dels Salms]] 81, 3<ref name="biblia" />}}
{{cita|Sona la trompeta trucant a la batalla; tots es preparen, però ningú surt a lluitar. Vaig a castigar amb ira l'orgull d'Israel.|[[Ezequiel]] 7,14<ref name="biblia" />}}
{{cita|Palas Atenea vociferà també i va suscitar un immens tumult entre els teucres. Com se sent la veu sonora de la trompeta quan vénen a cercar la ciutat enemics que la vida treuen; tan sonora va ser llavors la veu del Eàcida.|Canto XVIII de La Ilíada, Homero}}
{{cita|El primer àngel va tocar la seva trompeta, i van ser llançats sobre la terra calamarsa i foc barrejats amb sang.|Llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan 8, 6.-13.|<ref name="biblia" />}}
=== L'Extrem Orient i Austràlia ===
Als regnes de Java i [[Bali]] existia durant el [[segle X]] uns petits conjunts musicals en la formació es trobava una trompeta de forma corba. Al [[Tibet]], des del segle VII la influència Índia té com a conseqüència la introducció d'instruments com el dung-dkar,<ref name="dung">{{ref-web|títol = Instrumentos del mundo: El dung-dkar|url = http://www.musicaparaver.org/instru.asp?id_org1=0&id_geo1=0&o1=0&o2=0&o3=0&g1=0&g2=0&g3=0&atal=2&id_instr=234&orri=&nondik=&hizk=2|consultat = 29 de novembre de 2007}}</ref> fabricat amb un cargol i de vegades amb embocadura de metall i amb una prolongació feta amb una placa metàl·lica, anomenada ala (gshog-ma), molt similar al sankh de l'Índia,<ref name="sankh ">{{ref-web|títol = Instrumentos del mundo: El sankh|url = http://www.musicaparaver.org/instru.asp?id_org1=4&id_geo1=3&o1=0&o2=0&o3=0&g1=0&g2=0&g3=0&atal=2&id_instr=176&orri=&nondik=&hizk=2|consultat = 29 de novembre de 2007}}</ref> i el wadun, fabricat amb una banya. El mag-dun és una gran trompeta de sons greus i ronco que pot mesurar fins a 5 metres i és un instrument característic i originari del Tibet. A [[Austràlia]], les tribus aborígens feien servir un instrument que consistia en un tub de fusta llarg i buit que usaven en els seus ritus i que rep el nom de didgeridoo o diyiridú.
És important esmentar que totes aquestes trompetes no tenien pistons i només produïen entre 2 i 5 notes.
=== Edat mitjana ===
[[Fitxer:Trompetes conquesta Mallorca-MNAC.jpg|right|200px|thumb|Dues trompetes entre l'exèrcit de [[cavalleria]] que participà en la conquesta de [[Mallorca]]; ca. 1285-1290. [[MNAC]].]]
[[Fitxer:Turkish Trumpeter and two Hautbois-players, on horseback.jpg|thumb|Trompetista turc i 2 oboistes a cavall. Daniel Hopfer (c. 1470-1536).]]
La trompeta seguir sent utilitzada en batalles i cerimònies molt després de la dissolució d'aquests pobles. A l'[[edat mitjana]], amb instruments fets d'aliatges de metalls, s'anava notant una distinció entre dues branques d'instruments de vent metàl·lics: els que posteriorment evolucionarien a trompetes i derivat, coneguda com a clar, i els que es derivarien en els trombons i familiars, anomenada ''[[bucina]]''.
En un principi el clar era un tub recte i llarg, però per fer-lo més fàcil de transportar, es va reduir la longitud de l'instrument doblegant el tub en espiral, rebent el nom de clarió.
L'islam va aportar diversos instruments, les trompetes sarraïnes són utilitzades pels musulmans des d'època molt antiga. Reben el nom d'al-nafir o banya sarraí que a Espanya rebria el nom d'[[anafil]] o nafir. L'anafir era un aeròfon recte, el so sorgia de la vibració dels llavis de l'intèrpret en un broquet en forma de petit embut. Aquest tipus d'instrument s'enquadra generalment dins del grup de les anomenades "trompes naturals", ja que no presenta orificis, claus ni cap altre element constructiu que alteri l'afinació o el timbre. Era usat principalment per a usos militars.<ref name="añafil">{{ref-web|títol = Instrumentos musicales en los Museo de Urueña: El añafil|url = http://www.funjdiaz.net/museo/ficha.cfm?id=98|consultat = 29 de novembre de 2007}}</ref>
Durant aquesta època la trompeta adquireix popularitat a causa del seu gran sonoritat. És l'instrument preferit de la noblesa. Els trompeters i timbalers toquen en festes solemnes, gaudint d'una posició social més elevada que la resta dels músics. La trompeta es constitueix en un element imprescindible per a transmetre ordres en el camp de batalla, al castell i aviat començaria a realitzar funcions d'entreteniment per a la noblesa. Això donarà lloc al naixement de trompetes trobadors de guerra i trompetes trobadors de tall o càmera.
Com a dada curiosa cal destacar que durant l'Edat Mitjana als músics se'ls considerava "no honorables". L'Església els negava els sagraments i només quan entraven al servei d'un noble o al servei d'una ciutat adquirien la condició d'honorables.
Les trompetes antigues eren de [[bronze]] fos o de planxes de ferro fi; eren rectes i les seves [[embocadura]] van ser una prominència a l'extrem del tub feta per donar suport als llavis. A finals del [[segle XIV]] la trompeta deixa de ser recta, prenent en un primer moment la forma d'aquest (S) per fer-la més manejable i posteriorment va anar prenent la forma actual amb tub cilíndric en les dues terceres parts de la seva longitud per eixamplar al últim terç i formar al pavelló. Paral·lelament a aquesta evolució, apareix la trompeta de vares o correderes que és l'antecessora del [[trombó]]. Aquesta consistia en la prolongació de l'embocadura al primer tub de l'instrument d'aquesta manera l'embocadura quedava fixa i la resta de l'instrument s'allunyava o tornava a si. Se l'anomenà trompeta de corredissa, doble trompeta o [[sacabutx]], entre altres noms.
La gran importància de la trompeta en els conjunts instrumentals medievals s'adverteix en el fet que, dels quaranta-dos instrumentistes adscrits a la cort d'[[Enric VIII d'Anglaterra]], catorze eren trompetistes.<ref name="atril"/>
=== El Barroc ===
[[Fitxer:Eheiii.jpg|thumb|Trompeta barroca]]
L'anomenada trompeta "natural" o barroca va ser l'instrument per al qual va escriure música [[Claudio Monteverdi]], [[Jean-Baptiste Lully]], [[Henry Purcell]], [[Johann Sebastian Bach]] o [[Georg Friedrich Haendel]]. Es tractava d'una trompeta buidada en metall i amb una forma moderna (secció cilíndrica fins al pavelló que s'eixampla progressivament), però que no podia emetre degut a la pressió de l'aire res més que els harmònics naturals del so fonamental que venia determinat per la longitud del tub (teòricament, aquesta llargada hauria de ser 2,34 m). La trompeta natural estava afinada en Do, més correntment en Re (a vegades en Fa a l'Alemanya del segle XVIII). La seva sonoritat clara i penetrant, molt brillant, perfectament adaptada a les interpretacions a l'aire lliure, va fer que es passaran per alt les seves limitacions pel que hi ha molts passatges que, encara tocats en models de vàlvules, segueixen semblant d'una dificultat increïble. Les trompetes naturals que es tocaven en conjunt en fanfares eren idèntiques, és a dir, totes elles estaven en la mateixa tonalitat: el músic que tocava la part superior utilitzava una embocadura més petita per facilitar la producció de notes sobreagut. L'actual trompeta de cavalleria és una trompeta natural.
[[Fitxer:Gottfried reiche 001.jpg|thumb|[[Gottfried Reiche]], trompetista i compositor barroc. Va ser el trompeta solista de [[Johann Sebastian Bach]] a [[Leipzig]].]]
S'emprava durant els segles XVII i XVIII, tant a Itàlia com a Alemanya. La paraula clarí per designar una trompeta natural de petites dimensions adaptada al registre agut i després, a poc a poc, va acabar per aplicar a qualsevol part escrita en aquest registre per trompeta d'orquestra. Fins i tot en obres de [[Bach]] i [[Händel]], les parts corresponents al Clarin s'interpretaven amb una petita trompeta afinada en Re, encara que l'instrument figura per primera vegada d'una manera explícita a la partitura de l'''Orfeo'' de [[Monteverdi]].<ref name="guia" />
A començaments del segle XVII, el paper de la trompeta en els conjunts orquestrals no era molt important, encara que existeixen excepcions. L'obra ''[[Orfeo (Monteverdi)|Orfeo]]'' de [[Monteverdi]] (1607) és la primera obra en la qual s'integra la trompeta dins de les formacions orquestrals; dins d'aquesta obra hi ha una [[fanfàrria]], una tocata per a cinc tipus de trompetes de diferents afinacions. Cap a finals del segle XVII, la trompeta comença a prendre un paper més protagonista i a ser un instrument molt utilitzat en les agrupacions orquestrals. Va aparèixer llavors el ''Modo per imparar a sonare di trompa,'' (Mètode per aprendre a tocar la trompeta) de Fantin, publicat a Frankfurt el [[1638]], que és un testimoni de l'ampli ús que es donava a l'instrument.
En el mateix període, [[Henry Purcell]] va emprar freqüentment la trompeta. En la seva òpera ''Dioclesian'', una trompeta i una veu de contralt canten a duo. Les seves composicions, com era costum de l'època, solien anar destinades a [[John Shore]], el trompetista de la cort i membre d'una família de trompetistes que va ser famosa al lalrg d'un segle. En aquesta mateixa època la gran majoria dels compositors alemanys incloïen la trompeta dins els conjunts orquestrals.<ref name="shore">{{ref-web|títol = John Shore: Information and Much More|url = http://www.answers.com/topic/john-shore|consultat = 29 de novembre de 2007|llengua=anglès}}</ref>
[[Händel]], poc temps després, va escriure parts molt agudes i florides per aquest instrument, com el seu "Let the bright seraphim", a l'oratori ''Samson'', i "The trumpet shall sound", a ''[[El Messies]]''. Händel indicava a la partitura "Clarin I, Clarin II i Prinzipale", cosa que demostra que en aquella època encara es mantenia la mateixa distribució per als instrumentistes que es feia servir en les composicions orquestrals de l'època de Monteverdi.
[[J.S. Bach]] també va compondre per a la trompeta parts molt elaborades, i en general, en un registre més agut. La interpretació d'aquests passatges més elaborats i tan aguts era possible perquè els instrumentistes s'especialitzaven segons les característiques dels passatges de les parts per a trompeta, uns en passatges aguts i altres en els greus. Així, l'instrumentista encarregat de tocar el clarí únicament interpretava els passatges més aguts per la qual cosa aquests passatges acabaven sent més fàcils en la seva execució.<ref name="guia" />
Händel i Bach, van compondre música en la que la trompeta tenia un paper protagonista, --''Bach tenia com a intèrpret preferit en els seus concerts en'' [[Gottfried reiche]]--, i després d'ells, va començar un període de decadència de la trompeta, en la qual va ser degradada a un paper secundari. La trompeta es va convertir en un instrument harmònic de notes baixes i espaiades, i de tant en tant, en una part més que recolzava els instruments de percussió, en ser sempre posada en ''fortissime'' en les parts finals dels moviments com, per exemple, a les obres de [[Mozart]]. Amb [[Beethoven]], la trompeta recuperà un cert protagonisme intervenint conjuntament amb les [[timbales]], però encara de manera puntual.<ref name="atril" />
=== Segles XVIII i XIX: La trompeta de pistons ===
[[Fitxer:Trumpets02262006.jpg|thumb|Trompetes de pistons]]
El procés que permet dotar l'instrument d'un [[cromatisme]] capaç d'eliminar els inconvenients presentats per les trompetes naturals comença a finals del [[Barroc]]. Són nombrosos els intents realitzats al respecte: peces de recanvi, trompeta de tapadora, trompeta de correderes o de vares i finalment l'aplicació gradual dels pistons.
Les peces de recanvi permetre durant algun temps obtenir diferents tonalitats en aplicar-les a la trompeta; però al llarg del [[segle XVIII]] es va seguir investigant per elevar els tons per mitjà de claus i forats. Va ser [[Anton Weidinger]], investigador i virtuós de la trompeta de claus, qui aplicà a l'instrument les claus basant-se en els mateixos principis en què es basa la [[flauta travessera]] o el fagot. Aquesta trompeta constava de 3 o 4 claus col·locades al costat i gràcies a això podien fer totes les notes de l'escala diatònica i cromàtica. [[Joseph Haydn|Haydn]] i [[Hummel]] van escriure per a Weidinger els seus famosos concerts. Malgrat l'èxit la trompeta de claus no es va imposar. Va ser usada durant alguns anys per bandes militars d'Àustria i d'Itàlia, i a finals dels [[dècada del 1920|anys 1920]] va desaparèixer.
Després dels primers intents consistents en posar claus a la trompeta es va passar a posar-li una vara; aquesta proposta va tenir un cert èxit a Anglaterra en gran part a causa d'eminents trompetistes defensors del seu ús com T. Harper i J. Horton, entre d'altres. La inclusió dels pistons va tenir lloc d'una manera gradual, sent l'inventor irlandès [[Charles Clagget]] qui construeix el [[1790]] una trompeta doble afinada en re i mi♭ amb una única embocadura i amb la innovació d'un pistó. Més tard, cap a [[1815]], Blühmel i Stölzel inventariar el sistema de pistons que posteriorment seria millorat per [[Adolphe Sax]] i Perinet el 1839, fins a arribar a una forma molt semblant a l'actual de JP Oates, passant per les millores que va introduir Merry Franquin, professor del [[Conservatori de París]], que han permès als executants modificar a voluntat l'alçada dels sons de l'instrument. Dauverne a [[França]] va construir la primera trompeta de dos pistons i la inclusió del tercer pistó es va produir el [[1830]] de la mà de Müller a [[Magúncia]] i Satt a [[Leipzig]].
El primer compositor a utilitzar la trompeta de pistons dins l'orquestra va ser [[Halévy]], en la seva òpera ''La jueva'', de 1835. En la seva partitura escriu per a dues d'aquestes trompetes, i dues trompetes naturals amb tubs de recanvi.<ref name="atril" /> Bons orquestradors com [[Hector Berlioz]] seguien utilitzant la trompeta natural.
La trompeta de pistons va arribar just a temps perquè [[Richard Wagner]] fes les seves grans com posicions orquestrals amb una gran participació d'instruments com el trombó i la trompeta, als que els dóna un paper protagonista. En la segona meitat del segle XVIII les orquestres es constituïen habitualment amb dues trompetes, excepte per a l'acompanyament de les obres corals; s'arribaven a casos en el qual participaven tres i fins a quatre d'aquests instruments. Com a norma general Wagner en va emprar tres, a fi de poder assignar a la trompeta [[Acord (música)|acord]]s sencers. A la seva òpera ''[[Tannhäuser]]'', en un motiu especial, hi apareixen fins a dotze trompetes. A partir de Wagner, els compositors de les obres per a orquestra han usat la trompeta sense cap tipus de restriccions, i habitualment tres n'és el nombre habitual.
Fins a finals del segle XIX la trompeta de pistons no aconsegueix trobar un lloc definitiu dins l'orquestra. Fins al 1920 es farà servir una trompeta de vàlvules afinada en Fa que posteriorment no s'utilitzà.
=== Segle XX ===
[[Fitxer:Dizzy Gillespie playing horn 1955.jpg|thumb|[[Dizzy Gillespie]] tocant la seva trompeta]]
La trompeta en el segle XX és un instrument destacat en molts i diferents estils musicals. Es pot trobar en qualsevol sala de concerts simfònics o de cambra com a solista o amb altres instruments o en qualsevol club de jazz.
Les parts en les obres que corresponen al clarin barroc es toquen amb petites trompetes de pistons denominades trompeta piccolo, afinades en si♭ i la, i amb quatre pistons. Tanmateix, des dels anys 60 torna a utilitzar novament una trompeta natural en re a la qual també s'ha batejat amb el nom de "clarin", molt apreciada en interpretacions de música barroca.
A finals del segle XX, l'èxit correspon a la trompeta afinada en si♭ encara que el timbre peculiar de la trompeta moderna en re hagi estat utilitzada per compositors com [[Olivier Messiaen]] o [[Arthur Honegger]] (compositor que li va dedicar a aquest últim instrument seva Segona simfonia per a orquestra de cordes i trompeta en re ad libitum). [[Igor Stravinski]] també va realitzar composicions per a trompeta. Actualment, la trompeta s'usa en gairebé totes les formes de música, inclosa la clàssica, jazz, rock, blues, pop, ska, funk i polca.
==== La trompeta en el jazz ====
A l'època posterior a la [[Guerra Civil americana]] es podien adquirir cornetes per un baix preu i les trompetes s'empraven en els funerals, en les bandes de carrer, en les de ball i en les de jazz. A partir de l'any [[1927]], gairebé tots els Cornet, llevat d'unes poques excepcions, es van passar a la trompeta, ja que preferien el seu so més melòdic i la major claredat de les seves notes agudes i per ser més senzilla la seva execució. La trompeta va seguir sent durant un temps l'instrument principal en els petits grups de jazz, i fins i tot en les bandes de swing.<ref name="jazz">{{ref-web|títol = La trompeta en el jazz|url = http://estadium.ya.com/tarrida-n1/trompeta.htm|consultat = 10 de gener de 2008}}</ref> També és un instrument destacat dins l'estil Dixieland.
La trompeta que se sol emprar en el jazz té un to fonamental en si♭. En el jazz primitiu s'emprava la corneta, que al segle XIX ocupava el paper que més endavant s'assignaria a la trompeta. El [[fliscorn]] posseeix un so més suau i els trompetistes l'han adoptat com a segon instrument en les bandes de jazz, encara que alguns s'han especialitzat en ell, com Art Farmer.<ref name="jazz" /> L'aportació a la literatura per trompeta de músics de jazz com [[Louis Armstrong]], [[Joe King Oliver]], [[Dizzy Gillespie]] o [[Miles Davis]] ha estat decisiva.
==== La trompeta en altres conjunts. Els mariachi ====
[[Fitxer:Mariachi band.jpg|thumb|Conjunt de [[mariachi]]]]
La trompeta és un instrument fonamental en els conjunts de mariachi. A principis del segle XX, no era comú l'existència de conjunts de mariachi amb instruments de vent. La flauta, el clarinet, el [[saxofon]] soprano, el trombó, el cornetí i la trompeta no es veien amb freqüència en els grups tradicionalment integrats per instruments de corda, com el violí, la guitarra o el guitarró.
A la dècada de 1930 alguns mariachi de Mèxic, DF com Jesús Salazar, que treballava amb el Mariachi Tapatío de José Marmolejo, incorporar la trompeta, que en els anys 40 va seguir cobrant força fins a arribar a ser imprescindible per als conjunts de mariachi. Pedro Infante va gravar el 1949 les primeres cançons amb un mariachi amb dues trompetes, tenint un notable èxit aquesta innovació.
L'ús de la trompeta en el mariachi va assolir completa acceptació en 1952, quan el conjunt Mariachi Mèxic, de Pepe Villa, gravar una sèrie de discs de gran èxit que va efectuar el canvi decisiu en la instrumentació dels grups de mariachis, que per als anys 1960 en la seva majoria incloïen ya dos trompetes. [16] Encara que existien excepcions com el Mariachi Vargas que seguia usant una sola trompeta gairebé fins a mitjans de la dècada dels 60. Al voltant del 1964 un dels primers duos de trompetes que va tenir el Mariachi Vargas va ser el dels germans Pere i Crescencio Hernández.<ref name="historia_mariachi">{{ref-web|títol = El Mariachi: Origen y desarrollo|url = http://www.mariachi.com.mx/historiadelmariachi_Mayo07.htm|consultat = 13 de gener de 2008}}</ref>
La trompeta és especialment valorada en el so de [[Jalisco]].
== Referències ==
{{referències}}
== Vegeu també ==
* [[François Dauverné]]
* [[Mètode Arban]]
* [[Jean-Baptiste Arban]]
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Trumpet}}
* [http://www.sinic.gov.co/SINIC/Publicaciones/archivos/trompeta_web.pdf Guia d'iniciació a la trompeta del Ministerio de Cultura de la República de Colombia] (en castellà)
* [http://www.orfeoed.com/guia/guia10.asp José María Ortí. ''La trompeta''] (en castellà)
* [http://www.trumpetguild.org International Trumpet Guild] Web d'una associació internacional de trompetistes. (en anglès)
* [http://www.trumpetlive.com Trumpet Live] - Trumpet Video Lessons and Masterclasses by the World's Best Trumpet Players (en anglès)
* [http://www.purtle.com/jeff_articles.html Jeff Purtle. ''Trumpet Playing Articles''] (en anglès)
* [http://uhaweb.hartford.edu/lichtmann/tptstudies.html Jay Lichtmann's trumpet studies] Escales i estudis tècnics per a trompeta. (en anglès)
* [http://www.trumpetguru.com/articles/ "Trumpet History"] Informació sobre història de la trompeta i temes relacionats. (en anglès)
{{1000 Arts}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|trompeta}}
{{ORDENA:Trompeta}}
| |||