Essència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 100:
L'ús del terme essència, a partir de l'infinitiu llatí ''esse'', tal com introduí Sant Agustí, suscita diversos problemes en aplicar aquest concepte a Déu. Puix Déu no pot considerar-se com una cosa més i tanmateix és més existent que totes les altres coses. Això adquireix una rellevància especial en recuperar el pensament aristotèlic a partir del segle XI.
Per a alguns medievals, juntament amb l'''esse'' infinitiu perfecte de la idea de l'Ésser platònic, existir és sobretot l' ''esse'', entès com 'actualitat'. En Déu es mesclen els dos sentits en un de sol i únic terme lingüístic.<ref>Etienne Gilson, op. cit. Cap. VII: "La influencia greco-árabe..."</ref>
El problema de l'essència no és pas simple. Els escolàstics la tractaren amb molt de detall, car consideraren l'essència en tres modes possibles: a la cosa, al concepte i en si mateixa valorant-se d'una manera o d'una altra segons se'n ressaltés un aspecte o un altre de la qüestió.<ref name="Ferrater"/>
| |||