Extinció massiva: diferència entre les revisions

Aquestes extincions s'han atribuït generalment a [[catàstrofes]].<ref name="granllibre" /> Principalment a causes endògenes de la mateixa biosfera, a l'acció de grans [[volcans]] i a l'impacte d'[[asteroides]], entre altres fenòmens.{{CC|2018}}

Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gairebé totes, a impactes meteorítics. S'ha establert de manera estadística que, aproximadament, cada 100 milions d'anys de mitjana, un asteroide quilomètric impacta contra la Terra. Si es té en compte que la vida pluricel·lular porta uns 600 milions d'anys, hi hauria d'haver hagut entre 5 i 6 grans extincions des de llavors. I aquestes són les que realment han ocorregut. Les altres possibles causes atribuïdes a grans glaciacions globals o a [[erupcions volcàniques]] massives<ref>{{ref-publicació|cognom=Bond|nom=David P.G.|títol=On the causes of mass extinctions|publicació=Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology|data=juliol 2017|pàgines=3–29|volum=478|doi=10.1016/j.palaeo.2016.11.005|coautors=Grasby, Stephen E.}}</ref> es consideren com a efectes secundaris que un gran impacte podria produir, per la qual cosa, segons algunes hipòtesis, no serien més que sinergies d'aquesta mateixa catàstrofe còsmica.{{CC|2018}}

També es considera com a causa probable d'extincions menors, o fins i tot de les més massives, explosions de [[supernoves]] properes. De fet, existeix una altra teoria que diu que, aproximadament cada 25 milions d'anys, la Terra entra en la zona densa de la galàxia, en els braços espirals, i el planeta es veu sotmès a un major risc d'explosions violentes o a l'assot de [[vents estel·lars]] intensos. Així mateix, el [[núvol d'Oort]] té un major risc de veure's deformat i pertorbat pel pas d'estrelles properes, amb la consegüent tramesa de cometes i asteroides cap al [[sistema solar]] interior.{{CC|2018}}