Gaziel (Granados): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Millorar redacció
Línia 26:
'''''Gaziel''''' és una [[òpera]] [[modernista]] en un acte amb música d'[[Enric Granados i Campiña|Enric Granados]] sobre un text d'[[Apel·les Mestres i Oñós|Apel·les Mestres]], estrenada al [[Teatre Principal (Badalona)|Teatre Principal]] de Barcelona el dia 27 d'octubre de 1906.
 
Es tracta d'una història semblant a la de [[Faust]], que descriu com un poeta aconsegueix el seus desitjos mitjançant un diable, Gaziel, que els. dona,L'obra reflectintreflecteix també les relacions del poeta amb la societat burgesa. El desenllaç de la història és diferent al del Faust: el poeta és condemnat per Gaziel a viure en la realitat, sabent que no podrà acomplir el seu desig.
 
==Història==
L'obra va ser composta per als Espectacles i Audicions Graner, organitzats pel pintor i empresari [[Lluís Graner i Arrufí|Lluís Graner]], el qual va gestionar el [[Teatre Íntim]] entre 1905 i 1908. L'escenografia va comptar amb [[Salvador Alarma i Tastàs]] i [[Miquel Moragas i Ricart]].
 
Les crítiques no van ser entusiàstiques, malgrat considerar l'obra com una bella escenificació, sobre un bon poema de Mestres i comptant amb una música ben tramada per Granados.
 
El llibret va ser publicat per Bartomeu Baxarias, de Barcelona. La partitura es va donar per perduda i no es tornà a interpretar ni publicar fins que un manuscrit de l'obra va ser trobat a [[París]], l'any 1990, pel musicòleg [[Mark Larrad]]. Era, juntament amb els d'altres obres de Granados (''Miel de la Alcarria'', ''Petrarca'', ''Picarol'' i ''[[Liliana (Granados)|Liliana]]''), a la seu de l'editorial francesa Salabert,<ref>{{ref-publicació|article=Hallados en París cinco manuscritos del compositor Enrique Granados|publicació=El País|url=http://elpais.com/diario/1990/02/19/cultura/635382005_850215.html|llengua=castellà|data=19 de febrer de 1990|exemplar=(A l'article s'indica incorrectament el cognom del musicòleg)}}</ref> una de les habituals de Granados, qui segurament va enviar-les per a publicar-les, però que quedarien sense editar-se, oblidades amb el temps.