Teoria endosimbiòtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 81.38.162.182. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Lynn_Margulis.jpg|thumb|160px|Lynn Margulis]]
La conha de tu madre guey
La '''teoria endosimbiòtica''' va ser formulada per la [[biòleg|biòloga]] [[USA|americana]] [[Lynn Margulis]] el [[1967]],<ref>L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", ''Journal of theoretical biology'', 14 (3): 225.</ref> per tal d'explicar la presència d'[[orgànul|orgànuls intracel·lulars]] amb [[genoma]] propi en les [[eucariota|cèl·lules eucariotes]]. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les [[plantes]]) haurien estat en el seu inici [[eubacteris]] que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma [[simbiosi|simbiòtica]]. Amb el pas del temps, part dels [[gen]]s d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma originari del simbiont.
 
La '''teoria endosimbiòtica''' va ser formulada per la [[biòleg|biòloga]] [[USA|americana]] [[Lynn Margulis]] el [[1967]],<ref>L. Margulis (1967), "On origen of mitosing cells", ''Journal of theoretical biology'', 14 (3): 225.</ref> per tal d'explicar la presència d'[[orgànul|orgànuls intracel·lulars]] amb [[genoma]] propi en les [[eucariota|cèl·lules eucariotes]]. Aquests orgànuls, els mitocondris i els plastidis (aquests últims exclusius de les [[plantes]]) haurien estat en el seu inici [[eubacteris]] que s'haurien instal·lat a l'interior d'una primitiva cèl·lula eucariota de forma [[simbiosi|simbiòtica]]. Amb el pas del temps, part dels [[gen]]s d'aquests simbionts s'haurien transferit al genoma de la cèl·lula hoste i només una petita part restaria en el genoma originari del simbiont.
[[Fitxer:Esquema de la teoria de l'endosimbio siseriada.png|thumb|Un model sobre l'origen dels mitocondris i dels cloroplasts]]
Algunes de les proves que recolzen aquesta teoria són la presència de [[ribosomes]] de tipus bacterià en l'interior de mitocondris i plastidis. El genoma d'aquests orgànuls està organitzat com el dels bacteris, és circular i es troba lliure sense cap coberta. L'estructura de dobles bicapes [[lípid|lipídiques]] és semblant a la d'alguns bacteris actuals.