Diferència entre revisions de la pàgina «Àrtic»

11 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
m (Revertides les edicions de 85.192.73.195. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.)
Etiqueta: Reversió
 
=== Reclamacions territorials ===
Cap estat posseeix el pol Nord geogràfic ni la regió de l'[[oceà Àrtic]] que l'envolta. Els estats àrtics que delimiten amb l'oceà ([[Rússia]], Noruega, els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[Canadà]] i [[Dinamarca]]) tenen limitada la seva àrea econòmica a 200 milles nàutiques (370 km) de la costa.<ref name ="Buixade Farre 2014"/> Rússia destaca porper tindre la meitat de la població de l'àrtic.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=36}}
 
Després de la ratificació de la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] (UNCLOS, en les seves sigles en anglès),<ref name ="Buixade Farre 2014"/> un país té deu anys per fer reclamacions d'ampliació a la seva [[zona econòmica exclusiva]]. Degut aen aquest fet, Noruega (que va ratificar la convenció el 1996), Rússia (1997), Canadà (2003) i Dinamarca (2004) han realitzat diversos projectes per reivindicar certes àrees i territoris de l'Àrtida.<ref name="davui" />
 
El 1996 es fundà a Ottawa el Consell Àrtic, un organisme intergovernamental que fa acords vinculants entre els estats membres,<ref name="consell">{{ref-notícia|cognom=Savage|nom=Luiza Ch.|títol=Why everyone wants a piece of the Arctic?|publicació=Maclean's|url=http://www.macleans.ca/news/canada/why-the-world-wants-the-arctic/|consulta=6 novembre 2017|data=2013-5-13}}</ref> els quals són els estats amb sobirania situada més enllà del Cercle Polar Àrtic (Noruega, Suècia, Dinamarca, Rússia, Canadà, Islàndia i Estats Units d'Amèrica).{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}
 
El 2 d'agost de 2007 dos [[batiscaf]]s MIR russos (el Mir-1 i el Mir-2{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}) van descendir per primera vegada en la història al [[llit marí]] sota el pol Nord i hi van deixar una [[bandera russa]] feta d'un aliatge de titani inoxidable. Per bé que l'expedició era científica, el fet va aixecar preocupacions sobre una possible cursa per controlar els vastsvastos recursos petrolífers de l'Àrtida.<ref name="davui">{{ref-web|url=http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=135526 |títol=Primer mapa de la disputa per l'Àrtic |consulta=30 novembre 2009 |editor=Diari Avui }}</ref> La finalitat era la de reclamar 460.000 milles quadrades submarines.{{sfn|Luna|2017-11-5|pp=34-35}}
 
El 28 de maig de 2008, els ministres d'afers exteriors i altres oficials representant el Canadà, Dinamarca, Noruega, Rússia i els Estats Units van reunir-se a [[Ilulissat]], Groenlàndia, amb motiu de la [[Conferència de l'oceà Àrtic]], i van anunciar la [[declaració d'Ilulissat]] per recordar la necessitat de protegir la zona.
 
El desgel provocat pel canvi climàtic ha suposat noves rutes marítimes i un nou accés important a recursos naturals (gas i petroli{{sfn|Luna|2017-11-5|p=35}}) amb implicacions d'estratègia geopolítica al llarg del principi del segle XXI. En aquest conflicte per reclamar aquests territoris Rússia té l'avantatge.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=32}}
Des de 2014 Rússia fa exercicis militars regulars pel territori àrtic.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=336}}
 
En elsles estratègies russes destaca que l'hivern del 2016 dos mil refugiats [[Síria|sirians]] i d'[[Àsia Central]] migraren il·legalment a la [[Província de Lapònia]] mitjançant Rússia. Aquesta població desestabilitzaria [[Finlàndia]]. El govern finèsfinlandès, sorprès, reaccionà signant amb el govern rus un acord que tancava la via àrtica.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}
 
Gazprom Neft, empresa russa, anuncià el gener de 2017 l'obertura de quatre jaciments de petroli al [[Mar de Petxora]]. Estats Units es queda enrere en aquestes prospeccions pel criteri mediambiental establitestablert pel president d'aleshores [[Barack Obama]].{{sfn|Luna|2017-11-5|p=37}}
 
=== Exploració científica ===
== Canvi climàtic ==
[[Fitxer:2007 Arctic Sea Ice.jpg|thumb|250px|right|Superfície coberta per la banquisa el 2007 en comparació el 2005 i la mitjana del període 1979-2000.]]
L'Àrtida és especialment vulnerable als efectes de l'[[escalfament global]], com s'ha fet evident els últims anys amb la fosa del mar de gel. Els models de predicció climàtics pronostiquen un escalfament més gran a l'Àrtida que la mitjana global resultant en una atenció internacional important a la regió. En concret, hi ha preocupació que la fosa de glaceres i altre gel de Groenlàndia contribueixi a un augment substancial del nivell del mar arreu del món. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen, des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6"/>
 
El setembre de 2007 es va registrar la menor extensió del mar del gel amb una disminució del 39% respecte a la mitjana d'extensió del 1979 al 2000.<ref>{{ref-web|url=http://nsidc.org/sotc/sea_ice.html |títol=Sea Ice |consulta=30 novembre 2009 |editor= The National Snow and Ice Data Center |llengua=anglès }}</ref>
90

modificacions