Àrtic: diferència entre les revisions

Cap estat posseeix el pol Nord geogràfic ni la regió de l'[[oceà Àrtic]] que l'envolta. Els estats àrtics que delimiten amb l'oceà ([[Rússia]], Noruega, els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], el [[Canadà]] i [[Dinamarca]]) tenen limitada la seva àrea econòmica a 200 milles nàutiques (370 km) de la costa.<ref name ="Buixade Farre 2014"/> Rússia destaca porper tindre la meitat de la població de l'àrtic.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=36}}

Després de la ratificació de la [[Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar]] (UNCLOS, en les seves sigles en anglès),<ref name ="Buixade Farre 2014"/> un país té deu anys per fer reclamacions d'ampliació a la seva [[zona econòmica exclusiva]]. Degut aen aquest fet, Noruega (que va ratificar la convenció el 1996), Rússia (1997), Canadà (2003) i Dinamarca (2004) han realitzat diversos projectes per reivindicar certes àrees i territoris de l'Àrtida.<ref name="davui" />

El 2 d'agost de 2007 dos [[batiscaf]]s MIR russos (el Mir-1 i el Mir-2{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}) van descendir per primera vegada en la història al [[llit marí]] sota el pol Nord i hi van deixar una [[bandera russa]] feta d'un aliatge de titani inoxidable. Per bé que l'expedició era científica, el fet va aixecar preocupacions sobre una possible cursa per controlar els vastsvastos recursos petrolífers de l'Àrtida.<ref name="davui">{{ref-web|url=http://paper.avui.cat/mon/detail.php?id=135526 |títol=Primer mapa de la disputa per l'Àrtic |consulta=30 novembre 2009 |editor=Diari Avui }}</ref> La finalitat era la de reclamar 460.000 milles quadrades submarines.{{sfn|Luna|2017-11-5|pp=34-35}}

El 28 de maig de 2008, els ministres d'afers exteriors i altres oficials representant el Canadà, Dinamarca, Noruega, Rússia i els Estats Units van reunir-se a [[Ilulissat]], Groenlàndia, amb motiu de la [[Conferència de l'oceà Àrtic]], i van anunciar la [[declaració d'Ilulissat]] per recordar la necessitat de protegir la zona.

En elsles estratègies russes destaca que l'hivern del 2016 dos mil refugiats [[Síria|sirians]] i d'[[Àsia Central]] migraren il·legalment a la [[Província de Lapònia]] mitjançant Rússia. Aquesta població desestabilitzaria [[Finlàndia]]. El govern finèsfinlandès, sorprès, reaccionà signant amb el govern rus un acord que tancava la via àrtica.{{sfn|Luna|2017-11-5|p=34}}

Gazprom Neft, empresa russa, anuncià el gener de 2017 l'obertura de quatre jaciments de petroli al [[Mar de Petxora]]. Estats Units es queda enrere en aquestes prospeccions pel criteri mediambiental establitestablert pel president d'aleshores [[Barack Obama]].{{sfn|Luna|2017-11-5|p=37}}

L'Àrtida és especialment vulnerable als efectes de l'[[escalfament global]], com s'ha fet evident els últims anys amb la fosa del mar de gel. Els models de predicció climàtics pronostiquen un escalfament més gran a l'Àrtida que la mitjana global resultant en una atenció internacional important a la regió. En concret, hi ha preocupació que la fosa de glaceres i altre gel de Groenlàndia contribueixi a un augment substancial del nivell del mar arreu del món. Existeix una gran diferència entre els diferents models de predicció sobre la desaparició del mar de gel àrtic. La meitat d'ells en preveuen la total o pràctica desaparició el setembre del 2100. Les prediccions es mouen, des del setembre del 2040 les menys optimistes, fins ben passat el 2100 les altres.<ref name="Serreze, Mc; Holland, Mm; Stroeve, J 2007 1533–6"/>