Còmic femení: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m afegeixo autora |
Secció nova: Anàlisi |
||
Línia 1:
El '''còmic femení''' o '''historieta sentimental'''{{sfn|Jiménez Morales|2001}} és un estil de [[còmic]] que va dirigit a un públic femení, encara que això no vol dir que no pugui ser llegit per qualsevol altre públic lector. De fet, té la mateixa estructura de dibuix i narrativa que qualsevol altre [[còmic]]. El còmic femení a
[[Fitxer:Marilo.jpg|right|250px|Mosta de Còmic Femení]]
== Còmic femení a
A inicis del segle XX, les nenes no tenien publicacions específiques per elles, les publicacions eren les destinades a tots els públics o bé les adreçades als seus germans.<ref name="web">{{ref-web|url=http://www.tebeosfera.com/documentos/documentos/desde_la_historieta_clasica_para_ninas_a_mary_noticias.html |Antonio Martin (2010)|títol=Desde la Historieta Clásica para niñas a Mari Noticias.|consulta=4 maig 2013 |obra= |editor=Tebeosfera |data= |llengua= castella }}</ref>
El primer còmic destinat a un públic femení, va ser el setmanari BB, amb el subtítol, ''Suplemento Femenino del TBO'', es va editar a Catalunya amb castellà, el 1920, el va editar Joaquín Buigas propietari de [[TBO]]. Anava dirigit a les nenes amb un preu de 15 cèntims de pesseta. Aquest còmic va arribar a tenir una tirada de 20.000 exemplars cada setmana, el seu estil era molt semblant al de la publicació francesa La Poupée Modele.<ref name="Apuntes">{{Ref-llibre |cognom= Martin |nom= Antonio |títol= Apuntes para una Historia de los Tebeos |editorial= Ediciones Glénat, S.L.|lloc= Barcelona |data=2000 |isbn= 84-8449-026-2}}</ref> Després de BB, aparegueren diferents títols, adreçats a les nenes, La Nuri (1925) [[Còmic en català|en Català]] i ''La Chiquilla'' (1927) i ''Mari-Luz'' (1934) en castellà, i alguns suplements a la premsa per adults, ''La Mujer, el Niño'' i ''El Hogar'' a el diari ''El Sol'', o ''Miniatura'', secció especial per nenes a la revista ''El Hogar y la Moda'', el 1934 i l'''Almanaque Marujita para 1936'' aquestes publicacions estaven centrades en la temàtica “dels sentiments“.<ref name="web"/>
Línia 120:
|}
{{Final columnes}}
== Anàlisi ==
Aquest estil de còmic es caracteritza per ser [[masclista]], portador de missatges de la [[ideologia]] dominant de l'època.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=159}} Aquest paper educador en la feminitat de la dona en els còmics es realitzava fent que la dona es percebera a ella mateixa als còmics femenins.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=160}}
Les històries segueixen el mateix esquema sense variar durant les dècades que aquest estil fou cultivat: les protagonistes complien sempre el seu somni, trobar el vertader amor, tenint un final feliç. A les lectores no se les mostrava un contingut desconegut, sinó allò conegut i repetit. Els estereotips de les dones d'aquests còmics provenien tant d'autors com autores. Aquestes últimes parlen per les dones seguint una idea de la feminitat donada pel col·lectiu masculí masclista dominant. Açò és un cas de [[falsa consciència]].{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=160}}
Els valors masclistes transmesos pel còmic femení són:
*La cerca de la perfecció per a no ser una tarada: La perfecció es defineix com una bona amant, una mestressa de casa i una professional respectada per a l'home, no per a sí mateixa. Aquesta perfecció s'aconsegueix amb la senzillesa i la modèstia: la senzillesa econòmica, la senzillesa en l'adornament, el no molestar quan s'està malalta i saber (i fer) netejar, cuinar i cosir. La submissió es maquillava com ser discreta.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=161}} Aquests valors d'obediència de la dona cap a l'home emanen, segons els còmics aquests, de dictats religiosos [[Bíblia|bíblics]]. La representació d'açò als còmics femenins era maniquea en els personatges, situant-los solament o en un extrem o en l'altre.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=162}}
*La destinació de la dona és trobar l'amor: La historieta escenifica el [[ritu de pas]] de xiqueta a dona amb l'entrada del seu amor,{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=162}} que fa del seu guia al creixement. Si no cerca l'amor, és vista com una persona infantil. L'home al entrar en aquest ritu de pas, irònicament, entrava en un retorn a l'adolescència. L'amor de la dona, a més, deu ser platònic.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=163}} El matrimoni segueix sent fonamental fins i tot quan la realitat laboral de la dona que ve desenvolupant-se a l'Estat Espanyol. I quan les dones treballen, ocupen llocs de treball on serveixen, anomenats "professionals arriscades". Aquests personatges femenins treballadors apareixen als còmics femenins a la dècada del 1960. Les professionals arriscades deixen de treballar quan es casen.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=164}} Dins la cerca de l'amor hi havia de vegades conflictes entre dones (i mai entre homes) per aconseguir l'amor, en la que és correcte comportar-se amb gelosia i posar paranys a la contrincant.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=165}}
*El càstig de la fantasia: Imaginar vies diferents a les que estaven destinades era una cosa reprovable. No devien tindre aspiracions pròpies més enllà de trobar l'amor i ser modestes.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=165}} Quan cometien aquestes faltes la redempció es donava al trobar el seu amor. Es trobava una sola excepció i era en la col·lecció de còmics ''Tu Romance'', on les lectores enviaven una foto seua i la d'un actor que els agradara i l'editorial els creaven una història fantasiosa.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=166}}
*Una feminitat basada en atraure l'home.{{sfn|Jiménez Morales|2001|p=167}}
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
* {{ref-publicació|cognom=Jiménez Morales|nom=Rosario|títol=Pequeños defectos que debemos corregir: aprendiendo a ser mujer en la historieta sentimental de los años cincuenta y sesenta|publicació=Arbor|data=2011|pàgines=159–168|volum=187|exemplar=Extra_2|doi=10.3989/arbor.2011.2extran2116}}
{{ORDENA:Comic Femeni}}
| |||