Animals: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 185.41.96.9. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{Infotaula ésser viu
ls '''animals''' (Animalia o Metazoa) són un grup d'[[organismes]] [[eucariotes]] gairebé sempre [[pluricel·lular]]s. En un registre més científic, també se'ls pot denominar '''metazous'''. Es tracta d'organismes [[heteròtrof]]s<ref name="Windows">{{ref-web|url=http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/Life/heterotrophs.html&edu=high| nom=Jennifer |cognom=Bergman| títol=Heterotrophs| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> que generalment [[digestió|digereixen]] l'[[aliment]] dins una cambra interna, cosa que els diferencia de les [[plantes]] i les [[algues]]. També es diferencien d'altres grups eucariotes com les plantes, les algues i els [[fongs]] perquè manquen de [[paret cel·lular]].<ref name="AnimalCells">{{ref-web|url=http://micro.magnet.fsu.edu/cells/animalcell.html| cognom=Davidson| nom=Michael W| títol=Animal Cell Structure| consulta=20 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> Tots els animals són mòtils,<ref name="Concepts">{{ref-web|url=http://employees.csbsju.edu/SSAUPE/biol116/Zoology/digestion.htm| cognom=Saupe |nom=S.G| títol=Concepts of Biology| consulta=30 de setembre de 2007| llengua=anglès}}</ref> tot i que alguns només ho són en determinats moments de la vida. En la majoria d'animals, els [[embrió|embrions]] passen per una fase de [[blàstula]], una característica única dels metazous.▼
| categoria_subdivisio = [[Regne (biologia)|Subregnes]] i [[fílum]]s
| subdivisio = * '''[[Parazoa]]'''
**[[Porifera]]
**[[Placozoa]]
* '''[[Eumetazoa]]'''
** '''[[Radiata]]'''
***[[Ctenophora]]
***[[Cnidaria]]
** '''[[Bilateria]]'''
***[[Orthonectida]]
***[[Rhombozoa]]
***[[Acoelomorpha]]
***[[Chaetognatha]]
*** '''[[Deuterostomia]]'''
****[[Chordata]]
****[[Hemichordata]]
****[[Echinodermata]]
****[[Xenoturbellida]]
****[[Vetulicolia]] [[extinció|†]]
*** '''[[Protostomia]]'''
****[[Ecdysozoa]]
*****[[Kinorhyncha]]
*****[[Loricifera]]
*****[[Priapulida]]
*****[[Nematoda]]
*****[[Nematomorpha]]
*****[[Lobopodia]] [[extinció|†]]
*****[[Onychophora]]
*****[[Tardigrada]]
*****[[Arthropoda]]
****[[Platyzoa]]
*****[[Platyhelminthes]]
*****[[Gastrotricha]]
*****[[Rotifera]]
*****[[Acanthocephala]]
*****[[Gnathostomulida]]
*****[[Micrognathozoa]]
*****[[Cycliophora]]
****[[Lophotrochozoa]]
*****[[Sipuncula]]
*****[[Hyolitha]] [[extinció|†]]
*****[[Nemertea]]
*****[[Phoronida]]
*****[[Bryozoa]]
*****[[Entoprocta]]
*****[[Brachiopoda]]
*****[[Mollusca]]
*****[[Annelida]]
*****[[Echiura]]
| sinonims = Metazoa
}}
▲
En el llenguatge col·loquial, se sol utilitzar el terme «animal» per referir-se a tots els animals excepte els [[humans]], però s'ha de tenir en compte que des d'un punt de vista [[Ciència|científic]] l'ésser humà és una espècie més del regne Animàlia. La causa és que s'assumeix que l'[[home]] és l'únic animal racional, o dotat de [[raó]].
Amb poques excepcions, més notables en les esponges (fílum Porifera), els animals tenen cossos diferenciats en teixits separats. Aquests inclouen músculs, que poden contreure's per controlar el moviment, i un [[sistema nerviós]], que envia i processa senyals. Hi sol haver també una cambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització són coneguts com a eumetazous.
Tots els animals tenen [[cèl·lules]] [[eucariotes]], envoltades d'una [[matriu extracel·lular]], característica composta de col·lagen i glicoproteïnes elàstiques. Aquesta s'ha de calcificar per formar estructures com a petxines, ossos i espícules. Durant el desenvolupament forma una carcassa relativament flexible per la qual les cèl·lules es poden moure i reorganitzar-se, fent possibles estructures més complexes. Això contrasta amb altres organismes multicel·lulars com les [[plantae|plantes]] i els [[fungi|fongs]], les cèl·lules del qual romanen el lloc mitjançant [[paret cel·lular|parets cel·lulars]], que desenvolupen un creixement progressiu.
== Característiques principals ==
Els animals són [[ésser viu|éssers vius]], és a dir, presenten les característiques pròpies de la [[vida]]: [[metabolisme]], creixement i [[reproducció]]. Són [[organismes]], és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenen [[cèl·lula eucariota|cèl·lules eucariotes]], són pluricel·lulars amb teixits. Són [[homeoterm]]s, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no es poden produir el seu propi aliment mitjançant la [[fotosíntesi]], per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden ser:
*[[Carnivorisme|Carnívor]]s (aliment d'origen animal)
*[[Herbivorisme|Herbívor]]s (aliment d'origen vegetal)
Linha 285 ⟶ 343:
{{principal|Urmetazou}}
[[Fitxer:Dunkleosteus BW.jpg|thumb|''[[Dunkleosteus]]'' fou un [[peix]] prehistòric gegantesc de deu metres de llarg.<ref>[http://www.smh.com.au/news/science/jaws-of-steel-on-this-fish-tank/2006/11/29/1164777657728.html Monster fish crushed opposition with strongest bite ever], smh.com.au</ref>]]
Generalment es considera que els animals [[evolució|evolucionaren]] d'un [[eucariota]] [[flagel·lat]]. Els seus parents vivents coneguts més propers són els [[coanoflagel·lat]]s, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudis [[biologia molecular|moleculars]] classifiquen els animals al si del grup dels [[opistocont]]s, que també inclouen els coanoflagel·lats, els [[fongs]] i uns quants [[protists]] paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior del [[flagel]] en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'[[espermatozou]]s dels animals, mentre que els altres [[eucariotes]] tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals del [[Precambrià]], fa uns 610 [[milions d'anys]], i són coneguts com a [[organismes ediacarians|organismes ediacarians o vendians]]. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels fílums moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria de fílums animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el període [[Cambrià]], fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat "[[explosió cambriana]]", representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que féu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys. Icnofòssils, com ara pistes i caus descoberts en estrats [[Tonià|tonians]] indiquen la presència de [[metazou]]s triploblàstics amb forma de [[cuc]], més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que els [[cuc de terra|cucs de terra]].<ref name="Seilacher1998">{{ref-publicació
| article=Animals More Than 1 Billion Years Ago: Trace Fossil Evidence from India| publicació=Science| volum=282| exemplar=5386| pàgines=80–83| any=1998| url=http://www.sciencemag.org/cgi/content/abstract/282/5386/80| consulta=20-08-2007| autor=Seilacher, A., Bose, P.K. i Pflüger, F.| doi=10.1126/science.282.5386.80| pmid=9756480}}</ref> A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat dels [[estromatòlit]]s que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'[[Ordovicià]] i del [[Permià]] extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pel [[protist]] unicel·lular gegant ''[[Gromia sphaerica]],'' posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.<ref name="Matz2008">{{ref-publicació | cognom = Matz|nom = Mikhail V.|coautors = Tamara M. Frank, N. Justin Marshall, Edith A. Widder and Sonke Johnsen|article = Giant Deep-Sea Protist Produces Bilaterian-like Traces|publicació = Current Biology|volum = 18| exemplar = 18|pàgines = 1–6|editorial = Elsevier Ltd|data = 2008-12-09|url = http://www.biology.duke.edu/johnsenlab/pdfs/pubs/sea%20grapes%202008.pdf|doi = 10.1016/j.cub.2008.10.028|consulta = 05-12-2008}}</ref><ref name="MSNBC200811">{{ref-notícia|cognom= Reilly|nom= Michael|títol= Single-celled giant upends early evolution|editorial= MSNBC|data= 20-11-2008|url = http://www.msnbc.msn.com/id/27827279/|consulta= 05-12-2008}}</ref>
== Filogènesi ==
El següent [[cladograma]] representa les relacions filogenètiques entre els diversos [[fílum]]s animals. Està basada en Brusca i Brusca (2005);<ref>Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005. ''Invertebrados'' 2ª edición. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.</ref> es tracta d'una [[hipòtesi]] filogenètica "clàssica" en la qual es reconeixen els grans [[clades]] admesos tradicionalment ([[pseudocelomat]]s, [[articulat]]s, etc.) i assumeix la [[teoria]] colonial com l'explicació sobre l'origen dels metazous.
| |||