Joan Baptista Solervicens i Pollina: diferència entre les revisions

'''Joan Baptista Solervicens i Pollina''' ([[Barcelona]], [[28 de febrer]] de [[1904]] - [[25 de desembre]] de [[1961]]<ref>{{ref-publicació|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/12/27/pagina-1/32705168/pdf.html|pàgina=Portada|citació=Anteayer murió J.B.Solervicens|publicació=[[la Vanguardia]]|data=27 de desembre de 1961}}</ref>) va ser un escriptor català.

Els seu pare fou Bernat Solervicens i Serra, nat a Manresa. Bernat, orfe de pare i mare, quedà sota la tutela dels seus àvisavis materns a Sallent: Maria Escayola Vilarmau i Bernat Solervicens Casajoana, paraire de llana, important prestamista i significat cabaler del [[El Solervicens|Mas Solervicens]] de Navarcles.

En morir els avis i encara menor d'edat, fou per poders que el cuidà la seva tieta [[Caterina Solervicens i Escayola]], gran empresària i dona pionera en els teixits de cotó a les [[Fàbriques de filats i teixits de cotó Solervicens]] amb telers i botigues a Manresa, Sallent, ArtèsArtés, Hospitalet i Barcelona.<ref> Ferrer i Alòs, Llorenç: Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Artés, 1990.</ref>

El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial [[Joan Ferrer Solervicens]], es preocupà com un pare de la formació d'en Joan Bautista que había fet els primers estudis elementals als Escolapis del carrer Balmes. L'animà a estudiar medicina -el seu germà [[Francesc Ferrer Solervicens]] habiahavia guanyat la càtedra de patologia mèdica a la Universitat de Barcelona-, posteriorment ciències físiques, filosofia i lletres, a més d'altres diversos treballs i responsabilitats a les fàbriques Solervicens. Allò que en un principi podia semblar un disperssiudispersiu res de res fou potser un brillant molt de molt... no acabà Solervicens pas cap estudi superior però aquests curiosos aspectes de la seva formació, poc coneguts, foren clau i li van ser de gran utilitat en la seva posterior tasca d'humanista, feina que en paraules d'avui ben bé podríem qualificar "d'influencer cultural". Joan Ferrer, en veure que Joan Bautista no es decantava ni centrava en cap estudi i tampoc es presentava a bon nombre d'exàmens universitaris, preferint anar a competir a Jocs Florals o assistir a mítings polítics, comprengué la seva apassionada inclinació artística , periodística i política, acordant amb l'oncle matern Moisès, d'utilitzar mancomunadament les seves influències empresarials i socials per introduirlointroduir-lo professionalment dins l'àmbit i cercle dels assistents de Francesc Cambó i Batlle.<ref> Arxiu Ferrer Solervicens. Carpeta Joan Ferrer (memòries inèdites)</ref>

És el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als [[Jocs Florals]] de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra, Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar Torre dels Frares i explotació agrària a Torreneral de Les Penelles, veïna al Castell del Remei, propietat de la família Girona Vilanova.<ref> Mateu Giral,Jaume: L'enginyer Domingo Cardenal. Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. pp.129-132 Pages Editors Lleida, 2000 </ref> Allí hi guanyà [[La Viola d'Or]] per la seva composició "Col.loqui en la vigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que habiahavia festejat d'adolescent amb un trempat veïnet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volíenvolien casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també habíahavia estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.

Sempre a l'escalf dels [[Lluïsos de Gràcia]] durant més de quaranta anys, rebé també la influència del pare [[Francesc de Paula Vallet i Arnau|Francesc de Paula Vallet]]. En els seus lleures, festes amicals i familiars, tocava el violí com un virtuós i tenía una deliciosa veu de baix, tant en el seu cantar com en un recitar passional i eufonic que feia excel.·lir qualsevol vers.<ref>{{ref-publicació|publicació=[[la Vanguardia]]|cognom=Luján |nom= Néstor |enllaçautor=Nèstor Luján Fernández|url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1990/02/28/pagina-17/33006387/pdf.html|títol=Lo importante es participar| citació=y a Joan Baptista Solervicens le vi en una ocasión recitar de memoria el "Canigó" de Verdaguer |pàgina=17 |data= 28 de febrer de 1990}}</ref> Fou un dels fundadors de ''[[La Veu Gracienca]]'' formant després part de l'equip que fundà el diari ''[[El Matí]]''. També va ser redactor de ''[[La Veu de Catalunya]]''.

El 7 de març de 1936, Bernat Solervicens, atabalat en veure perillar greument la vida del seu fill, envia una carta a Joan Ferrer demanant-li vetllés especialment per la seguretat d'en Joan Baptista i el dotés econòmicament per tal d'afrontar un ja més que necessari exili, donada la complexa situació política i civil que vivíavivia Barcelona. Fou Ferrer un dels empresaris que col·laborà per aconseguir embarcar el 20 d'agost al port de Barcelona bon nombre de perseguits en un vaixell cap el port de Gènova.<ref> Arxiu Ferrer Solervicens correspondència Joan Ferrer </ref>

L'exili de Solervicens durant la [[Guerra Civil EspañolaEspanyola]] es exactament relatat a "Retrats de passaport" per [[Josep Pla Casadevall|Josep Pla]] i a "Semblances contra l'Oblit" [[Albert Manent Segimon|Albert Manent]].

Segons comentari verbal del col·leccionista [[FedericoFrederic MarésMarès i Deulovol|Frederic Marès]] fet al redactor de la present nota durant una comú visita en el Museu de Pintura Romàntica de Madrid i posteriorment recordat per escrit a les seves memòries: <ref> Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.</ref>

{{citació|Solervicens sabia de tot, la seva memòria era inaplacable i amiga. D'entre nosaltres només ell podia pensar d'aconseguir en oposició a Madrid aquella plaça vacant de catedrátic al [[Conservatori de les Arts del Llibre]] i el fomut del cas és que ell no hi pensava mai, quasi que el vam haver d'obligar a presentar-s'hi. Davant del tribunal ho va fer amb tan humil i genial autoritat que sse'enn va parlar dies d'allò.}}

J.Bta.Solervicens ocupà al Conservatori la plaça que per defunció habiahavia lliurat l'insigne folckloristafolklorista, coleccionistacol·leccionista i bibliòfil, [[Joan Amades Gelats|Joan Amades]].

{{{Ref-premsa periòdica}}}