Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Baptista Solervicens i Pollina»

acabo de contextualitzar
(contextualitzo)
(acabo de contextualitzar)
En morir els avis i encara menor d'edat, fou per poders que el cuidà la seva tieta [[Caterina Solervicens i Escayola]], gran empresària i dona pionera en els teixits de cotó a les [[Fàbriques de filats i teixits de cotó Solervicens]] amb telers i botigues a Manresa, Sallent, Artés, Hospitalet i Barcelona.<ref> Ferrer i Alòs, Llorenç: Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Artés, 1990.</ref>
 
Així Caterina, recent vídua i amb dos fills menuts, en Joan i en Francesc Ferrer Solervicens, adoptà en Bernat Solervicens com a fill, donant-li estudis al [[Liceo Políglota de Barcelona]], dirigit pel Dr. Nogués, i ofici de llibreter amb establiment i amb quiosc a les Rambles. Posteriorment convingué el seu matrimoni amb Magdalena Pollina i Batalla del barri de Gràcia, disposant la quantitat necessària per comprar la casa al carrer Bruniquer,23 on visqué la família Solervicens i Pollina: Els pares Bernat i Magdalena, i els fills Josep, Magdalena, Joan Bautista, Paola i Maria Assumpta que morí mol petita.
 
El fill gran de Caterina, l'enginyer industrial [[Joan Ferrer Solervicens]], es preocupà com un pare de la formació d'en Joan Bautista que había fet els primers estudis elementals als Escolapis del carrer Balmes. L'animà a estudiar medicina -el seu germà [[Francesc Ferrer Solervicens]] havia guanyat la càtedra de patologia mèdica a la Universitat de Barcelona-, posteriorment ciències físiques, filosofia i lletres, a més d'altres diversos treballs i responsabilitats a les fàbriques Solervicens. Allò que en un principi podia semblar un dispersiu res de res fou potser un brillant molt de molt... no acabà Solervicens pas cap estudi superior però aquests curiosos aspectes de la seva formació, poc coneguts, foren clau i li van ser de gran utilitat en la seva posterior tasca d'humanista, feina que en paraules d'avui ben bé podríem qualificar "d'influencer cultural". Joan Ferrer, en veure que Joan Bautista no es decantava ni centrava en cap estudi i tampoc es presentava a bon nombre d'exàmens universitaris, preferint anar a competir a Jocs Florals o assistir a mítings polítics, comprengué la seva apassionada inclinació artística , periodística i política, acordant amb l'oncle matern Moisès, d'utilitzar mancomunadament les seves influències empresarials i socials per introduir-lo professionalment dins l'àmbit i cercle dels assistents de Francesc Cambó i Batlle.<ref> Arxiu Ferrer Solervicens. Carpeta Joan Ferrer (memòries inèdites)</ref>
 
 
=== Primers escrits ===
És el 19 de maig de 1923, té dinou anys i participa als [[Jocs Florals]] de Mollerussa, organitzats per la revista Urgell-Segarra, Joan Baptista passa unes setmanes a la recent restaurada masia familiar Torre dels Frares i explotació agrària a Torreneral de Les Penelles, veïna al Castell del Remei, propietat de la família Girona Vilanova.<ref> Mateu Giral,Jaume: L'enginyer Domingo Cardenal. Entre la pagesia de Ponent i la burgesia de Barcelona. pp.129-132 PagesPagès Editors Lleida, 2000 </ref> Allí hi guanyà [[La Viola d'Or]] per la seva composició "Col.loqui en la vigília". Tota una remembrança a la religiositat sallentina de la vella padrina Maria Escayola que havia festejat d'adolescent amb un trempat veïnet al carrer del Cos, l'Anton Maria Claret. Les famílies els volien casar, però ell es va 'escapar' per ser sacerdot, bisbe i... sant! i, com no, també el tendre record a una filla pubilla fent de fadrina, la Caterina. La que també havia estat mare adoptiva del seu orfe pare Bernat.
 
"Més la padrina no digué que si...
 
=== Activitat literària ===
Assessor de l'[[editorial Alpha]] i de la [[Fundació Bernat Metge]],<ref>{{ref-publicació|publicació=[[Avui]]|cognom= Perucho|nom=Joan|enllaçautor=Joan Perucho|url=http://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001181820&page=14&lang=ca&view=hemeroteca|títol=Els anys són com fulles que el vent s’emporta|pàgina=14|data=13 d'agost de 1998}}</ref> esmenà a fons algunes obres en vers fonamentals, ajudà a confegir i titular "Aurea Dicta" paraules de l'antiga saviesa. Mai fins llavors havia aparegut en català un aplec tan voluminós i estructurat de textos antics grecs i llatins, ordenat amb un propòsit indexat i normatiu.
 
D'aquest llarg esforç d'acurada revisió de Solervicens n'és resum i paradigmàtic exemple la Divina Comèdia de Dante Alighieri traduïda al català per Josep Maria de Sagarra.<ref name="destino">{{ref-publicació|cognom=Tarín-Iglesias|nom=José|títol=Solervicens, el gran olvidado. Catalanes con huella|url=http://mdc2.cbuc.cat/cdm/ref/collection/destino/id/208012| publicació= [[Destino]], data=20-26 de setembre de 1979|lloc=Barcelona}}</ref>
 
Corregí les memòries i les inèdites ''Meditacions'' per voluntat expressa de [[Francesc Cambó i Batlle|Francesc Cambó]] tot treballant al seu despatx com a secretari polític.<ref name="GEC">{{GEC|0063454}}</ref>
 
[[Humanisme|Humanista]], conversador i conseller d'escriptors, publicà la cronologia de [[Joan Maragall i Gorina|Joan Maragall]] (1935), els idearis de [[Jaume Balmes i Urpià|Jaume Balmes]] i [[Antonio Cánovas del Castillo]],<ref name="destino"/> l'antologia ''La actitud tradicional en Cataluña'' -[[Josep Torras i Bages|Torras i Bages]], [[Joan Maragall i Gorina|Maragall]] i [[Francesc Cambó i Batlle|Cambó]]- (1961) i ''[[Manuel Duran i Bas|Manuel Durán y Bas]]'' (1965), i també ''Poesies'' (1962), un recull de nadales, eucarístiques i poemes.<ref name="GEC" />
 
Segons comentari verbal del col·leccionista [[Frederic Marès i Deulovol|Frederic Marès]] fet al redactor de la present nota durant una comú visita en el Museu de Pintura Romàntica de Madrid i posteriorment recordat per escrit a les seves memòries: <ref> Marés Deulovol, Federico: Memorias de la vida de un coleccionista. Barcelona,1977. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. 593 pp.</ref>
J.Bta.Solervicens ocupà al Conservatori la plaça que per defunció havia lliurat l'insigne folklorista, col·leccionista i bibliòfil, [[Joan Amades Gelats|Joan Amades]].
 
== Referències ==
{{referències}}
{{Ref-premsa periòdica}}
 
== Enllaços externs ==
* {{ref-publicació|cognom=Ruibal|nom=Alvaro|títol= Crònica del seu enterrament|pàgina=27|publicació=[[La Vanguardia]] |url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/12/27/pagina-27/32705242/pdf.html|data= 28 de desembre de 1961}}
<ref> Tarín-Iglesias, José: Solervicens el gran olvidado. Catalanes con huella. Revista Destino, 20-26 de setiembre de 1979. Barcelona.</ref>
 
<ref>{{ref-publicació|publicació=[[Avui]]|cognom= Perucho|nom=Joan|enllaçautor=Joan Perucho|url=http://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001181820&page=14&lang=ca&view=hemeroteca|títol=Els anys són com fulles que el vent s’emporta|pàgina=14|data=13 d'agost de 1998}}</ref>
 
== Referències ==
{{referències}}
 
{{Autoritat}}
56.760

modificacions