Palau (arquitectura): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
[[Fitxer:Perpignan-Palais des rois de Majorque-2.JPG|thumb|El [[Palau dels Reis de Mallorca]], a [[Perpinyà]] |325px]]
[[Fitxer:Blenheim main entrance.jpg|thumb|
[[Fitxer:Mysorepalace.jpg|
[[Fitxer:Dispeses_130.jpg |thumb|
Un '''palau''' és la residència del [[cap d'estat]] o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat. Molts antics palaus actualment s'usen com a [[parlament]]s o [[museu]]s.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona| editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.142|llengua=castellà| consulta=6 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref> Els historiadors apliquen el terme "palau" de manera [[anacronisme|anacrònica]] per referir-se a les antigues residències reials de [[Cnossos]] o [[Micenes]], la de [[Filip de Macedònia]] a [[Vergina]] o bé als palaus de fora d'Europa.
== Etimologia ==
El mot "palau" ve del [[llatí]] ''Palatium'', que era com s'anomenava un dels set turons de [[Roma]], el [[Palatí]]. Els ''palaus'' originals del Palatí eren la seu del poder imperial, mentre que el ''capitoli'' del [[Capitoli|turó Capitolí]] era el del senat i el nucli religiós de Roma. Més endavant, arran del creixement de la ciutat cap als altres turons, el Palatí va esdevenir una àrea residencial benestant. [[Cèsar August]] hi vivia en una suposada casa modesta que es diferenciava de les dels veïns només per un parell de llorers plantats a banda i banda de la porta d'entrada, com a senyal triomfal atorgat pel [[senat romà|Senat]]. Els seus descendents, especialment [[Neró]] amb la seva "[[Domus Aurea|Casa Daurada]]", van anar ampliant la casa i els jardins fins a arribar al capdamunt del turó. El mot ''Palatium'' va passar a significar la residència de l'emperador, més que no pas el barri de dalt de tot del turó.
Línia 10:
== Palaus d'arreu del món ==
[[Fitxer:Avignon-palais-des-papes.jpg|thumb|325px|El ''[[Palau dels Papes]]'' fou la seu de la cúria papal i del papa a [[Avinyó (França)|Avinyó]]]]
[[Fitxer:Golestan-takht2.jpg|thumb|
[[Fitxer:kuskovopalace.jpg|
"Palau" en el sentit de "govern" ja es pot trobar en un comentari de [[Pau el Diaca]], que escrivia cap a l'any [[790]] sobre uns fets ocorreguts cap al [[660]]: "Quan Grimuald va partir cap a [[Benevent]], va confiar el seu palau a Lupus" (''[[Historia gentis Langobardorum]]'', V.xvii). Al mateix temps, [[Carlemany]] retornava conscientment a l'expressió romana en el seu "[[Palau de Carlemany (Aquisgrà)|palau]]" d'[[Aquisgrà]], del qual només en queda la capella. Al [[segle IX]] el "palau" ja també indicava la seu del govern, i Carlemany, que no parava de viatjar, en va construir ni més ni menys que catorze. A l'alta edat mitjana, el ''Palas'' era la seu del govern en algunes ciutats [[alemanya|alemanyes]]. Al [[Sacre Imperi Romanogermànic]], els poderosos [[príncep elector|prínceps electors]] també residien en palaus (''Paläste''). Això demostra que el poder estava molt repartir a l'Imperi, mentre que a les monarquies més centralitzades només al rei li era atorgat de poder anomenar ''palau'' la seva residència.
Línia 18:
El ''château'', en canvi, sempre ha estat localitzat en àrees rurals i ha tingut les seves terres en propietat (''heretat''), encara que no estigués fortificat. En català, però, es parla del "[[Palau de Versalles]]" perquè era la residència del rei de França, i el rei era la representació del poder, tot i que en [[francès]] sempre se n'ha dit ''Château de Versailles'', mentre que la seu del govern durant l'''[[Antic règim|Ancien Régime]]'' fou el ''Palais'' del [[Louvre]]. El Louvre va començar com el fortificat ''Château du Louvre'' a la rodalia de París, però un cop convertit en seu del govern i desproveït de les seves fortificacions i completament voltat per la ciutat, va passar a ser conegut com el ''Palais du Louvre''.
[[Fitxer:Regaleira1.JPG|thumb|
A [[Itàlia]], on els diversos ducats locals van durar fins al [[segle XIX]], moltes petites capitals tenen el seu ''Palazzo Ducale'', la seu del govern. A [[Florència]] i a altres poderosos governs comunals, la seu del govern era el ''[[Palazzo della Signoria]]'', fins que a Florència els [[Mèdici]] van esdevenir grans ducs de [[Toscana]]. Aleshores el centre del poder es va traslladar a la seva residència del [[Palazzo Pitti]], mentre que l'antiga seu del govern es va començar a anomenar el ''Palazzo Vecchio'' ("Palau Vell").
Encara més, en algunes ciutats italianes no és pas inusual de trobar un bon nombre de ''palazzi'', nom que inclou algunes mansions comparativament humils, fets construir per les principals famílies nobles. Cada palau era com un rusc on residien tots els membres de l'eixam familiar, encara que no sempre tingués una gran aparença arquitectònica de cara al carrer. Al [[segle XX]], en [[italià]] es va començar a anomenar ''palazzo'' qualsevol edifici de pisos gran.
A [[Anglaterra]], segons un acord tàcit, no hi havia hagut altres ''palaces'' que els usats com a residència oficial per la monarquia i alguns [[bisbe]]s. Així, el [[Palau de Beaulieu]] es va començar a anomenar així precisament quan Thomas Boleyn el va vendre a [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] el [[1517]]; abans s'havia conegut sempre com a ''Walkfares''. Però com ha passat en altres països, aquest mot ja no fa referència només a residències de la família reial. Tot i que el [[Palau de Blenheim]] ''(il·lustració de l'esquerra)'' mai ha estat una residència reial, el nom forma part de l'honor extraordinari atorgat per una nació agraïda a un gran general, [[John Churchill]], primer duc de Marlborough. (Juntament amb altres palaus reials i episcopals situats al camp, Blenheim demostra que ''palace'' no té cap connotació específicament urbana en [[anglès]].)
[[Fitxer:Palacio Episcopal de Astorga de noche.jpg|thumb|
Igual que passava al continent, aquests palaus reials i episcopals no eren tan sols llocs de residència; per als funcionaris que s'encarregaven de l'administració del regne o de la diòcesi era també el seu lloc de treball. (Avui dia molts palaus episcopals encara tenen les dues funcions, la de residència del bisbe i la de seu de les oficines de la diòcesi.) De tota manera, a diferència de la fórmula "Palau de Justícia", molt estesa en diverses parts del món, els edificis administratius de la moderna administració [[regne Unit|britànica]] no són anomenats mai ''palaces''; i encara que el nom habitual per al Parlament és el de [[Palau de Westminster]], això fa referència al fet que Westminster era l'antiga residència reial i el centre administratiu.
Actualment, la paraula ''palau'' es fa servir de manera bastant generalitzada per designar grans edificis més o menys destacats (com és el cas del [[Crystal Palace]] de [[Londres]] del [[1851]], un immens edifici de vidre aixecat en ocasió de l'Exposició Universal) i modernes edificacions usades com a centres de convencions o sales de concerts o d'esports, com ara els anomenats ''palaus de congressos'' o el [[Palau de la Música Catalana]] i el [[Palau Sant Jordi]], tots dos a [[Barcelona]].
== Palaus reials als Països Catalans ==
[[Fitxer:Plaça del Rei.jpg|thumb|
Els reis [[Corona d'Aragó|catalanoaragonesos]], fins al [[segle XV]], van viure sobretot a Barcelona al [[Palau Reial Major]], a la [[plaça del Rei]] ''(il·lustració de la dreta)''. També tenien altres residències auxiliars com ara el [[Palau Reial Menor]], a la mateixa ciutat (avui desaparegut), i residències d'estiu o de caça a la rodalia, com ara el [[Castell de Vilamajor|palau de Vilamajor]], [[Palau de Valldaura|Valldaura]] i [[Bellesguard]], també desapareguts, i algunes altres de secundàries. Fora de Barcelona, els reis tingueren palaus propis com el de [[Vilafranca del Penedès]] (actualment seu del [[Museu de les Cultures del Vi de Catalunya|Museu del Vi]]) o les residències dins els monestirs de [[monestir de Poblet|Poblet]] (el Palau del Rei Martí) i [[monestir de Santes Creus|Santes Creus]], i el més important de tots, el [[Palau Reial de València]].
[[Alfons el Magnànim]] va fer aixecar el [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]] de [[Nàpols]]; a [[Sicília]] també tenien el palau reial de [[Palerm]], que data d'època islàmica i normanda. També d'arrels musulmanes era el palau reial de [[Palma]], a [[Mallorca]], conegut avui dia com l'[[Palau de l'Almudaina|Almudaina]], i la gran fortalesa reial de [[Perpinyà]], l'anomenat [[Palau dels Reis de Mallorca]] ''(il·lustració de dalt de tot)''.
Posteriorment, són diversos els edificis que han realitzat la funció de Palau Reial esporàdicament, o que s'han adaptat amb aquesta finalitat. Així a Barcelona, podem referir el Palau Reial del Pla de Palau a l'[[Hala dels Draps]], i ja al [[segle XX]] l'actual seu del [[Palau del Parlament|Parlament de Catalunya]], el de [[Palau Reial de Pedralbes|Pedralbes]] a Barcelona (seu del [[Museu de les Arts Decoratives]]), el [[Palauet Albéniz]], i a Palma el de [[Palau de Marivent|Marivent]].
| |||